Resultats de la cerca

Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui…

El terme de Santa Fe va pertànyer des d’antic a la catedral de Barcelona El document més reculat trobat fins ara que es refereix a l’indret és el testament d’Arbert, datat el 1142, on s’esmenta el lloc de S Fidem al Penedès, el qual aquest concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Segons un document del 1195, la quadra de Santa Fe era a ponent del castell de Mal Consell, que pertanyia al terme de la Granada Al segle XIV s’esmenta el castell de Santa Fe El fogatge del 1370 consigna que el castell de Santa Fe, en el qual hi havia 22 focs, era de l’…

El petit nucli de Travesseres és el poble més meridional del terme municipal de Lles, situat al primer replà de la muntanya, després de l’engorjat de Senillers En aquest nucli s’originà el llinatge dels Travesseres, els quals apareixen documentats des de l’inici del segle XIII signant diversos documents entre ells cal destacar Ramon de Travesseres i Guerau Hug de Travesseres, documentats tots dos l’any 1260 Explícitament el castell de Travesseres és citat, juntament amb el de Lles, l’any 1313, en l’acte de jurament de vassallatge que Gastó I, comte de Foix, va fer al rei de Mallorca Sanç I…

Existí ja a Roma amb els noms de tributum in capita, capitatio o pro capitibus A Castella era imposada sobre els sarraïns i els jueus establerts en aquell regne i hom li donava el nom d' aljama , per tal com la recaptació es feia mitjançant les respectives aljames Als Països Catalans hom li donà la forma de fogatge, o sigui aplicant-la per famílies o llars, des del s XIV fins al XVI, inclusivament a França, també es feia l’exacció d’una manera semblant Amb l’estructuració tributària posterior al decret de Nova Planta, al Principat de Catalunya fou imposada la capitació, amb el nom de…

Hom conserva poca informació sobre aquest castell Surt esmentat per primera vegada el 1162 en el testament d’un cert Pere Bernat que el llegà a la seva filla Ermessenda Malgrat això, el 1166 Pere de Queralt, abans d’ingressar com a monjo al cenobi de Poblet, fa donació de totes les seves propietats tant al monestir com als seus familiars Entre aquestes propietats es troba el castell de Fiol, el qual mitjançant aquest document passà a mans de Ponça, germana de Pere de Queralt, casada amb Pere de Banyeres El 1210 encara hi tenien potestat, ja que Pere de Banyeres el traspassà al seu fill Guerau…

Inicialment aquest castell s’anomenà de Follia Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Aquest castell es documenta per primera vegada l’any 1040, data en què es consagrà l’església de Sant Vicenç de Cardona, i entre les possessions de l’esmentada canònica figuren el castell, l’església i la vila de Follia , cedits pel bisbe d’Urgell i el vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació de la nova església El domini de la canònica sobre el castell es constata també en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1054 que confirmava els béns de Sant Vicenç…

Hom entenia aquest mot en el sentit més ampli, i, així, rebien el nom de fogatjadors tant els qui recollien les dades del per menut en les parròquies o els termes, les viles o les ciutats, com els qui ho feien en les vegueries o les sotsvegueries o en els bisbats, redactant la refosa o l’extracte del recompte de focs de cada localitat Els fogatjadors, en l’aplicació del fogatge, havien de donar compte de llur gestió, i en alguns casos hom els arribà a exigir responsabilitats per omissió i ocultació de focs Els locals eren persones elegides per les viles, les ciutats o les…

El terme del castell de Puigdemàger es documenta des del 1070, data en la qual Folc i la seva esposa empenyoraren una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins els termes de Pug de Mager Surt esmentat també en un document de cessió de l’alou de Solanelles, situat dins el terme del castell de Puigdemàger, datat l’any 1138, que fa una tal Manasses, juntament amb els seus fills, al monestir de Sant Pere de la Portella El castell com a tal no torna a aparèixer documentat fins al fogatge realitzat a les Corts de Cervera de l’any 1359, on apareix com una de les propietats de l’…

Primogènit i successor de Joan II primer delfí de França 1349 Assumí el govern després que Joan II fou fet presoner pels anglesos a Poitiers 1356 Superà amb habilitat el moviment vers un control de l’administració propugnat des del 1356 pels estats generals de la llengua d' oïl , dirigits per Robert Le Coq i Étienne Marcel amb la convinença de Carles II de Navarra Dominà la insurrecció comunal de París d’Étienne Marcel i la revolta camperola de la Jacquerie 1358 Preparà, a Brétigny, la conclusió del tractat de Calais 1360, que permeté el retorn de Joan II Rei el 1364, derrotà Carles III de…

Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena guia…