Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Esplenomegàlia
Patologia humana
És anomenat esplenomegàlia un signe caracteritzat per un augment del volum de la melsa, òrgan que es troba situat al costat esquerre de la cavitat abdominal L’esplenomegàlia es pot produir a conseqüència de malalties molt diverses que afecten diferents sistemes orgànics En el cas de l’aparell digestiu es pot produir en diversos trastorns com ara tumors hepàtics o cirrosi, en els quals s’incrementa de manera persistent la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang procedent de la melsa, els intestins i d’altres vísceres digestives i que desemboca al…
El fetge
Anatomia humana
El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de la cúpula…
disenteria
Patologia humana
Quadre anatomicoclínic que reflecteix inflamacions importants del còlon ocasionades per agents diversos, entre els quals es destaquen els bacils i les amebes.
La disenteria bacillar , gairebé exclusiva de terres càlides i que sovint es presenta en forma d’epidèmies afavorides per manca d’higiene, és produïda per diferents bacils Shiga-Kruse, Flexner, Ghiss, Strong, Sonne El contagi té lloc per contacte directe amb femta contaminada, per la ingestió d’aliments crus contaminats i per les mosques Emplaçats als budells, els bacils es moren, però els trastorns són produïts per les endotoxines que són alliberades dels mateixos bacils El quadre clínic comença bruscament, i segueix el seu curs amb dolors còlics i febre alta La diarrea és mucopurulenta o…
xantina
Bioquímica
Base púrica que ocorre en l’extret de te, a l’orina, la sang i els teixits hepàtics.
Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en els àlcalis i en l’aigua calenta, que es descomponen a 150°C Presenta caràcter dèbilment bàsic, i pot existir en dues formes tautomèriques, una de les quals és totalment aromàtica Hom la pot obtenir per tractament amb àcid nitrós de la guanina, i és emprada en síntesi orgànica i en medicina Entre els seus derivats metilats són importants la cafeïna, la teobromina i la teofillina
Paracentesi
Patologia humana
És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen aquest líquid és anomenat líquid peritoneal La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’esdevé en molts…
Gammagrafia
Patologia humana
La gammagrafia és una tècnica d’exploració diagnostica que es basa en la utilització de radioisòtops o isòtops radioactius , és a dir, elements que emeten raigs gamma, i que després d’ésser introduïts a l’organisme, en general per via intravenosa, es concentren en uns teixits específics determinats, des dels quals emeten aquestes radiacions durant algun temps Aquestes radiacions, que no lesionen els teixits orgànics, són captades des de l’exterior de l’organisme per un detector especial, i finalment són transformades en imatges que reprodueixen en diverses tonalitats la grandària i la forma…
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que…
Tumor benigne de fetge
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne de fetge la proliferació d’un grup de cèllules originàries del fetge i de característiques normals que, per raons desconegudes, tendeixen a multiplicar-se acceleradament i originen la formació d’una massa anormal o tumor Els tumors benignes de fetge, quatre vegades més freqüents en les dones que en els homes, l’aparició dels quals, en molt casos, es relaciona amb l’administració prolongada de contraceptius orals, solen evolucionar asimptomàticament durant molts anys o fins i tot al llarg de tota la vida Això no obstant, n’hi ha que es manifesten amb…
El que cal saber de l’alcoholisme
Patologia humana
L’alcoholisme és una malaltia deguda al consum de begudes alcohòliques reiterat i excessiu que es caracteritza per la repercussió negativa que aquest hàbit té en la salut física i mental de la persona que n’és afectada i en el seu entorn afectiu i social Es calcula que entre un 4% i un 12% de la població pateix d’alcoholisme, i que aproximadament la quarta part dels alcohòlics pertanyen al sexe femení Com que el consum de begudes alcohòliques en la nostra societat és força habitual, de vegades es pensa que per a considerar que una persona és alcohòlica cal veure-la sovint en un estat d’…
Causes de la febre
Patologia humana
La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules canceroses…