Resultats de la cerca

Invertebrats fòssils Les restes de teixit nerviós es troben rarament preservades en artròpodes fòssils, particularment en les formes més arcaiques, com ara les que daten del principi del Cambrià Tanmateix, nous exemplars fòssils de Fuxianhuia protensa , una forma xinesa que pertany a un grup d'artròpodes primitius que daten de fa uns 520 milions d'anys, preserven les restes neuronals més completes d'aquest període Aquests fòssils inclouen el cervell i els lòbuls òptics La neuroanatomia del cervell relativament complex de F protensa dóna suport a la hipòtesi cladística que els branquiòpodes…

Creu de terme procedent de Santa Maria de Lluçà Les creus de terme també anomenades peirons o pedrons eren creus de ferro o de pedra posades sobre un pilar on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites ©Museu Episcopal de Vic, núm inv 511 – JMDíaz Les creus de terme El Museu Cau Ferrat de Sitges i el Museu Episcopal de Vic conserven un conjunt de creus de terme considerades d’època baixmedieval Totes les peces contenen escenes narratives mitjançant petites figures aplicades a la creu, la qual actua com a superfície de representació i suport de…

L’expedició del capità Alberto Bayo a Formentera, Eivissa i Mallorca agostsetembre del 1936 va donar lloc a una bona quantitat de paperassa documents oficials, articles de premsa, entrevistes, correspondència, diaris, llibres de memòries, justificacions de tipus històric, novelles o contes Dins tot aquest conjunt tan variat, té un especial relleu l’anomenat Diari d’una miliciana , que el 1938 fou resumit en la revista falangista de Palma “Aquí estamos” i publicat íntegrament en el setmanari de Manacor “Arriba” N’aparegué una traducció italiana completa en el llibre del periodista italià…

Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…

Situació Vista aèria de l’imposant altiplà acinglerat on es drecen les restes del castell i la vila reial d’Òpol ECSA - Jamin L’antic castell d’Òpol, dit més endavant Salvaterra, era a tocar de la frontera amb el Regne de França Les seves imposants ruïnes, juntament amb la població que l’envoltava, coronen una plataforma calcària i mancada de vegetació, que domina la serra que s’aixeca sobre la població Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Òpol és a l’extrem nord del Rosselló, més enllà de Salses Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-9 que va de Perpinyà a…

Situació Capella romànica, modernament restaurada, al costat del cementiri actual de Granera M Anglada La capella es troba just a l’entrada del poble, al peu d’on acaba la carretera asfaltada de Castellterçol a Granera, al costat del cementiri Mapa L36-14363 Situació 31TDG222198 MAB Història La capella, documentada des del 1065, és erigida en un alou o propietat que pertanyia al monestir de Santa Cecilia de Montserrat des del 971 L’any 1187 el noble Arnau de Santa Cecília de Granera “ Arnaldi Sancte Cecilie de Granera ” és testimoni, amb Berenguer de Centelles, del testament del noble Guillem…

Els arqueociats formen un grup fòssil que apareix exclusivament en fàcies carbonatades del Cambrià Els seus esquelets calcaris, tant individuals com colonials, són ben coneguts L’esquelet, anomenat copa , té forma de con invertit o de cilindre de doble muralla interna i externa, connectada per mitjà d’envans o septes verticals radials que limiten un volum de secció anullar, anomenat interval la part basal presenta, generalment, una expansió amb fixacions en forma d’arrels Les dimensions del diàmetre solen oscillar entre els 10 i els 25 mm, i l’altura entre els 80 i els 150 mm Calcàries d’…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Esteve de Palautordera i Fogars de Montclús N, SantCeloni E, Vallgorguina SE, Vilalba Saserra S, Llinars del Vallès SW i Sant Pere de Vilamajor W El terme, de forma sensiblement rectangular, s’estén per la vall inferior de la Tordera, abans que aquest riu, unit a la riera de Trentapasses, prengui la direcció NE vers SantCeloni i la Batllòria Pel S li fa de límit la riera de Trentapasses, que segueix parallela a la carretera C-35 provinent de Granollers…

Situació El llogaret de Torredenegó és situat al costat sudoriental del terme municipal de Llobera de Solsonès, i per anar-hi, des de Solsona estant, s’ha d’agafar la carretera de Torà fins al trencall del Miracle 7 km A partir d’aquesta cruïlla, cal seguir la carretera que va al santuari del Miracle durant 3,200 km, punt en el qual, a mà dreta, és indicat el camí que porta a Torredenegó 1 km Una vista de l’exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Una vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis a primer terme, el qual mostra l’aparellat del seu mur L Prat Mapa 330M781…

El primer volum d’aquesta Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans cobreix un període de molts milers d’anys Els tres següents, dedicats a l’edat mitjana, estudien cadascun uns quants segles El cinquè i el sisè, un segle cada un El setè, mig segle El vuitè, uns tres decennis El desè i l’onzè comprenen un període d’uns vint anys cadascun Aquest volum novè és el que abasta un període més breu pràcticament, només vuit anys els que van de l’abril del 1931 al mateix mes del 1939 I amb raó, perquè ni abans ni després no han passat en tan poc temps tantes coses que hagin marcat tan…