Resultats de la cerca

Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…

Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els guions de…

Feu de foto fixa als estudis d’Iquino el 1953, i arribà a director de fotografia amb la comèdia Un rincón para querernos 1964, IFIquino, seguit d’una dotzena més de llargs Parallelament, i seguint l’estel familiar, fou repòrter gràfic per a diverses publicacions "La Vanguardia Española", "Solidaridad Nacional", "La Prensa" i "Hola" i agències EFE, 1958-65 A partir del 1965 fotografià bàsicament espagueti-western com ara Río maldito / Sette pistole per el Gringo 1965, Joan Xiol, La balada de Johnny Ringo / Wer kennt Johnny R 1966, José Luis Madrid També participà en Elisabet…

Llicenciada en periodisme i en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou professora associada del Departament d’Audiovisuals de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull Cap de Reportatges Especials dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya  1992-2015, és autora de diversos documentals històrics i d’actualitat sobre Catalunya, alguns dels quals donaren lloc a controvèrsies, i dels quals cal esmentar Dalí 1985, In memoriam 1986, Operació Nikolai 1992, sobre l’assassinat d’Andreu Nin…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ AMartí Barcelona GUIÓ Roser Fradera, Quim Monzó FOTOGRAFIA Ivo Antonov color, normal MUNTATGE AMartí MÚSICA Quim Sota INTERPRETACIÓ Rosa Novell Llumeta, Pep Maur Serra promès, Joan Fernández el cabdill, Xabier Elorriaga el marquès, Alfred Lucchetti pare de Llumeta, Maruja Torres prostituta, Pepa López prostituta, Montserrat Carulla, Miquel Cors, Nadala Batiste Sinopsi La Llumeta viu amb el seu pare, malalt de tuberculosi, i està enamorada del carter Troba feina a la Casa Gran, on viu diverses aventures esbojarrades i surrealistes El promès, mentrestant, té un…

Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de poesia…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…

Probablement Ricard Giralt-Miracle és el dissenyador gràfic de qui millor es coneixen i més es valoren, del conjunt de la seva obra, unes peces petites, insignificants quant a la mida i la funció, pel seu interès gràfic Són els que ell anomenava plaquettes , nadales, felicitacions i, més endavant, calidoscopis Són trossos de paper imprès, de vegades plegat, de formats molt variables però mai no gaire grans, que caben en un sobre i serveixen tan sols per palesar una amistat, per renovar una relació, per expressar una predisposició Des que va fundar Filograf el 1947, Giralt les enviava per…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…

Música clàssica La crisi econòmica va marcar la vida musical d'un any que va veure desaparèixer conjunts i orquestres simfòniques algunes lligades a emissores públiques de radiotelevisió , tant a Europa com als Estats Units, on moltes formacions privades van reduir dràsticament la seva activitat La disminució de recursos públics i la caiguda d'ingressos per taquilla i patrocini privat van obligar a reduir la programació de nombrosos teatres, auditoris i festivals a tot el món Al Festival de Salzburg es va poder veure una de les òperes més rupturistes del segle XX, Die Soldaten , de Berns…