Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Max Horkheimer
Max Horkheimer
© Fototeca.cat
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Deixeble de Hans Cornelius, fou el principal promotor de l’escola de Frankfurt, com a director de l’Institut für Sozialforschung 1930-33 i 1954-59 Professà també a la Universitat de Colúmbia Nova York, en exiliar-se a causa del nazisme 1934-50 Culturalment pessimista i políticament progressista, la seva teoria crítica qüestiona l’instrumentalisme de la raó tecnicopositiva occidental, així com el marxisme ortodox i vulgar És autor, entre d’altres, de Studien über Autorität und Familie ’Estudis sobre l’autoritat i la família’, 1936 en collaboració amb H Marcuse i altres, Dialektik der…
John Banville

John Banville
© The Booker Prize Foundation
Literatura anglesa
Escriptor irlandès en llengua anglesa, de nom complet William John Banville.
Editor literari del diari Irish Times del 1988 al 1999, la seva carrera literària començà el 1970 amb el recull de narracions curtes Long Lankin Autor de prosa densa i introspectiva, és autor de les novelles Birchwood 1973 Kepler 1981 The Newton Letter 1982 Doctor Copernicus 1984, que amb les dues anteriors forma la trilogia The Revolutions Trilogy Mefisto 1986 The Book of Evidence 1989, premi Guinness Peat Aviation Nightspawn 1993 Ghosts 1993 Atena 1995 The Untouchable 1997 Eclipse 2000 Shroud 2003 The Sea premi Booker 2005 The Infinities 2009, i Ancient Light 2012 Des del…
Andreu Vidal i Llimona
Música
Editor, compositor i pianista català.
Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’altri, com la…
Brian Aldiss
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
La seva infantesa estigué marcada per un pare despòtic i per l’assetjament que patí en un internat, fets que incidiren en la seva obra Oficial de l’exèrcit britànic en 1943-47, després de la guerra treballà com a llibreter, experiència que novellà en The Brightfount Diaries 1955 The Rear-Handed Boy 1970, novella també autobiogràfica, fou motiu d’escàndol per les nombroses escenes de sexe explícit que conté Tanmateix, la major part de la seva obra s’inscriu dins la ciència-ficció, que concebia, segons les seves paraules, no com una anticipació del futur sinó com una metàfora de la condició…
Leonardo DiCaprio

Leonardo DiCaprio
© Colin Chou
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Treballà en diversos anuncis publicitaris i sèries de televisió abans de debutar en el cinema a la pellícula de terror Critters 3 1991, de K Peterson Començà a destacar amb This Boy’s Life 1993, de M Caton-Jones, i, sobretot, amb What’s Eating Gilbert Grape 1993, de L Hallström, interpretacions que li valgueren el 1994 les primeres nominacions als Oscar i els Globus d’Or com a millor actor secundari pel seu personatge de disminuït psíquic Participà també en pellícules com The Quick and the Dead 1995, de S Raimi The Basketball Diaries 1995, de S Kalvert Total Eclipse 1995, d’A…
Miguel de Miguel y Grúas-Solano
Cinematografia
Distribuïdor i exhibidor.
Vida El 1914 s’inicià en el negoci de la distribució a Madrid com a representant de la Central Cinematogràfica de Barcelona Es traslladà aquell mateix any a Barcelona per fer-se càrrec del material de Manuel Trejo de Cos, firma que tancà les oficines barcelonines el 1915 Tot seguit s’associà amb Joaquim Guàrdia, distribuïdor de la London Film i la Famous Players Film Company, i, fruit d’aquesta associació, nasqué la Compañía Cinematográfica Española Miguel y Guàrdia, S en C Aviat el soci abandonà la societat i M Miguel continuà el negoci El 1917 ja donà a conèixer films de marques…
Pere Ibarra i Ruiz
Historiografia catalana
Historiador, pintor, administratiu i arxiver municipal.
Vida i obra Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona 1879-83, amb viatges culturals a Madrid 1880 i París 1883 Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid 1889-91 i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat Interessat per molts temes locals i preocupat pel…
Edgar Allison Peers
Edgar Allison Peers
© Fototeca.cat
Historiografia
Hispanista i catalanista anglès.
Catedràtic de castellà a la Universitat de Liverpool 1920, hi creà un Institute of Hispanic Studies i es preocupà d’incorporar al seu departament els estudis de portuguès i de català El 1948 hi creà un lectorat d’història i literatura catalana, adscrit al d’espanyol, que fou ocupat per Joan Triadú i pel qual passaren noms molt destacats de la intellectualitat catalana Vers el 1920 es traslladà a Barcelona per aprofundir els seus estudis sobre el romanticisme europeu, i entrà en contacte amb Antoni Rubió i Lluch i els seus principals deixebles Les seves investigacions tingueren com a resultat…
, ,
El sistema de Westfàlia-Pirineus. 1648-1659
La pau de Westfàlia, signada a Münster el 1648, i el tractat dels Pirineus, signat a l’illa dels Faisans, al curs baix del riu Bidasoa el 1659, són dos textos que van configurar, durant tres segles, el mapa d’Europa i les relacions internacionals Catalunya escapçada per una frontera artificial 1659 El nou sistema de Westfàlia-Pirineus és un model geopolític amb el qual desapareix la idea –d’origen romanocatòlic– d’Imperi Universal, i sorgeix la idea d’equilibri polític i territorial entre els diferents estats europeus que havien de tenir un pes polític i militar comparable En…
Pau Claris i Casademunt, canonge de la Seu d'Urgell (1638-1641)
El dia 22 de juliol de l’any 1638, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau Claris i Casademunt, canonge de la seu d’Urgell diputat militar Francesc de Tamarit i de Rifà, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Miquel Quintana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Ferran, canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Rafael Antic, donzell domiciliat a Barcelona oïdor reial Rafael Cerdà, ciutadà honrat de Girona Signatura de Pau Claris ECSA Pau Claris Barcelona 1586 – 1641 era fill de Joan Claris, doctor en drets, i de…