Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…

El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits…

La mitificació de les Germanies ha estat un fenomen tardà, del segle XIX, lligat al concepte de llibertat El mite, encarnat sobretot en alguns herois agermanats, és, per tant, essencialment revolucionari i, com a derivació, patriòtic, restringit geogràficament a Mallorca i al País Valencià És també el mite d’una derrota, fet no aliè al caràcter català —cal pensar en la guerra dels Segadors o en l’Onze de Setembre— La seva llarga gestació ha seguit, a més, una trajectòria sinuosa i, fins i tot, contradictòria, fet que li dona unes característiques força especials Les Germanies, revolta social…

La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…

Jaume Huguet i l’eixir de la dignitat humana Sant Agustí rentant els peus a Crist, representat com a pelegrí El 1463 la confraria de blanquers va signar amb Jaume Huguet el contracte per pintar aquest retaule, destinat a l’altar major del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona S’hi veu l’empremta dels ajudants del seu taller ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El 14 de febrer de 1492, any que la Terra deixaria de ser el que havia estat durant segles, Jaume Huguet va atorgar testament davant el notari de Barcelona Esteve Solei La història no ha estat…

Situació i presentació Limita amb Tordera al N, Santa Susanna a l’W, Malgrat al S i Blanes Selva a l’E La serra de Miralles 335 m d’altitud, contrafort oriental del massís de Montnegre, s’aixeca a l’extrem nord-occidental i en davallen dues rieres que s’uneixen a Sant Genís de Palafolls, per formar la riera de Palafolls, que desemboca a la mar dins el terme de Malgrat les rieres de Roquet al N del terme i de Burgada aflueixen per la dreta a la Tordera El bosc cobreix els sectors muntanyosos El sector del bosc de Mas Xuclà es troba dins els límits del Parc Montnegre-Corredor El municipi…

Situació i presentació Limita també amb Arenys de Munt W, Sant Iscle de Vallalta N i Sant Cebrià de Vallalta E Situat als vessants marítims dels darrers contraforts del massís de Montnegre, la serra de Pedracastell, de 312 m d’altitud, separa el territori de la Vallalta terme de Sant Iscle, del qual Canet formà part fins al segle XVI Alguns petits torrents solquen el territori de Valldemaria, al límit amb Arenys de Mar, d’en Misser i de Martra, el qual limita amb Sant Pol La platja és llarga i sorrenca El municipi comprèn la vila de Canet, cap administratiu, barris d’estiueig, l’antiga casa…

Situació i presentació Es troba a l’extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, i limita amb els termes de Vallgorguina S, Santa Maria de Palautordera W, Fogars de Montclús, Campins i Gualba N, els municipis selvatans de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu N i Fogars de Tordera E, i els de Tordera E i Sant Iscle de Vallalta S, pertanyents al Maresme El terme és centrat per la vall mitjana de la Tordera, al sector que separa els massissos del Montseny N i de la serra de Montnegre S, abruptes i coberts d’una rica cobertura…

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…

Situació Vista aèria de l’església, que té adossat a l’extrem de llevant un edifici tardà que impedeix de veure la capçalera del Temple ECSA - M Catalán L’església de Sant Cristòfol, coneguda també com la Mare de Déu del Puig, o l’ermita de Meià, és al cim del turó que domina el poble de Vilanova de Meià pel costat nord, on es conserven les restes del castell de Meià i d’altres construccions alt-medievals situades al planell que forma el cim del turó Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia precedent JAA-MLlC Mapa 33-12290 Situació 31TCG360522…