Resultats de la cerca

La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat de rebliment avançat, que…

Situació Edifici característic del segle XII, restaurat i ampliat en diverses ocasions ECSA - A Roura Aquesta església és la parròquia del poble de Llo És situada a l’entrada del poble, en l’àmbit del cementiri, just al costat de la carretera, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 18” N - Long 2° 3’ 41” E Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo RMAE Història La parròquia de Llo és mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria…

El paisatge de Picancel és bàsicament definit per un mantell forestal dominat per les pinedes de pi roig i per l’alineació d’espadats conglomeràtics que se succeeixen d’est a oest Oriol Alamany La serra de Picancel i la riera de Merlès 214, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Picancel és una petita serra, situada al límit entre els Prepirineus del Berguedà i l’altiplà del Lluçanès, que pertany a la Depressió Central Catalana És un espai representatiu de la muntanya mitjana submediterrània de l’interior de Catalunya L’acompanyen els contraforts de la serra de la…

Ànec marí típicament atlàntic, del qual una petita població hiverna a les costes mediterrànies de França i Espanya La situació no és encara prou clarificada, per tal com solament apareix regularment, entre l’agost i el maig, en un petit nombre al delta de l’Ebre A la resta del litoral és un hivernant escàs i irregular, potser fins i tot accidental, situació aquesta última definitòria del seu estatus a les Balears de 5 citacions, 1 d’hivernal i les altres migradores en pas El pas postnupcial és molt poc marcat els primers arriben al final d’agost 2 citacions i hi ha observacions esparses el…

Vista de Flix, cavaller de Beaulieu, segle XVII BC Des de mitjan segle XIV i a causa de les cícliques crisis de subsistència que patia la ciutat, el proveïment de blat per a satisfer les necessitats de gra dels habitants fou una preocupació constant de les autoritats de Barcelona Una part important d’aquest blat procedia de Castella, l’Aragó i les planes interiors de Catalunya —principalment de la Segarra i l’Urgell— i arribava a la ciutat per via terrestre o bé marítima En el primer cas, el blat es transportava a bast, amb rècules de mules que seguien l’itinerari secular de l’antiga via…

Situació Al costat dret del riu Llobregat hi ha una sèrie de forats destinats a fer una canalització de fusta Al seu costat hi ha un rec excavat a la roca J Bolòs Al costat del riu Llobregat, a prop d’Obiols hi ha una línia de forats i la rasa d’una antiga canalització Tant el rengle de forats com la rasa, que són parallels al curs de l’aigua, hom els pot veure des de la carretera que va de Manresa a Berga, si el riu Llobregat no baixa gaire ple, al costat de l’antic pont d’Obiols, que s’endugué la riuada del novembre de l’any 1982 Aquesta canalització figura situada en el mapa del Servei de…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el…

L’ànec xiulador Anas penelope mascle, que veiem a primer terme a la fotografia, és molt característic pel color castany del cap, tirant a groc al capdamunt, el gris del dors, amb les plomes de les espatlles blanques, molt visibles al vol, i el pit marró clar La femella, a segon terme, és de colors poc vistents i difícil de reconèixer, com passa en la majoria dels ànecs Noteu el color gris blavós del bec, amb punta negra, característic d’aquesta espècie El nom d’ànec xiulador es refereix al xiulet alt que deixen sentir els mascles quan volen Xavier Ferrer En tot el territori, l’ànec xiulador…

El flamenc Phoenicopterus ruber , pastura dret a les aigües somes, submergint de tant en tant el cap a l’aigua la fotografia de dalt ens en mostra un exemplar fotografiat al delta del Llobregat L’exemplar jove de baix, ens mostra l’hàbit d’aquests ocells d’adoptar postures estrambòtiques, amb el coll retorçat El color rosat dels flamencs adults és d’intensitat variable en relació amb el tipus d’alimentació En vol mostren els colors negres i roses de les ales i, amb el coll i les potes estirades, atenyen tota la seva envergadura, fins a 127 cm Ramon Torres i Josep M Barres Els recents…

Delimitada pels cordons litorals, és de forma triangular l’extrem oriental el cap de Tortosa ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals el far de Buda , construït el 1862 al cap mateix, n'és actualment a més de mig quilòmetre A l’interior hi ha les llacunes dites el Calaix Gran o de Dalt , el Calaix de la Mar o de Baix i la bassa de Pradot És, en part, aprofitada per al conreu de l’arròs mitjançant el canal de Buda , parallel al braç septentrional del riu La fauna, sobretot d’ocells migradors, és important Al voltant de l’antiga casa i església de Buda s’ha format, a la part…