Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Arquer de Goscons
Llinatge català que té el seu origen en els Arquer occitans.
Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa, eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa…
Alfred de Musset

Alfred de Musset
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Poeta francès.
Alumne brillant, començà a escriure poesia a catorze anys Seguí estudis de música, medicina, dret i dibuix, però, interessat només per la literatura, el 1828 fou introduït al cercle literari de Victor Hugo, on conegué Nodier, Vigny i Sainte-Beuve La influència romàntica s’aprecia ja en els Contes d’Espagne et d’Italie 1830 El 1832 debutà en el teatre amb Un spectacle dans un fauteuil , que recull un drama, La coupe et les lèvres , i una comèdia, À quoi rêvent les jeunes filles , obres destinades a ésser llegides i no representades L’any següent publicà dues obres dramàtiques més, Andréa del…
jardí botànic

Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…
guerres de Religió
Història
Conflictes bèl·lics que enfrontaren catòlics i protestants a l’Europa dels segles XVI i XVII.
Les més importants són les que tingueren lloc a França segle XVI i a Alemanya segle XVII guerra dels Trenta Anys A França, el conjunt de conflictes bèllics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes hugonot duraren del 1562 al 1598 La política tolerant de Caterina de Mèdici, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, provocà la reacció dels catòlics, dirigits pel duc Francesc de Guisa, que iniciaren la guerra civil amb la matança de la comunitat hugonot de Vassy 1562 Els hugonots foren dirigits per Lluís I de Borbó-Condé i per l’almirall Gaspard de Coligny Mort Francesc de Guisa…
Partenó
Aspecte del Partenó, temple dòric perípter de l’Acròpolis d’Atenes, abans de la seva restauració
© Fototeca.cat - Corel
Temple
Temple de l’Acròpolis d’Atenes dedicat a Atena Pàrtenos.
Realitzat en temps de Pèricles, en el lloc on anteriorment s’erigia un temple hexàstil l’ Hecatòmpedos , fou destruït pels perses el 479 aC Els treballs de reconstrucció duraren del 447 al 438 aC, coincidint amb la collocació de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, i hi collaboraren com a arquitectes Ictinos i Callícrates El Partenó presenta un perípter dòric, és amfipròstil i octàstil amb disset columnes laterals Construït en marbre pentèlic i policromat en la seva totalitat, l’accés a l’interior s’efectuava pel prònaos o atri que…
Sants Màrtirs Just i Pastor

Església dels Sants Màrtirs Just i Pastor, a Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Església situada al nucli antic de la ciutat de Barcelona, entre els carrers de la Ciutat, d’Hèrcules i la plaça de Sant Just.
Segons tradició és l’església més antiga de la ciutat, i hi fou enterrat el bisbe Pacià, suposadament trobat pel bisbe Joan Dimes de Lloris vers el 1590, i que avui té un altar a l’església El 965 l’església de Sant Just i Sant Pastor fou donada a la catedral de Barcelona, i funcionava amb caràcter de parròquia pertanyia a la seva demarcació el palau reial i molts dels antics casals nobles de Barcelona com els dels Oliver, Anglesola, Gualbes, Cardona, Requesens, Caçador, molts dels quals contribuïren a l’edificació de l’església actual i tenen llurs escuts en els murs i en les voltes de les…
hugonot | hugonota
Cristianisme
Dit dels calvinistes francesos, i més especialment del moviment politicoreligiós francès, d’inspiració calvinista, configurat a partir del 1547.
L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la pugna amb els Guisa,…
Híxar

Armes dels Híxar
Família aragonesa que tingué origen en Pere (I) Ferrandis d’Híxar, fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el…
Santa Maria de Montblanc
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria és situada dins el nucli urbà de la vila de Montblanc, davant la plaça que porta el mateix nom La seva existència es documenta ja l’any 1170, quan consta esmentada com a afrontació d’un solar que es venia a l’interior de la vila En aquesta època hom té notícia que era situada al costat d’una plaça i tenia cementiri propi tots aquests punts de referència són coneguts a través de nombrosos documents de l’època, com un de l’any 1179, on es fa menció en una venda efectuada dins la vila de la “ plateam ante ecclesiam Sancte Marie ” L’església de Monte Albo és…
Trèveris
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya.
Situada a la vall del Mosella, prop de la frontera de Luxemburg, és una ciutat tranquilla, centre del comerç vinícola del Mosella, seu d’algunes petites indústries tèxtils i mecàniques i manufactures del tabac Als seus encontorns hom explota mines de coure i jaciments de guix És bisbat catòlic, el primer d’Alemanya Té universitat fundada el 1473 Antiga Augusta Treverorum , fundada per August ~15 aC, fou nus de comunicacions d’allí partien les vies cap a Colònia i cap a Magúncia i centre comercial Capital de la Bèlgica, era seu del legat i del procurador, amb autoritat sobre les dues Germànies…