Resultats de la cerca

Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…

Estudià a París i el 1682 se sap que residia a Marsella, on fou organista i professor d’orgue El 1684 fundà l’Acadèmia de Música de Marsella, per a la qual cosa abans hagué de demanar permís a GB Lulli, fins llavors l’únic amb autorització per a crear una institució d’aquestes característiques Des d’aquesta acadèmia, Pierre Gautier contribuí a la difusió de l’òpera al sud de França Debutà com a compositor d’òperes amb Le triomphe de la paix 1685, obra que, juntament amb altres peces escèniques, li proporcionà un èxit notable Com a director d’òpera escollia molt bé el seu…

S’inicià en el cant i en l’estudi de l’orgue i el violí a Jihlava 1770-71 Posteriorment es traslladà a Olomouc per estudiar teologia, però cap al 1776 era a Viena, on exercí de mestre de cor i prosseguí els estudis musicals amb JM Kraus El 1784 fou nomenat director musical de la casa del comte Esterházy, i l’any següent esdevingué director de l’orquestra del Kärtnerthortheatre de Viena, tot just creat, càrrec al qual afegí la direcció del Burgtheater fins a la seva mort Fou amic de WA Mozart i de FJ Haydn, i la seva òpera Oberon, König der Elfen 'Oberon, rei dels verns', 1789 influí en La…

Filla de Tomàs de Bolonya, astròleg de Carles V de França, es casà molt jove amb Étienne Castel Restà vídua a vint-i-cinc anys, sense recursos econòmics, i escriví per tal de guanyar-se la vida, cosa que en fa el primer cas conegut de dona de professió intellectual Els seus escrits tingueren un gran èxit, no solament els que presenten el seu cas personal com la famosa balada Seulete sui , plany sobre el seu viduatge, sinó també els seus poemes i tractats feministes, com aquells en què atacà el misoginisme de la segona part del Roman de la Rose o el seu poema en elogi de Joana d’Arc L’obra…

De jove milità en el tradicionalisme, en la seva branca més catalanista i democràtica, i fou secretari de redacció d' El Correo Catalán Participà en la Conferència Nacional Catalana del 1922 Durant la Dictadura fou empresonat i traslladat a Madrid per pocs dies Collaborà en l’Acció Social Popular i s’especialitzà en qüestions penitenciàries Fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista Davant la prohibició dels dirigents tradicionalistes de participar en la campanya per l’Estatut, deixà el partit i fundà amb altres companys la Unió Democràtica de Catalunya 1931 En fou membre del comitè de…

A més de música estudià química i geologia Rebé lliçons de solfeig i piano de Vicenç Martí i estudià harmonia amb Ramon Vilanova El 1840 estrenà al Teatre de la Santa Creu la seva primera opera buffa , titulada La vedovella , i marxà cap a Madrid per completar els seus estudis musicals Allà compongué l’òpera La dama dell castello, ovvero I Fidanzati , un melodrama que s’estrenà a Barcelona el 1845 i que aconseguí un gran èxit de públic A causa d’una sèrie de malentesos amb la crítica i els empresaris, abandonà durant un cert temps la composició i encaminà la seva activitat cap a la…

Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…

Vida Les primeres obres conegudes daten d’una publicació parisenca del 1554 on apareixen dues chansons compostes per ell Fou organista de la cort del rei Carles IX de França, a qui servia des del 1560 Participà en les reunions de l’Académie del poeta Jean Antoine de Baïf, un dels impulsors del grup de La Pléiade, nucli dels humanistes francesos Des del 1570 fixà la seva residència a Évreux, on gaudí del títol de príncep de la música de la Societat de Santa Cecília El 1575 fundà el concurs conegut amb el nom de Puy de Musique d’Évreux, destinat a premiar la millor composició polifònica Al…

Vida Era fill d’una família amb una forta tradició musical El seu pare, André Danican Philidor, fou l’arxiver musical del rei i un important compositor François-André Danican fou deixeble d’André Campra i demostrà la seva gran precocitat en ésser admès a l’edat de sis anys a la capella reial de Versalles Durant les llargues estones de lleure prèvies als assajos i concerts de la capella, aprengué els rudiments dels escacs, joc molt popular en aquell temps entre els músics de la cort El 1740 es traslladà a París, on es dedicà a les seves dues passions la música i els escacs Treballà com a…

Vida Després dels primers estudis a l’illa de Spetzes, el 1940 ingressà a l’Institut Politècnic d’Atenes Durant l’ocupació de les tropes de l’Eix, se sumà a la Resistència Condemnat a mort per desertor, fugí d’Atenes on ja havia aconseguit el títol d’enginyer i entrà a França com a refugiat el 1947 Establert a París, es dedicà a la composició i treballà amb Le Courbusier El 1951 assistí als cursos d’anàlisi musical d’O Messiaen Es donà a conèixer amb Metastasis 1953-54, peça del tot innovadora en què cadascun dels seixanta-un intèrprets segueix una partitura diferent A partir d’aquí elaborà…