Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
Elena Burke
Música
Cantant cubana, de nom real Romana Burgues.
Debutà professionalment el 1941, amb les orquestres de Facundo Rivero i el Cuarteto D’Aida A partir del 1958 actuà en solitari, tant a Cuba com arreu del món, i destacà amb els temes Llora , Siempre que hablo contigo , Imágenes o Sueño dorado , entre d’altres A través d’aquestes i altres cançons del seu ampli i divers repertori, Burke, amb una veu carregada d’una gran expressivitat, marcà de fet la pauta del que fou el “filin” de l’anglès feeling , gènere derivat del jazz i del blues desenvolupat a Cuba a la meitat de la dècada del 1940 Collaborà amb Omara Portuondo, Nat King…
Alain Jacquet
Pintura
Pintor francès.
Estudià arquitectura, però es dedicà a la pintura, que aprengué de manera autodidacte Als anys seixanta formà part del grup d’artistes vinculats al neofigurativisme Influït per l’ art pop dels EUA, feu la seva primera exposició el 1961 El 1962 causà impacte la sèrie de pintures que anomenà genèricament camouflages , en les quals l’augment i la superposició d’imatges obtingudes mitjançant procediments fotogràfics dificulten el reconeixement dels objectes representats Seguí una pauta semblant per a crear la seva obra més celebrada, el Déjeuner sur l’herbe 1964, a partir de l’obra…
partitura
Música
Representació gràfica, impresa o manuscrita, d’una obra musical, normalment en forma de llibre, perquè pugui ser llegida pels seus intèrprets.
Quan hi intervé més d’un instrument o veu, cada pauta queda collocada una a sota de l’altra, de manera que els temps coincideixin en l’espai per a poder fer la lectura simultània La partitura d’orquestra conté totes les parts instrumentals que intervenen en una obra A la part superior, hom acostuma a escriure-hi els instruments de fusta, i a sota, les trompes i la resta del metall, seguits de la percussió, les arpes, el piano i, ja a la part inferior, la corda Les parts vocals se situen sobre els violins Cada grup està escrit per ordre correlatiu de la seva tessitura, és a dir,…
Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista i autor dramàtic francès.
Es distingí de primer pels seus drames romàntics, com La Tour de Nesle 1832, fantàstica evocació de l’època medieval Però hom l’ha de considerar sobretot com un dels primers novellistes del s XIX, seguidor de la pauta que Walter Scott havia marcat en la novella històrica Les Trois Mousquetaires 1844, Vingt ans après 1845, continuació de l’anterior i Le Vicomte de Bragelonne 1848 Unes altres novelles seves són Le Comte de Monte-Cristo 1844, La Reine Margot 1845, Le Chevalier de Maison rouge i La Dame de Monsoreau 1846, també amb continuació, Les Quarante-cinq 1848 La seva…
helicobàcter ‘pylori’
Medicina
Bacteri del grup helicobàcter que colonitza la mucosa gàstrica humana.
Considerat durant molts anys com un bacteri no patogen, actualment se sap que està implicat en l’etiopatogènia de la gastritis crònica activa, del limfoma gàstric i de l’úlcera gastroduodenal i se'l considera un agent carcinogenètic gàstric El bacteri no n'és l’únic responsable, i no tothom que n'està colonitzat desenvolupa alguna d’aquestes malalties Per això, la comunitat científica recomana realitzar un tractament antibiòtic per a erradicar-lo només en aquells casos que hi hagi malaltia i que es demostri la presència del bacteri a la mucosa gàstrica El tractament antibiòtic, a més, no…
tetragrama
Música
Conjunt de quatre línes i tres espais que determina l’alçada dels sons musicals en el cant gregorià (pauta).
La invenció del tetragrama s’atribueix a Guido d’Arezzo, un dels teòrics musicals més importants de l’Edat Mitjana, que excellí durant la primera meitat del segle XI Deriva del costum de dibuixar els neumes sobre el pergamí, procurant que els sons idèntics apareguin a la mateixa alçada aquest fet conduí a l’ús d’una línia o més d’una per a representar determinades notes, el significat de les quals s’indicava al principi amb una lletra que derivà en la clau A poc a poc les línies anaren indicant notes en concret, especialment el do3, representat generalment per mitjà d’una línia…
distopia
Literatura
Filosofia
Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.
També és anomenada cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella filosòfica La…
Costa Rica 2009
Estat
Per afrontar els efectes negatius de la crisi internacional, el president Arias va endegar al començament d'any un programa de reactivació econòmica que estimulava la despesa en obres públiques, incentivava les petites i mitjanes empreses i oferia un ventall de mesures de protecció social Els partits de l'oposició i dels sindicats van criticar aquest programa des de perspectives i sentits ben diferents mentre que els primers el van considerar excessiu i perillós a causa de l'augment del deute, els segons van posar l'accent en les previsions, insuficients per a la despesa social Malgrat…
xifra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes convencionals d’una escriptura secreta (criptografia) o d’un llenguatge secret basats en lletres, signes o dígits convencionals, segons una clau determinada, coneguda només pels corresponsals.
Des de l’antiguitat clàssica foren emprats dos procediments criptogràfics el salt o escalonament d’una lletra o de diverses dins l’ordre de l’alfabet i la substitució de lletres o mots per signes arbitraris A l’edat mitjana, a part la cort carolíngia, que utilitzà les notes tironianes, el sistema de xifra més freqüent fou el de substitució, amb la introducció d’alguns noms o signes especials per a certs personatges de referència A partir del segle XVI s’inicià el sistema de substituir cada lletra per un grup de xifres aràbigues, i en plena edat moderna hom utilitzà també els procediments de…
rutinització
Sociologia
Procés a través del qual un acte de la conducta és interioritzat per l’individu i esdevé una pauta normativitzada.