Resultats de la cerca

Àrea de nidificació del ballester Apus melba als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, el ballester és un ocell estival En migració pot ésser observat pràcticament arreu Nidifica a Catalunya, Andorra i el País Valencià a les Balears només ho fa a Mallorca, Menorca i Cabrera, mentre que a Eivissa i Formentera tan sols s’observa molt ocasionalment en les seves migracions Els primers exemplars s’observen ja cap al final de març, encara que és durant l’abril quan arriba el gruix de la població nidificadora i s’installen en les seves colònies de cria Alguns exemplars…

En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat…

El ratpenat de cova Miniopterus schreibersi és un quiròpter d’ales estretes i llargues, capaç d’efectuar vols ràpids i grans migracions És freqüent a tota la península Ibèrica, on es refugia principalment en cavitats naturals i en mines abandonades de vegades també s’allotja en soterranis, com en el cas del castell de Cotlliure Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El ratpenat de Schreibers o de cova és l’únic representant europeu de la subfamília dels miniopterins És de dimensions mitjanes i un dels trets que el caracteritza i el fa fàcilment identificable és la forma arrodonida i…

Els xocs dels ocells amb aeronaus són relativament habituals Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, la gran velocitat de la collisió pot causar danys importants a l’aeronau La imatge recull el xoc d’un voltor Gyps fulvus esdevingut a la conca de l’Ebre el 1985, en què finalment l’avió va aterrar sa i estalvi a l’aeroport de Barcelona Arxiu Xavier Ferrer Els ocells coexisteixen en el medi aeri amb avions, avionetes i helicòpters i, per tant, ocasionalment es produeixen collisions Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, el xoc genera molta energia dinàmica a causa de la…

Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 =1 Es pot observar que el comportament de les poblacions de la…

Es poden establir quatre modalitats esportives, que inclouen diferents disciplines vol amb motor aviació, vol acrobàtic, vol ultralleuger, aeromodelisme i vol de muntanya, vol lliure ala delta, vol a vela, parapent i paramotor, paracaigudisme i aerostació D’altra banda, també cal mencionar tres disciplines que tenen relació amb el medi aeri però que no es poden incloure estrictament dins la definició d’esport aeri Es tracta dels estels, del vol virtual i de la construcció amateur Vol amb motor El vol amb motor es practica amb una nau autopropulsada L’aviació esportiva agrupa les operacions…

A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams rocosos, en…

Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes costes que es precipiten literalment al mar, tot donant lloc a…

L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau, situats respectivament a ponent, migdia i llevant,…

La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…