Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Mislata
L’Ajuntament de Mislata
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, estès a la dreta de l’antic llit del Túria (que ha estat modernament desplaçat al sud-oest del poble), a l’oest de la ciutat de València.
El terreny és pla, de caràcter alluvial, i és ocupat en bona part per l’edificació o pel nou curs del riu L’escàs terreny conreat 39 ha el 1985 és tot d’horta patates, hortalisses i blat de moro regada per la séquia de Mislata, la de Quart i la de Favara, i és dedicat a les hortalisses en règim intensiu La indústria 2166 treballadors el 1978 compta nombroses empreses 162, en general mitjanes o petites 116 tenen menys de 10 actius i només 4 ultrapassen el centenar i molt diversificades hi destaca el subsector de la fusta i del moble 28 fàbriques i 544 treballadors, el d’alimentació 31 empreses…
Ramon V de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1047-98), fill de Ramon IV i d’Ermessenda.
Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…
permià | permiana
Etnologia
Individu d’una població finesa del grup oriental establerta en grups més o menys compactes, barrejats amb els russos, a les regions autònomes dels komis i dels udmurts, i en regions limítrofes dels voltants.
També són coneguts amb el nom de Komis
vescomtat de Cardona
Història
Jurisdicció feudal que comprenia, a l’origen, a la frontera occidental del comtat d’Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l’aigua d’Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà.
Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…
Pere Bellot
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Fou beneficiat de l’ermita de Sant Joan d’Oriola i posteriorment, rector de Catral Baix Segura Inicià les seves investigacions de caràcter històric l’any 1618 quan elaborà una taula i un índex onomàstic del Libro del Repartimiento que Alfons X el Savi atorgà als primers pobladors d’Oriola també és autor del Compendio de lo que contiene en las notas antiguas de la Sala de la ciudad de Orihuela hasta el año 1323 con un Tratado de las Germanías y otro de los Bandos y desafios sa i d’ Un mapa de Orihuela y su Vegario con montes y demás partes por menudo que esta ciudad tiene en su…
Santa Maria de les Peces (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del seu costat nord-oest, en què destaca la seva porta descentrada i la curiosa forma de les obertures del campanar, molt alterades ECSA - M Anglada L’ermita de la Mare de Déu de les Peces queda apartada del poble d’Alàs cap a llevant en una cota de 900 m d’altitud, des d’on es domina visualment una gran part del curs del Segre Mapa 35-10216 Situació 31TCG782902 S’hi arriba passant per Alàs, que està a 1,5 km de la carretera de Puigcerdà a la Seu per l’entroncament que es troba a 4 km d’aquesta vila, i que cal passar per un pont que travessa el Segre Des d’…
Fèlix Burguera i Serrano
Historiografia catalana
Franciscà, cronista oficial i escriptor.
Vida i obra El seu nom de religió fou Amat de Crist Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys Durant aquest període publicà Los católicos españoles 1902, Enciclopedia de la Eucaristía 1905-06, extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer 1909 Una…
Els saures: sargantanes, llangardaixos i afins
Escates cefàliqües dels saures que tenen interès en la determinació de les espècies Hom ha Indicat en el dibuix únicament les més importants 1 rostral, 2 internasal 3 prefrontal 4 frontal 5 supraocular 6 grànuls supraciliars 7 postfrontal 8 parietal 9 occipital 10 timpànica 11 massetèrica 12 loreal 13 nasal 14 supralabial 15 infralabial 16 mentoniana 17 gular Gustavo Hormiga Encara que presenten notables excepcions que dificulten llur caracterització com a grup, els saures són rèptils escatosos de cua llarga amb dos parells de potes de llargària similar Apareixen, però, amb certa freqüència,…
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…
Castell i vilatge d’Escarp o del Fortí (la Granja d’Escarp)
Art romànic
Situació Aspecte dels nombrosos i trossejats testimonis d’aquest castell i vilatge medievals, que es drecen sobre un petit turó a l’est de la població de la Granja d’Escarp ECSA-J Bolòs Les restes de la torre del castell d’Escarp i dels habitatges que hi havia a l’entorn són situades a l’est de la població de la Granja d’Escarp, al cim d’un turó Des d’aquest indret hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana irrigada que s’estén a banda i banda del Segre i el Cinca Mapa 31-16 415 Situació 31TBF801885 Des de la Granja d’Escarp, hem d’agafar la carretera de Maials A la sortida del poble,…