Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Los motivos de Berta
Cinematografia
Pel·lícula del 1983-1984; ficció de 118 min., dirigida per José Luis Guerín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JL Guerín Barcelona GUIÓ I MUNTATGE JL Guerín FOTOGRAFIA Gerard Gormezano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andrés Sánchez Sanz, Fernando Cobo, José Luis Bodelón MÚSICA Das Wandern , un lied de Franz Schubert interpretat per Jean-Louis Valero i Arielle Dombasle SO José Luis Mendieta INTERPRETACIÓ Silvia Gracia, Arielle Dombasle, Iñaki Ayerra, Rafael Díaz, Juan Diego Botto, Raul Freire, Carmen Ávila, Pura Bodelón PREMIS Ministeri de Cultura Especial Qualitat, Berlín Especial del Fòrum, Sant Jordi de Cinematografia 1986 millor film espanyol Sinopsi…
Víctor Israel
Cinematografia
Pseudònim de l’actor Josep Maria Soler i Vilanova.
Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda La residencia 1969, …
,
Esteve Riambau i Möller
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "…
Bruno Ganz

Bruno Ganz (2005)
yuno (CC BY-SA 3.0)
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral suís.
Format en el teatre, el 1970 s’incorporà a la Schaubühne de Berlín, companyia que es convertí en una referència del teatre europeu dels anys setanta Entre altres obres protagonitzà Peer Gynt , d’Henrik Ibsen i Traum vom Prinzen Homburg ‘El somni del príncep de Homburg’, de Heinrich von Kleist Dirigit per Peter Stein, l’any 2000 protagonitzà una celebrada versió del Faust de Goethe que li valgué el premi Berlín de teatre Bé que debutà en el cinema en petits papers ja els anys seixanta, no obtingué renom en aquest camp fins una dècada més tard, que es convertí en un dels actors més valorats…
Jesús Fernández Garay
Cinematografia
Realitzador de cinema càntabre.
Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola…
,
expressionisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933.
Com a escola representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país Té lligams amb el barroc i el Romanticisme alemanys i és una mena de renovació del Sturm und Drang Ideològicament representa la voluntat de l’artista de dominar el món exterior, situant-lo en un quadre d’idees abstractes que, expressades, expliquin l’univers tot prescindint conscientment de l’anàlisi dels fets reals El nom donat a l’escola indica l’esperit que s’expressa en la deformació de figures i ambients, per a manifestar la…
Josep Lluís Guerín
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida A quinze anys ja realitzà un primer curt força sorprenent, La agonía de Agustín 1975 Amb manifestacions cinematogràfiques de petit format, o de manera més privada i entre amics, continuà el procés d’autoaprenentatge i de recerca d’una manera pròpia d’expressar-se amb films de totes les mides i formats curts i llargs en 8, 16 i 35 mm En 8 mm realitzà El orificio de la luz 1977 Apuntes de un rodaje 1982, que és una mena de making off personal de Dulces horas de Carlos Saura Elogio a las musas 1977 i La dramática pubertad de Alicia 1978 Afrontà el pas dels 16 als 35 mm amb Memorias de un…
,
Joaquim Jordà i Català
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Després de cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1956, la dèria pel cinema que li venia ja de petit el portà a ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques IIEC de Madrid, on coincidí amb altres futurs professionals al llarg dels dos anys que hi passà Fou soci de la productora UNINCI, lligada a sectors del Partit Comunista d’Espanya, i s’estrenà com a cineasta amb el curt produït per aquesta Día de los Muertos Madrid 1960 1960, codirigit amb Julián Marcos, i que no fou aprovat per la Censura Continuà la seva activitat en tasques d’…
Pere Portabella i Ràfols
Cinematografia
Director i productor.
Vida De família benestant, marxà a Madrid per cursar estudis universitaris i aviat es desvetllà la seva atracció per la creació artística, amb unes primeres temptatives en les arts plàstiques i el documental 1957-58 El 1959 creà la productora Films 59, que encetà la seva activitat amb tres títols significatius en la història del cinema espanyol Los golfos 1959, el primer de Carlos Saura El cochecito 1960, de Marco Ferreri, i una coproducció amb UNINCI i el mexicà Gustavo Alatriste, Viridiana 1961, retorn sonat de Luis Buñuel a la cinematografia espanyola que suposà la paralització de totes…
cinema de terror
Cinematografia
Modalitat del cinema fantàstic
destinada a infondre als espectadors la sensació de por i d’horror.
Assolí una gran acceptació a partir del 1957 fins al començament del decenni dels setanta i es revifà a partir de la dècada dels vuitanta Inclou una àmplia temàtica, en algun cas amb antecedents literaris, com el vampirisme, des del clàssic Nosferatu 1922, de FWMurnau versió del 1978, de WHerzog fins a Dracula 1931, de TBrowning i 1958 de TFischer, entre altres, amb infinitat de títols i variants No hi manquen tampoc els fantasmes, l’home llop, la bruixeria, els exorcismes i el canibalisme Lycanthropus , 1962, de PHeuschs The Exorcist 1973, de WFriedkin The Night of the Living…