Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, assagista, narrador i periodista.
Vida i obra Germà de Francesc Bartrina Participà activament en la Revolució de Setembre i, entre altres entitats, fou membre del Centre de Lectura, secretari del Casino Reusense i fundador del Club Republicano Federal de Reus, i, mentre vivia encara en aquesta ciutat, contactà amb les tertúlies barcelonines que constituïren La Jove Catalunya, de la qual formà part, i collaborà a “La Humanitat” El 1867 cità ja Comte si bé discrepant-ne, en un article sobre “La ciencia de los antiguos pueblos”, i, a Guerra a Dios , 1869, un dels seus escrits antireligiosos, amb el qual s’afegeix a la polèmica…
L’oci en una societat de masses
El context "Ha arribat el moment en què els homes no faran allò que les màquines poden fer" Karl Marx Usos del temps El 1983 l’escriptor Lluís Racionero va obtenir el XI premi Anagrama d’assaig amb un llibre que esdevingué un autèntic best-seller Del paro al ocio La reflexió de l’autor —conegut llavors per les seves obres sobre urbanisme i filosofies de l’underground — arribava en el moment oportú aprofitant l’augment galopant de l’atur, que al principi dels vuitanta havia assolit taxes espectaculars, i reprenent les reflexions postmarxistes entorn la fi del treball d’André Gorz Adéu al…
La dècada Sónar
Actuació del grup To Rococo, Festival Sónar 2005, Barcelona J Martín-EFE Que en l’àmbit musical es pugui prendre el nom d’un únic festival com a forma de qualificar tota una dècada, i que, alhora, aquesta període es perllongui ja tretze anys, són fets indicatius de l’impacte que el Festival de Música Avançada i Art Multimèdia ha tingut no solament en l’escena de la música electrònica sinó també en la vida cultural de Catalunya i, sobretot, en la seva projecció internacional En l’actualitat, el Sónar és una cita habitual per als seguidors de la música popular contemporània d’arreu del món, amb…
Francesc Eiximenis
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Franciscà menor, s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352 El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó, i tot seguit anà a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on participà en la vida intellectual de les universitats Havent retornat a Catalunya, ja el 1371 optà a la càtedra de teologia de l’Estudi General de Lleida, sense èxit Gràcies a la intervenció de Pere III de Catalunya-Aragó i d’altres membres de la família reial, dels quals havia esdevingut persona de confiança, es graduà finalment a Tolosa el 1374…
Ernest Moliné i Brasés
Historiografia catalana
Advocat i historiador.
Vida i obra D’origen social benestant, després d’estudiar el batxiller als Escolapis cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1889, i es doctorà a Madrid el 1890 Es dedicà professionalment a l’exercici de l’advocacia, fins que el 1901 entrà, gràcies a Eusebi Güell, com a soci fundador i secretari general del consell d’administració en la Companyia Asland Fou membre de diverses corporacions i entitats cíviques en què collaborà de manera molt activa, entre les quals cal destacar els Jocs Florals, el Collegi d’Advocats, l’Ateneu Barcelonès, el Patronat de la…
afrikaans
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua germànica del grup occidental, originada al sud del continent africà a partir dels dialectes neerlandesos dels colonitzadors establerts a mitjan segle XVII.
La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de nombre, expressió del…
Philip Glass
Música
Cinematografia
Compositor nord-americà.
Vida Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York 1956-61, tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L van Beethoven, F Schubert i D Šostakovič Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A Copland i W Schuman A París, estudià amb N Boulanger 1964-66 Llavors ja havia publicat unes quantes obres…
,
Pietro Alessandro Gaspare Scarlatti
Música
Compositor italià.
Vida No es disposa de gaire informació sobre el seu aprenentatge musical És possible que el seu primer mestre fos el seu pare o algun altre membre de la família A dotze anys fou enviat a Roma, on probablement rebé lliçons de G Carissimi En aquesta ciutat atragué l’atenció de diversos protectors, com ara els cardenals Benedetto Pamphili i Pietro Ottoboni En un ambient d’efervescència musical com el que hi havia en aquell moment a la capital italiana, el jove Scarlatti tingué ocasió d’escoltar la música d’A Cesti, A Stradella, B Pasquini, A Sartorio i altres contemporanis, el coneixement de la…
Francesc Eiximenis
Historiografia catalana
Escriptor i teòleg.
Vida i obra Franciscà menor, la seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la Baixa Edat Mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes Prengué l’hàbit de l’orde dels frares menors al convent de Girona en una data desconeguda, fou ordenat de diaca 1351 a Barcelona, i estudià en diverses universitats europees, com les d’Oxford, Bolonya, París, Colònia i Tolosa El seu projecte més ambiciós fou l’enciclopèdia Lo Crestià , una obra planejada en 13 volums, imitant el…
catalanòfils
Historiografia catalana
El gran salt endavant de la societat catalana al primer terç del s. XX suscità un interès creixent per conèixer els mecanismes i les grans fites històriques passades que esdevinguessin claus explicatives.
No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…