Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Nicolau de Credença
Pintura
Pintor d’origen napolità, actiu a Barcelona des dels darrers anys del segle XV.
Pintà dos retaules per a l’església de Sant Just de Barcelona 1498 i per a Sitges Sant Bartomeu i Santa Tecla, 1499, conservats en part El 1509 el municipi li encarregà el retaule de l’església de Sant Sebastià malgrat l’oposició del pintor de la ciutat, Gabriel Alemany Pintà uns altres retaules a les esglésies de Sant Francesc de Barcelona, Llinars i Solsona 1528 i, amb Antoni Rupit i Jaume Forner, el retaule d’Argentona destruït el 1936 El 1532 s’associà amb Henrique Fernandes i Pedro Nunhes o Pere Nunyes per acabar un retaule a Mataró i pintar per a la torre de Sant Joan Sant…
Radamés Gnattali
Música
Compositor, pianista i director brasiler.
Estudià a l’Escola de Belas Artes de Pôrto Alegre, i a partir del 1924 a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro Realitzà estudis de composició pel seu compte i s’inicià com a instrumentista en el Quarteto Henrique Oswald a Pôrto Alegre A Rio de Janeiro fundà la Rádio Nacional i l’Orquestra Brasileira de Radamés Gnattali Durant la seva joventut escriví molta música per a serials radiofònics, fet que li proporcionà una gran popularitat, i també feu arranjaments de melodies i danses populars El 1945 fundà, amb altres compositors, l’Académia Brasileira de Música És un dels…
Nicolás Maduro Moros

Nicolás Maduro Moros
© Gobierno Bolivariano de Venezuela
Política
Polític veneçolà.
Treballador i sindicalista en el transport públic de Caracas, el 1992 entrà en contacte amb Hugo Chávez , del qual es convertí en un fidel aliat S’implicà activament en la campanya pera l’aixecament de la seva condemna després del cop d’estat fallit d’aquest any Alliberat el 1994, Chávez aconseguí la presidència el 1998, i l’any següent Maduro fou diputat en les eleccions a l’Assemblea Constituent, i el 2000 a l’Assemblea Nacional, del qual el 2005 fou nomenat portaveu Ministre d’Afers Estrangers 2006, en aconseguir el tercer mandat presidencial octubre del 2012, Chávez nomenà Maduro…
Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra
Moviment social brasiler que agrupa milers d’agricultors sense terra amb l’objectiu d’aconseguir una reforma agrària que garanteixi la redistribució de la terra.
L’any 1985, amb el suport de l’Església Catòlica, centenars d’agricultors sense terra establiren una cooperativa al sud del país A partir d’aquí s’estengué i cresqué un moviment que agrupava els camperols sense terra i els portava a ocupar les terres abandonades pels grans terratinents del país i a establir-s’hi Les comunitats començaren a treballar la terra de forma collectiva, i crearen cooperatives per a distribuir els seus productes El moviment tingué el suport d’una xarxa internacional de grups en defensa dels drets humans, organitzacions religioses i sindicats del treball, però a l’…
Cronologia del segle XVI
Dates històriques i culturals 1534 Traducció castellana del Cortegiano de Castiglione publicada a Barcelona Arquitectura 1548 Consolat de Mar València 1501 Reformes del palau episcopal de Barcelona 1507-1522 Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d’Urgell 1507-1538 Sant Martí d’Empúries 1508-1515 Refecció de Santa Maria a intramurs de Santa Pau 1509 Nova campanya d’obres de l’Hospital de Santa Maria Lleida 1509-1522 Sant Romà de Lloret de Mar 1511-1518 Bartomeu Rossi i Pere Capvern Sant Genis de Vilassar de Dalt 1512-1569 Mestre benet Otger de Lió Església prioral de Sant Pere de Reus Cap al…
Veneçuela 2013
Estat
Milers de veneçolans van sortir al carrer per acomiadar les despulles del president Hugo Chávez © Ministerio de la Comunicación y la Información Al desembre del 2012, el president Hugo Chávez va recaure en la seva malaltia i va tornar a Cuba per ser operat i reiniciar un nou tractament contra el càncer Així, es va obrir un període d’interinitat a càrrec del vicepresident Nicolás Maduro, el qual havia assumit les funcions presidencials per delegació del mateix Chávez, que el considerava el seu hereu polític natural L’oposició va qualificar de dubtosa constitucionalitat aquesta situació, ja que…
Veneçuela 2012
Estat
El president de Veneçuela va celebrar la nova victòria en les eleccions presidencials del mes d’octubre © Ministerio del Poder Popular para la Comunicación y la Información Gobierno Bolivariano de Venezuela Les eleccions presidencials de l'octubre van ocupar la major part de l'agenda política del 2012, i per primera vegada en uns quants anys es va detectar una relativa incertesa sobre els resultats i el futur polític del país La polarització política va continuar sent molt alta, i més encara en un any electoral en el qual l'oposició va aconseguir actuar com una gran coalició presentant un…
Veneçuela 2014
Estat
La inestabilitat internacional del mercat del petroli va afectar l’economia de Veneçuela i, especialment, la companyia estatal de petrolis PDVSA © Wilfredor Un any més va continuar l’agitada polarització entre el Govern i l’oposició, que en determinats moments va provocar enfrontaments al carrer entre els seus partidaris Així va passar amb les grans mobilitzacions opositores del mes de febrer, que van ser promogudes i encapçalades per un dels líders opositors, Leopoldo López, que proclamava la desobediència civil amb un seguit de manifestacions ciutadanes que pretenien provocar la crisi i la…
Veneçuela 2016
Estat
El Vaticà va fer de mediador amb el Govern veneçolà per a l’alliberament de l’opositor Leopoldo López en la foto, el dirigent de l’oposició abans de ser empresonat © leopoldolopezcom Els resultats de les eleccions legislatives de final del 2015 van significar un important canvi polític, que es va traduir en una majoria de vots i d’escons en favor de les forces que donaven suport a la plataforma unificada opositora, anomenada Mesa de la Unitat Democràtica MUD Amb aquests antecedents, els opositors es van proposar de tirar endavant la convocatòria d’un referèndum per a tractar de destituir el…
Luiz Inácio da Silva

Luiz Inácio da Silva
© Marcello Casal Jr/ABr
Política
Polític brasiler, conegut per Luiz Inácio Lula da Silva.
El 1956 la seva família emigrà a São Paulo, on fou obrer metallúrgic Des del 1969 ocupà càrrecs en el sindicat metallúrgic de São Bernardo do Campo, organització propera a la dictadura brasilera Des de la presidència del sindicat 1975, participà en un nou moviment sindical independent que el 1980 culminà en la fundació del Partido dos Trabalhadores PT, del qual fou el principal dirigent fins l’any 1994, i pel qual fou diputat des del 1986 i candidat a la presidència de la República els anys 1988, 1994 i 1998 En les eleccions presidencials del 2002 encapçalà una candidatura conjunta que…