Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Nikolaj Ivanovič Lobačevskij
Matemàtiques
Matemàtic rus.
En el seu llibre Algebra ili isčislenie konečnykh ‘Àlgebra, o càlcul de finits’, 1834 presentà un mètode original per a calcular arrels complexes El 1835 publicà Novyje Načala geometrij s polnoj teorija paralllelnykh ‘Nous principis de la geometria amb una teoria completa de parallels’, on, en negar la possibilitat del cinquè postulat d’Euclides, donà lloc a una geometria no euclidiana, els detalla i les aplicacions de la qual exposà en Pangeometrija 1855
Évariste Galois
Matemàtiques
Matemàtic francès.
El 1830 entrà a l’escola normal superior, però en fou expulsat perquè participà en la revolució d’aquell any Republicà fervent, fou arrestat i condemnat a presó Morí a conseqüència de les ferides rebudes en un duel d’honor Els seus treballs matemàtics són d’una gran importància en el desenvolupament de l’àlgebra En la seva teoria d’equacions hom pot apreciar que ja utilitzà els conceptes de grup i de cos, bé que no en donà cap definició formal en particular, inicià l’estudi dels cossos finits Actualment hom anomena teoria de Galois la part de l’àlgebra que estudia les extensions…
Pere Menal i Brufal
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, s’incorporà immediatament com a professor al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà el càrrec de Catedràtic d’àlgebra des del 1983 El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de von Neumann i C *-àlgebres publicà més de trenta treballs de recerca en reconegudes revistes internacionals de matemàtiques, alguns d’ells en collaboració…
Georg Cantor

Georg Cantor
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Estudià a Zuric, Göttingen i Frankfurt, i es doctorà en filosofia a Berlín 1867 Fou professor a la Universitat de Halle Wittenberg des del 1872 al 1905 La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits i definí, alhora que Julius…
banda
Física
Qualsevol dels intervals finits compresos dins del domini de valors d’una magnitud física.
discontinuïtat

Discontinuïtat d’una funció: (a) discontinuitat evitable en x = 0, amb valor veritable y(0) = 0; (b) discontinuïtat de primera espècie infinita en x = 0, amb salt -2; (c) discontinuïtat de primera espècie infinita amb un punt d’infinit en x = 0; i (e) discontinuïtat de segona espècie finita en x = 0, per inexistència d’ambdós límits laterals quan x 0
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció.
Atès que una funció f x és contínua en un punt a si i només si existeix i és igual a f a , la funció f x és discontínua en a si i només si no se satisfà alguna d’aquestes dues condicions, la qual cosa s’esdevé en els següents casos En primer lloc, pot passar que existeixi però que f a no existeixi f no sigui definida a a , o bé que aleshores, a és una discontinuïtat evitable , i la discontinuïtat és evitada redefinint el valor de f x al punt a tot assignant-li el valor el qual és anomenat valor veritable de f x en a En segon lloc, pot ocórrer que no existeixi aleshores, a és una…
escriptura
Escriptura i paleografia
Manera d’escriure, quant als caràcters adoptats (ideogrames, fonemes, etc), quant a la forma (jeroglífica, cuneïforme, alfabètica, etc) o quant al traçat (cal·ligràfic, cursiu, escriptura clara, indesxifrable, etc).
La història de l’escriptura és molt complexa, però hom pot distingir-hi diferents etapes essencials L’home primitiu recorregué als més diversos signes d’expressió, tant oral com de gests, o bé a materials, com nusos, talls en matèries dures i, finalment, dibuixos D’aquests mitjans d’expressió només subsistiren, d’una manera perfeccionada, el llenguatge articulat de sons i el dibuix o escriptura pròpiament dita Les formes d’escriptura primitiva foren totes autònomes, és a dir, són d’invenció directa i no hi ha concomitància amb els altres grups ni s’hi fonen En una segona etapa l’escriptura…
participació
Filosofia
Cristianisme
En les filosofies antiga i medieval, relació que les coses sensibles tenen amb les idees, o els éssers creats i finits amb l’ésser absolut i infinit.
Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en un sentit interpersonal,…
banda d’energia
Física
Cadascun dels intervals finits en què es divideix l’espectre energètic d’un electró d’un sòlid cristal·lí, formats per l’agrupació dels nivells d’energia permesos.
Segons la mecànica quàntica, els nivells d’energia d’un electró en un àtom o molècula aïllats són discrets, és a dir, només són possibles uns certs valors de l’energia, essent impossible la resta El mateix s’esdevé per a un gas en condicions normals de densitat i temperatura En canvi, quan la matèria s’agrupa en un estat condensat , caracteritzat per una alta densitat gas comprimit, líquid o sòlid, es produeix una interacció entre els àtoms que modifica els nivells d’energia dels electrons Si hom considera el sòlid com a sistema cristallí perfecte, resulta que el potencial a què és sotmès un…
disseny amb ajuda d’ordinador
Electrònica i informàtica
Sistema de disseny per a productes o instal·lacions industrials que es basa en el perfeccionament successiu d’una primera forma elemental mitjançant un sistema interactiu de natura informàtica.
Un cert nombre de formes bàsiques i totes les de les peces anteriorment dissenyades pel sistema són emmagatzemades i a disposició del dissenyador, el qual tria la forma convenient, la fa visualitzar per una pantalla gràfica o bé la fa dibuixar per un traçador i procedeix a modificar-la pas a pas fins a aconseguir que adopti la forma volguda Un sistema DAO també conegut per l’acrònim anglès CAD Computer-Aided Design és constituït per un ordinador convencional, dotat amb un sistema d’emmagatzematge de dades de gran capacitat unitats de disc dur o de cinta magnètica, i un conjunt de perifèrics…