Situació
Una vista exterior de l’església des del sud-est.
E. Pablo
Sant Miquel de Falgars (o Sant Miquel d’en Bas o Sant Miquel de Castelló d’en Bas) és l’església del Castelló d’en Bas, encinglerat, a 945 m d’altitud, damunt l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel. Actualment és convertida en santuari.
Mapa: 294M781. Situació: 31TDG531615.
Des del poble d’Hostalets, en plena vall d’en Bas hi ha una carretera que s’enfila cap a ponent fent marrades i força pendent, apta per a un vehicle tot terreny, que en mitja hora arriba a Sant Pere de Falgars. D’aquí és aconsellable seguir a peu cap a tramuntana, mitja hora més, fins a la masia Pibernat, típica pairalia collsacabrenca, des d’on molt a prop hi ha el castell. (ANM)
Història
Aquesta esglesiola havia estat la capella del castell, i malgrat que la fortalesa apareix esmentada documentalment des del segle XI (1066), no disposem fins ara de cap notícia que refereixi el passat històric de la seva església; de fet una única menció ens la proporcionen els nomenclàtors diocesans de la darreria del segle XIV, on figura la “Capella sancti Michaelis de Castilione in parrochia sancti Stephani de Occulo”. (MLIR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una sola nau i sense absis.
J. Marguí-G. Anglada
L’edifici és d’una sola nau coberta amb volta de canó, capçada, sense absis diferenciat i el seu estat actual correspon a la restauració que s’hi efectuà l’any 1947.
L’accés s’hi efectua per la façana sud-oest, que comunica amb el recinte de l’antic castell, i l’únic element que n’identifica el caràcter d’església és el campanar d’espadanya d’un sol ull, que destaca per sobre les cobertes.
L’aparell és de petits carreus, molt poc desbastats, units amb morter de calç, en filades que presenten tendència a la uniformitat, i que indiquen les formes rústegues de l’arquitectura del segle XII, fortament influïdes per la tradició constructiva. (ANM-JAA)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vol.V, Olot 1893, pàg. 103, i vol. XVII, Olot 1909, pàg. 240.
- Joaquim Botet i Sisó: Província de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Barcelona s.d., pàg. 792.
- Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-1965, pàg. 72.
- Diversos autors: Els castells catalans, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàgs. 116 i 122. (MLIR)