Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
oscil·lometria
Química
Tipus d’anàlisi conductimètrica en la qual hom treballa amb corrents alterns d’alta freqüència (1-300 MHz).
L’oscillometria es basa en el fenomen de polarització molecular que resulta de l’aplicació de corrents d’alta freqüència i que provoca un corrent de polarització d’intensitat comparable a la del corrent de conducció Segons que la substància a valorar estigui més dissociada o menys, predominarà l’un tipus de corrent o l’altre en el procés global de conducció En aquesta tècnica, els elèctrodes són externs i la cella conductimètrica actua com a capacitància i impedància en el circuit Presenta l’avantatge de no necessitar celles especials, a més dels avantatges derivats del fet d’ésser externs…
lleis de Faraday
Química
Lleis que regeixen la conducció de l’electricitat a través de dissolucions electrolítiques.
La primera llei diu que les masses de les substàncies dipositades en els elèctrodes són proporcionals a les quantitats d’electricitat que travessen la dissolució La segona llei diu que si un corrent travessa diverses celles electrolítiques, connectades en sèrie, les masses de les substàncies dipositades en els elèctrodes són proporcionals als equivalents químics de cadascuna d’aquestes
comptador de Coulter
Biologia
Aparell dissenyat per al compte de cèl·lules d’una suspensió.
Es basa en el fet que les cèllules són males conductores de l’electricitat L’aparell consisteix en un petit recipient on hi ha dos elèctrodes separats per un septe amb un petit orifici de 30 mm a 100 mm Les cèllules es troben en una solució salina, que condueix bé l’electricitat Quan s’aspira el líquid amb una bomba, qualsevol partícula que passi pel forat produeix un pols al corrent que circula entre els dos elèctrodes Aquest pols és amplificat i comptat Dóna mesures molt acurades del nombre total de partícules d’una determinada mida que es troben en la suspensió
filtre

Secció d’un filtre de premsa: 1, entrada del líquid tèrbol; 2, sortida del líquid filtrat; 3, element filtrant; 4, plats; 5, marcs
Química
Aparell emprat en la filtració.
Actualment n'hi ha nombrosos models, que satisfan les necessitats específiques de les indústries més diverses Hom els pot classificar, segons el mètode de producció del gradient de pressió filtració, en quatre grans grups Els filtres per gravetat consisteixen en un dipòsit que conté una capa o unes quantes de sorra o grava de diferent finor a través de les quals circula el fluid hom els empra sobretot per a filtrar aigua de rius o de canals, aigua carbonatada, aigua per a piscines, etc En els filtres a pressió hom impulsa el fluid, per mitjà d’una bomba, a través del medi flotant els més…
implantació coclear
Tècnica quirúrgica moderna emprada per al tractament de la sordesa bilateral profunda, basada en la implantació d’una pròtesi que, mitjançant una estimulació elèctrica directa sobre el nervi auditiu, produeix en el pacient una sensació d’audició.
La tècnica consisteix en la substitució de la funció de les cèllules lesionades de l’òrgan de Corti —situat a l’orella interna i encarregat de transformar les vibracions mecàniques rebudes de l’orella mitjana en impulsos elèctrics que es transmeten al cervell a través de les fibres nervioses auditives— per una sèrie d’elèctrodes actualment hom utilitza pròtesis constituïdes per vint-i-dos elèctrodes connectats amb un receptor-estimulador que, en el mateix acte quirúrgic, hom colloca sota la pell de la regió retroauricular Després de l’operació, el pacient recull les…
elèctrode
Electrònica i informàtica
Conductor elèctric a través del qual un corrent elèctric pot entrar en un medi o sortir-ne.
Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent i en els transistors…
carbó de retorta
Geologia
Tecnologia
Química
Sutge format a les parets de les retortes de les fàbriques de gas, procedent de la carbonització de part de les matèries volàtils despreses en la coquització de l’hulla.
Carboni gairebé pur, és emprat per a fabricar elèctrodes
Andoain
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc, a la confluència de l’Oria amb el Leizaran.
Nucli agrícola arbres fruiters i sobretot industrial indústries mecàniques, canons, elèctrodes, paper, material plàstic
cel·la electroquímica
Química
Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica (en el qual cas hom l’anomena cel·la electrolítica, i l’operació en conjunt rep el nom d’electròlisi) o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament (i és anomenat aleshores pila o cèl·lula voltaica).
Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode…
espectre de guspira
Física
Espectre atòmic d’emissió d’una substància obtingut en fer saltar una guspira a través d’ell.
Si els elèctrodes amb què hom origina la guspira són metàllics, l’evaporació d’aquest metall dóna lloc a ratlles addicionals