Resultats de la cerca

És situat a la plana alluvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia al S d’aquest barranc i per la platja del Magistre al N Tot el terme és ocupat per l’horta, regada amb aigua de les séquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos, on hi són conreades, principalment, hortalisses que proveeixen diàriament el mercat de València i un conreu específicament local, la xufla, plantada a l’estiu i collida al novembre que és la base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 85% pels…

Els cabussons són, com indica el seu nom genèric, molt bons cabussadors, i exclusivament aquàtics La manca de cua i la morfologia del bec, caràcters que s’aprecien en aquest cabusset en plomatge hivernal Podiceps ruficollis , els diferencia dels ànecs Xavier Ferrer Els podicipediformes Podicipediformes són molt semblants en la forma, però més petits que les calàbries, amb les quals no es relacionen evolutivament la diferència més visible entre ambdós ordres la trobarem a les potes, palmades les de les calàbries i lobulades les dels cabussons Els cabussons són exclusivament aquàtics i…

El curroc Sterna nilotica és un ocell dels ambients marins, platges i arrossars, de la mida de la gavina vulgar ateny 38 cm, amb la característica peculiar de tenir el bec totalment negre, gruixut i punxegut, que a l’estiu s’ajunta amb el color negre del capell sense deixar cap separació, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre Té el mantell gris i les parts inferiors blanques i, en vol, mostra la cua lleugerament forcada A l’hivern té el cap completament blanc Els immaturs són blancs, tacats de marró Xavier Ferrer El curroc és estival i als Països Catalans és molt…

La gavina capblanca Larus genei , lleugerament més grossa que la gavina vulgar, es diferencia, a més, pel fet de tenir el cap blanc i el bec llarg En plomatge nupcial adopta un lleuger to rosat a les parts inferiors del pit, poc apreciable en l’exemplar d’aquesta fotografia, presa al delta de l’Ebre, que es troba en plena època de cria, covant els ous al niu Xavier Ferrer La gavina capblanca es troba regularment durant tot l’any al delta de l’Ebre, sobretot la primavera i l’estiu Rarament s’ha citat també a d’altres localitats catalanes, l’albufera de València i les Illes La major part d’…

Esquema de les relacions filogenètiques entre els diferents grups d’hexàpodes en què s’indiquen les diferents denominacions que tenen o han tingut algunes de les principals agrupacions d’ordres al llarg de la història de l’entomologia A partir de Gullan i Cranston, 2005 / Gustavo Hormiga, Amadeu Blasco, Eduardo Saiz i Richard Lydekker Recentment, però, hi ha hagut noves aportacions en l’ordenació dels grups d’insectes Una revisió extraordinàriament minuciosa feta a partir de dades moleculars i morfològiques dels grans grups, que va ser publicada en dos…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug,…

Els estrepsípters constitueixen un interessant grup d’insectes endoparàsits d’altres insectes, especialment de peixets de plata zigentomes, llagosts ortòpters, homòpters i himenòpters, als quals provoquen un conjunt d’alteracions morfològiques i fisiològiques per un fenomen que, en conjunt, rep el nom d’ estilopodització Hom coneix actualment unes 400 espècies d’estrepsípters a tot el món totes són de petites dimensions, de colors poc vistents i d’un dimorfisme sexual molt acusat els mascles són alats i de conformacions peculiars, mentre que les femelles tenen forma de larva Tenen metamorfosi…