Resultats de la cerca

La depressió de laSeud’Urgell és la fossa neògena més occidental dels Pirineus orientals És una petita i complexa semifossa d’orientació E-W que se situa a l’extrem N de l’extens sistema de fractures que es desenvolupa al N de la serra de Cadí A diferència de les fosses de la Cerdanya i el Conflent, el caràcter asimètric de la conca entre els marges S i N és molt menys marcat, encara que al S, les falles E-W que l’estructuren mostren un desenvolupament més gran…

Escut de bronze de la ciutat en les cobertes del Llibre de privilegis 1473 AMSU - AVillaró La Seu d’Urgell és a la confluència del Segre i la Valira, a la plana de l’Urgellet, a 700 m d’altitud Situada al sud del Pirineu axial i al nord de les serralades prepirinenques, entre les quals destaca la de Cadí, la ciutat és damunt d’una terrassa fluvial del Segre, en una cruïlla de camins el que resseguia la vall del riu, el que baixava de les valls d’Andorra, el que superava els contraforts de la serra de Cadí pel coll de Creus i els que anaven cap al sud i cap al Pallars Si bé a l’…

També conegut amb el nom d’Aeronàutic Club de laSeud’Urgell, s’inaugurà el 1932 amb motiu de la installació d’un camp d’aterratge a la localitat i del moviment que promogué Jaume Nadal i Maimó Es realitzaren diversos vols de prova però finalment la línia aèria Barcelona-Andorra no s’establí El primer president fou Manuel Fiter

LaSeud’Urgell és presa pels absolutistes

Situació Vista aèria del conjunt catedralici amb l’església de Sant Miquel i l’edifici del deganat ara museu en primer terme ECSA – M Catalán El conjunt catedralici de laSeud’Urgell és situat al centre de la població de laSeud’Urgell, i constitueix un dels conjunts catedralicis alt-medievals més ben conservats del nostre país JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Consideracions entorn del conjunt catedralici de les esglésies d’Urgell De les…

La capella de Santa Eulàlia de Mèrida, semblant a les esglésies que, amb la mateixa devoció, es poden trobar a les diferents capitals dels bisbats catalans altmedievals, com ara Vic, Lleida, Terrassa…, era situada a l’indret que actualment ocupa l’Ajuntament de laSeud’Urgell En els baixos d’aquest edifici s’han identificat vestigis d’aquella construcció, que han estat recentment motiu d’una exploració arqueològica Curiosament l’església de Santa Eulàlia, més concretament el…

L’antic castell de Ciutat, modernament conservat en una fortalesa del tipus Vauban, corona un turó entre la població de Castellciutat i la Seu d’Urgell, que domina la Valira Tot i la importància estratègica de l’indret, no hi ha referències documentals explícites del castell abans del segle XII, encara que pot tractar-se del puio Urgelli que apareix en documentació del segle anterior Els comtes, abans de fixar la seva residència més a prop de la frontera, hi tenien la residència fixa, el palacio Civitatis que apareix en un document del 1099 Amb la installació definitiva dels comtes fora de…

L’any 993 es jurà sobre les relíquies de Sant Joan Baptista “ cuius baselica sita est in comitatum Urgilitensis, infra domum Sancte Marie Sedis Vicho ”, el testament del comte Borrell II Aquesta notícia sobre l’existència d’una capella dedicada a sant Joan, construïda dins l’església de Santa Maria de laSeu i no com a edifici independent, seria ratificada en la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en la seva visita a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, que esmenten la…

Situació Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera ECSA – JA Adell Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria MLIR Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Història El primer esment conegut d’una església dedicada a sant Pere i situada a l’indret on es formà el “Vicus Orgellio” és de l’any 840, en què el comte Sunifred donà a Santa Maria de la Seu una mojada de terra “in suburbio Orgellitano…” , prop de l’església de Sant Pere i Sant Andreu, apòstols Fins l’any 993 no tornem a tenir notícies sobre aquesta…

L’any 1014, en la publicació sacramental del testament del prevere Eldorí, consta com els testimonis juraren “ hunc locum venerationis Sancti Agustini confessoris Christi, cuius baselica sita est in comitatu Hurgello, prope pinnaculum templi Sancte Marie Sedis Vico ” tres anys més tard, el 1017, una altra publicació sacramental, aquesta vegada del testament de la vescomtessa Sança d’Urgell, fou jurada també sobre l’altar de Sant Agustí que “ situm est sub pinnaculum Sancte Marie Sedis Orgillensis ”