Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
El metabolisme anaeròbic
Els primers mecanismes que es posen en marxa per a la reposició intracellular d'ATP durant l’activitat muscular formen part de l’anomenat metabolisme anaeròbic , és a dir, el que es realitza en absència d’oxigen En general, les fibres musculars obtenen l'ATP que necessiten per a garantir llurs requeriments energètics mitjançant la combustió o oxidació dels nutrients que emmagatzemen, particularment el glucogen format per llargues cadenes de molècules de glucosa enllaçades entre elles Tanmateix, per a la combustió dels nutrients és indispensable la presència d’àtoms d’oxigen en…
Metabolisme dels lípids
Després d’ésser absorbits en la mucosa intestinal, la major part dels lípids són reagrupats a l’interior de les cèllules superficials d’aquesta mucosa en forma de quilomicrons, els quals estan constituïts bàsicament per triglicèrids, fosfolípids i colesterol Els quilomicrons són drenats inicialment per la limfa, però després d’uns minuts són abocats a la circulació sanguínia, on romanen en concentracions elevades durant unes dues o tres hores després dels àpats La depuració dels quilomicrons de la sang depèn de dos mecanismes En un d’ells intervé un ferment sanguini que té la capacitat de…
El metabolisme aeròbic
En el metabolisme aeròbic , és a dir, el que es desenvolupa en presència d’oxigen, el mecanisme bàsic per a l’obtenció d’energia per part de la fibra muscular és la combustió o oxidació dels nutrients emmagatzemats en el seu interior o bé d’aquells que li arriben amb la circulació sanguínia Durant aquest tipus de procés, els nutrients es desdoblen i alliberen l’energia necessària perquè l’ADP incorpori àcid fosfòric i es transformi en ATP Els metabòlits finals d’aquests processos són bàsicament molècules d’aigua i àcid carbònic L’àcid carbònic passa a la sang i és eliminat a través de la…
Dieta en cas de síndrome febril
Hom anomena síndrome febril un conjunt de manifestacions que apareixen en nombroses malalties, especialment en els processos infecciosos, entre les quals destaca la hipertèrmia o febre, és a dir, un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes, com malestar general, augment de la freqüència cardíaca, enrogiment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular i articular Independentment dels efectes perniciosos que sobre l’organisme produeixi el factor causant, per exemple la infecció que originà la síndrome febril, cal considerar que en aquesta…
Els procloròfits
Organització cellular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron , colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens a paret cellular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà b membrana plasmàtica c citoplasma d nucleoide e sistemes tilacoïdals multilamellars sense ficobilisomes f carboxisoma Maber, a partir de dades de l’autor Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicellulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…
difosfat d’uridina
Bioquímica
Ribonucleòtid que intervé en la síntesi del glucogen en forma d’UDP-glucosa, la qual actua també com a transportador de glucòsids en la síntesi de polisacàrids.
Funció extradigestiva del fetge
Fisiologia humana
El fetge és una víscera indispensable per a l’organisme, ja que a més d’encarregar-se de l’elaboració i la secreció de la bilis, intervé directament o indirectament en gairebé la totalitat dels processos metabòlics Esquemàticament, les funcions principals que corresponen a aquest òrgan, a part les ja esmentades elaboració i secreció de bilis, inclouen el processament i l’emmagatzemament dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids absorbits al tub digestiu la metabolització de nombroses hormones la depuració de nombrosos elements que conté la sang, i l’eliminació, a través de les…
Metabolisme dels pròtids
Després d’ésser absorbits en l’intestí i de passar a la circulació sanguínia, els aminoàcids procedents dels aliments ingressen a l’interior de les cèllules dels diferents teixits, on tornen a combinar-se entre ells per a formar noves proteïnes, segons les necessitats i les funcions de cada teixit La principal funció dels pròtids és de tipus plàstic, la qual cosa inclou donar suport a les cèllules i als microòrgans intracellulars i també servir d’estructura als àcids nucleics, als ferments digestius, a les hormones i a una gran quantitat d’elements que circulen pels líquids orgànics Totes les…
fetge

Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…