Resultats de la cerca

Membre d’una família barcelonina d’arquitectes, és fill de  Bonaventura Bassegoda i Amigó  i germà de Pere-Jordi Bassegoda i Musté Són fills seus Bonaventura i  Joan Bassegoda i Nonell Fou catedràtic i secretari perpetu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i comanador de l’orde d’Alfons X el Savi Projectà la seu de l’Institut Garcia Fossas, d’Igualada És autor de Voltes primes de formigó armat 1936, La bóveda catalana 1947, Tratamiento eléctrico de los terrenos 1950, Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción…

Representant a Camprodon de l’empresa de pissarres de ciment i amiant Eternitat Metzger i màxim ideòleg de l’Eixample Maristany Amb l’arquitecte Fossas construí l’Hotel Rigat 1915, i amb l’arquitecte Antoni Coll la casa Vila i la casa Surinyach 1916 Projectà les escoles de Sant Pau de Seguries 1922, la carretera de Vilallonga de Ter a Tregurà 1926, el clavegueram i l’empedrat de Camprodon 1927-28, la fàbrica Sala 1933 i vuit xalets a l’Eixample Maristany 1925-34 Alguns dels seus projectes foren reproduïts a La Muntanya i El Muntanyenc , de Camprodon Amb Marià Surinyach projectà…

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…

Situació Aquesta església es troba entre les ruïnes del castell, del qual era la capella La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que hem indicat per arribar a la fortalesa Història L’única cita documental coneguda on és l’església de “ Sancti Laurentii de Rochabruna ” data de l’any 1209, amb motiu de l’evacuació que Arnal de Llers, senyor del castell de Rocabruna, va fer al bisbe de Girona, Arnal de Creixell, de totes les exaccions que havia comès en les esglésies i clergues dels seus dominis, entre les quals consta l’esmentada capella Al marge d’aquesta referència, el…

Situació Planta de l’edifici, a escala 1200 J Bolòs La petita església de Sant Cebrià es troba dintre la demarcació parroquial de Sant Esteve de Llémena, dalt un turó, i actualment es troba abandonada Mapa 295M781 Situació 31TDG676572 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que va a les Preses En arribar a aquesta població, surt, vers tramuntana, una carretera que va a les Encies i a Sant Esteve de Llémena, amb uns 25 km de recorregut Des de Sant Esteve de Llémena cal pujar a peu a Sant Cebrià JVV Història La història de la capella de Sant Cebrià, situada al terme municipal de Sant…

Necrópoli S’han conservat diverses notícies de les tombes que foren trobades en relació amb l’església de Sant Esteve de la població de Sant Esteve d’en Bas L’any 1889, durant les obres destinades a suprimir el cementiri que hi havia a tocar de l’església parroquial, a la banda de ponent, fou descobert un conjunt de sepultures antropomorfes excavades a la roca En aquell moment, alguns estudiosos les consideraren d’època romana, d’altres cregueren que eren paleocristianes De fet, segurament, d’acord amb la descripció que en fa Francesc Monsalvatje, cal relacionar aquests enterraments amb l’…

Situació Un aspecte exterior de l’església des del costat de migjorn Una foto de l’exterior amb el mur de ponent, decorat amb bandes llombardes que delimiten grups de dues arcuacions J M Melció El santuari d’Elena o de Santa Maria de Sobre-roca, de la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, és situat a 565 m d’altitud, al vessant del puig d’Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG705530 Hom hi pot arribar amb vehicle utilitari fins al poble abandonat de Sant Climent d’Amer Des d’ací, per un camí que mena a la casa fortificada de…

Situació Un detall d’un dels murs exteriors de l’església, la qual, a desgrat de les profundes transformacions sofertes, encara deixa veure algun vestigi important d’època romànica M Anglada L’església de Sant Feliu de Bruguera, a l’agregat més important del municipi, es troba enmig d’un q conjunt de masies i cases agrupades entorn de l’antiga parròquia Mapa 256M781 Situació 31TDG330810 Per arribar-hi cal sortir de Ribes de Freser per una carretera vers migjorn que hi porta amb 6 km MAB Història El lloc de Bruguera apareix documentat l’any 901 formant part del “ valle Petrariense ”, quan el…

Situació Vista exterior de l’església M Anglada Es tracta de l’antiga església parroquial Es troba al costat del castell, a la banda de llevant Història La parròquia de Sant Vicenç de Palmerola és establerta a l’església adjacent al castell de Palmerola Aquest era, encara, l’any 1227, una domus , o casa forta, sota el domini dels senyors de la Portella, a cura d’uns castlans cognominats Palmerola L’església existia ja el segle XII juntament amb aquesta domus El castell, com a tal, és conegut des del 1286, quan el noble Bernat Guillem de la Portella en rebé la concessió per part del rei…

Situació Una vista exterior de l’església des del sud-est E Pablo Sant Miquel de Falgars o Sant Miquel d’en Bas o Sant Miquel de Castelló d’en Bas és l’església del Castelló d’en Bas, encinglerat, a 945 m d’altitud, damunt l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel Actualment és convertida en santuari Mapa 294M781 Situació 31TDG531615 Des del poble d’Hostalets, en plena vall d’en Bas hi ha una carretera que s’enfila cap a ponent fent marrades i força pendent, apta per a un vehicle tot terreny, que en mitja hora arriba a Sant Pere de Falgars D’aquí és aconsellable seguir a peu cap a…