Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
tènia
Zoologia
Nom donat a diversos platihelmints de la classe dels cestodes
, de l’ordre dels ciclofilidis, pertanyents als gèneres Taenia, Echinococcus, Dipylidium
i Hymenolepis
.
L’escòlex presenta quatre ventoses i, sovint, una o més corones de ganxos quitinosos el rostre per a poder-se fixar a les parets de l’intestí de l’animal parasitat sobretot ocells i mamífers, amb un nombre variable de proglotis hermafrodites que, en madurar, es desprenen La longitud de les tènies pot anar des d’uns quants millímetres fins a uns quants metres
brûlot
Transports
Vaixell de dimensions molt variables que durant els ss XVI, XVII i XVIII fou usat per a incendiar vaixells enemics.
El brûlot portava ganxos als penols de les vergues, destinats a ésser enganxats a l’arboradura del vaixell que hom volia incendiar Normalment navegava, protegit per altres vaixells, amb una petita dotació, que l’incendiava i l’abandonava, amb una embarcació menor, quan era prop dels vaixells enemics Després d’alguns èxits importants, els brûlots caigueren en desús en augmentar la capacitat de maniobra dels vaixells
Els pentastòmids
Característiques del grup Cefalotòrax de la nimfa infestant d’un pentastòmid Porocephalus crotali vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 80 en el qual poden distingir-se els quatre ganxos prominents que envolten la boca J Riley, AA Banaja i JL James Els pentastòmids constitueixen una agrupació sistemàtica d’unes 90 espècies paràsites, de característiques homogènies però encara poc conegudes Tenen el cos allargat, vermiforme i generalment anellat, cobert d’una cutícula quitinosa prima i sense curtir la boca és xucladora i voltada de dos parells de ganxos A la cavitat del cos hemocel…
jacquard

Esquema d’una màquina jacquard
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que, acoblada a un teler, permet l’evolució independent de cadascun dels fils d’ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans i més complicats que amb la maquineta de lliços.
Consta, fonamentalment, d’una taula la taula d’encolers amb un gran nombre de forats per on passen els encolers i sobre la qual descansen els ganxos , a cadascun dels quals va fermat un encoler De cada encoler poden penjar tantes arcades com vegades sigui repetit el dibuix a l’amplada del teixit, les quals es distribueixen tot a l’ample del teixit per mitjà de la taula d’arcades Cada arcada porta un malló , per on passa un fil d’ordit i, al capdavall, un pes de plom Cada ganxo passa per l’ull d’una agulla horitzontal que una petita molla cuquet manté en una posició en la qual…
carp
Anatomia animal
Part de l’esquelet de la mà constituïda per vuit ossos disposats en dues files.
La fila superior comprèn l' escafoide , el semilunar, el piramidal i el pisiforme la fila inferior, el trapezi , el trapezoide, el gros del carp i el ganxós Aquests ossos s’articulen, d’una banda, entre ells i, de l’altra, els de la fila superior s’articulen amb l’extremitat inferior del cúbit i del radi, i els de la fila inferior, amb els metacarpians solament el pisiforme no s’articula sinó amb el piramidal
balança de Mohr
Balança de Mohr
© Fototeca.cat
Física
Instrument que serveix per a determinar directament la densitat dels líquids.
Consisteix en una balança clàssica que porta als extrems del canastró, en comptes de plats, sengles ganxos en un dels quals hom penja un cilindre de vidre, i, en l’altre, un contrapès que l’equilibra en l’aire Submergit el cilindre en el líquid la densitat del qual hom vol determinar, l’equilibri romput és restablert mitjançant la collocació de cavallers de pesos diferents en unes incisions regularment espaiades que duu el canastró El pes i la situació dels cavallers donen directament la densitat del líquid
plecòpters
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes, que inclou espècies de talla petita (2 a 3 cm) amb teguments tous.
L’aparell bucal és mastegador i és molt reduït en l’adult les antenes són llargues, filiformes i multiarticulades a més dels dos ulls normals tenen tres ocels Els dos parells d’ales són membranoses i, plegats, són més llargs que l’abdomen aquest té 11 segments i acaba en dos cercs llargs, multiarticulats i anteniformes, que en els mascles serveixen de ganxos copuladors Les larves, aquàtiques, són semblants als adults De règim fitòfag, hom els troba entre les pedres, a les herbes o sota escorces, però sempre prop de l’aigua
enganxall

Dos tipus d'enganxall ferroviari
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu situat a l’extrem dels vehicles ferroviaris que serveix per a unir-los entre ells, donar continuïtat al tren i transmetre l’esforç de la tracció.
L' enganxall automàtic permet l’acoblament i el desacoblament sense que cap home s’hagi d’introduir entre els vehicles a més, duu incorporats els connectors per als diferents circuits elèctrics, pneumàtics de fre, de calefacció, etc L' enganxall manual , consistent en ganxos units per un tensor roscat, és encara molt emprat a Europa en vagons de càrrega Per un acord internacional, hom tendeix a substituir-los per enganxalls automàtics de tracció i de xoc que permeten, d’altra banda, l’eliminació dels topalls Al Japó aquesta substitució ja fou feta l’any 1925 Als EUA i al Canadà l…
acantocèfals
Zoologia
Embrancament d’animals acelomats tripboblàstics, vermiformes, de simetria bilateral, sense tub digestiu ni aparells circulatori ni respiratori, endoparàsits d’hostes aquàtics o terrestres.
En general, tenen una longitud de 10 a 20 cm, que en alguns arriba a 60 cm Tenen una trompa anterior retràctil, característica del grup, proveïda de ganxos amb els quals es fixen a l’intestí dels hostes Presenten un gangli nerviós anterior, del qual surten dues llargues cadenes laterals Els sexes són separats, i en general les femelles són més grans que els mascles La larva es forma en el cos matern i passa per un hoste intermediari invertebrat artròpodes, on completa el seu desenvolupament Els adults viuen en el tracte intestinal de vertebrats peixos, ocells, mamífers…
àteles

Àteles penjada d'una branca
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de primats platirrins de la família dels cèbids, anomenats també mones aranya, que tenen les extremitats molt llargues i fràgils, i la cua, que és prènsil, també molt llarga.
Els manca el dit polze, o és molt reduït els altres dits són llargs i prims, com ganxos Mesuren mig metre d’alçària i són de colors variables segons les espècies, des de tons daurats fins a negres Tenen el cap petit i la cara glabra llur encèfal és una mica més desenvolupat que el de la resta dels platirrins Habiten en grups als boscs espessos i menen una vida exclusivament arborícola Es traslladen saltant d’una branca a l’altra, penjant-se pels braços i per la cua braquiació S'alimenten de vegetals i de fruites Habiten Mèxic i el Brasil L’espècie A variegatus és pròpia de l’alt…