Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
carbonatita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia que conté més del 50% de minerals de carbonat, generalment calcita, dolomita o siderita.
Pot presentar-se en forma de colades de lava o de dipòsits piroclàstics, i també en petites intrusions subvolcàniques de tipus dic Les carbonatites es donen en províncies magmàtiques alcalines, associades a sistemes de rift continentals Poden contenir una gran varietat de dipòsits minerals d’interès econòmic, com ara d’apatita, magnetita, coure i terres rares
carbonat
Química
Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos hidrògens de l’àcid carbònic.
Els carbonats metàllics són molt abundants en l’estat natural cerussita, malaquita, atzurita, smithsonita, witherita, estroncianita, calcita, aragonita, dolomita, etc La majoria de metalls formen carbonats, llevat de l’alumini i el crom els metalls alcalins formen, a més, carbonats àcids o hidrogenocarbonats, mentre que el bismut, el coure i el magnesi, solament carbonats bàsics Per raó de la feble ionització de l’àcid carbònic, els carbonats solubles sofreixen una hidròlisi considerable en medi aquós i són bàsics La majoria dels carbonats poden ésser obtinguts per precipitació d…
magnesita

Magnesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat de magnesi, MgCO3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Es presenta en masses de gra gruixut molt compacte És incolora o blanca i amb l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, si és pura, 3 El magnesi hi pot ésser substituït, en proporció variable, per ferro, la qual cosa dóna lloc a una sèrie completa, que arriba fins a la siderita La magnesita, anomenada també giobertita , és un dels principals minerals del magnesi Hom la fa servir per a fabricar totxos refractaris, ciment i paviments i per a preparar composts del magnesi La magnesita és un dels composts de magnesi de més…
refractari | refractària
Química
Dit de diversos materials d’estructura no metàl·lica, generalment constituïts per mescles d’òxids metàl·lics, destinats a suportar temperatures elevades.
A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…
magnesi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el beril·li i el calci.
És un element de transició entre els metalls alcalinoterris i els alcalins, que actua amb un nombre de valència + 2 Forma l’ió Mg 2 + , i pot produir sals dobles o triples És d’un color blanc d’argent, molt dúctil i malleable, i és susceptible d’ésser polit té una duresa de 3 en l’escala de Mohs i de 38 en l’assaig de Brinell L’any 1808 H Davy aconseguí el metall en forma impura, i li donà el nom de magnium , però el primer d’aïllar-lo fou A Bussy 1829 El magnesi natural és una mescla dels isòtops 24 77,44%, 25 11,5% i 26 11,1% no n’hi ha en estat lliure, però els seus composts ocupen el…
Bhutan

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat al vessant meridional de l’Himàlaia i limitat al N per la Xina i a l’E, S i W per l’Índia; la capital és Thimphu.
La geografia La geografia física Bhutan presenta un relleu molt muntanyós, que decreix de nord a sud Hom hi distingeix tres zones els Duars, altiplà detrític prehimalaià al sud, d’uns 400 m d’altitud, l’Himàlaia Mitjà, regió solcada per moltes valls i on les muntanyes no superen els 3000 m, i el Gran Himàlaia al N del país, els cims del qual assoleixen els 7000 m El cim més alt és el Chomo Chāri 7314 m El clima varia segons les regions així, el nord té un clima d’alta muntanya, amb precipitacions de neu, i els Duars un clima tropical càlid amb gran quantitat de precipitacions més de 6000 mm…
forn

forn elèctric
Tecnologia
Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’energia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar, físicament o químicament, la matèria que hom hi introdueix.
A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica En el forn de combustió , és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat en el forn elèctric , hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques forn de resistència indirecta , bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència forn de resistència directa , mitjançant la producció de…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
Les cavitats subterrànies aïllades
El procés de formació de coves i avencs La formació de coves s’ha de situar en el context, més general, dels processos erosius que s’encarreguen de desfer lentament la superfície de l’escorça terrestre La majoria de les grans cavitats són el resultat dels processos de dissolució que tenen lloc al si d’algunes roques El conjunt de morfologies i de processos físico-químics responsables de l’erosió, molt específica i fins i tot original, que es manifesta en tota mena de roques solubles, s’engloba dins l’estudi dels fenòmens i els materials càrstics La carstificació Tall esquemàtic d’un sistema…
Els jaciments minerals i les mineralitzacions als Països Catalans
Consideracions generals Molt sovint, a l’hora d’estudiar les diferents mineralitzacions i jaciments minerals que s’estenen arreu d’una àrea concreta, en aquest cas dels Països Catalans, sorgeix el problema de la seva agrupació, en base a uns caràcters comuns, o de la seva classificació És per això que resulta obligat començar per aclarir els criteris sistemàtics que hom adopta Tradicionalment, s’han classificat els jaciments minerals, i les mineralitzacions en general, en diferents grups, que han anat variant d’uns autors a uns altres, però que en essència es poden resumir en tres conjunts…