Resultats de la cerca

Hom sollicita en molts casos exàmens d’orina per a efectuar la diagnosi de les malalties infeccioses i avaluar-ne l’evolució, sobretot les que afecten el ronyó i les vies urinàries Les indicacions per a l’examen del sediment d’orina, és a dir, l’examen del fons d’una mostra d’orina centrifugada, varien segons les característiques de cada cas Per a obtenir la mostra d’orina, el més important és de recollir-la tan pura com sigui possible, sense contaminar Així, convé de recollir la segona part de la micció i collocar l’orina en un recipient no contaminat que es pugui tancar hermèticament Aquest…

En són coneguts quinze isòtops, dels quals únicament dos 231 Pa i 234 Pa són naturals El 2 3 1 Pa té una vida mitjana de 3,25 X 10 4  anys, és el precursor de l’actini en la sèrie 4n+3 i és el més important des del punt de vista químic El primer isòtop conegut fou el 2 34 Pa Fajans i Göhring, 1913, i el 2 3 1 Pa fou aïllat de la pechblenda l’any 1918 per Hahn-Meitner i Soddy-Crauston independentment El 2 3 1 Pa es troba en els minerals d’urani en equilibri radioactiu, i n’hi ha 340 mg per tona d’urani Pot ésser també obtingut per bombardeig amb neutrons del 2 30 Th Hom l’obté industrialment…

Hom aprofita analíticament les propietats oxidants d’aquest compost potencial normal de reducció = +1,45 eV de dues maneres diferents per a valorar directament substàncies reductores o per a generar quantitats controlades de brom elemental per tal d’efectuar la bromació de substàncies orgàniques En el primer cas, hom fa la determinació volumètrica en medi àcid fort, en el qual la semireacció de reducció del bromat és la següent la qual serveix per a valorar reductors com ara arsènic III, antimoni III, estany II, coure I, ferro II, talli I, nitrit, selenit, iodur, monoclorur de iode i molts d’…

Cal que un electròlit estigui en contacte amb el metall ànode, que és ionitzat i dissolt, mentre que els electrons neutralitzen els anions de la dissolució que precipiten La reacció fonamental és M + A + → M + + A La quantitat de M dissolta és proporcional al flux d’electrons, el qual és funció del potencial i de la resistència del metall Perquè la reacció continuï, cal que els productes siguin eliminats de les zones anòdica i catòdica L’agent de corrosió més important és el potencial entre dos metalls en contacte immergits en un electròlit que depèn de la natura química de l’…

Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de les impureses, tals com el…

L’anticòs pot ésser una globulina gamma G, gamma A, gamma D, gamma E i gamma M, aquesta darrera amb un pes molecular al voltant d’1 000 000 i les altres de 156 000 o 300 000 In vitro , la seva acció pot manifestar-se de diferents maneres Els anticossos que precipiten els antígens que es troben en solució reben el nom de precipitines Els que aglutinen els antígens que formen part d’una cèllula, d’un germen o d’una partícula són anomenats aglutinines si aquesta acció és feta en presència de complement pot conduir a una lisi del germen o cèllula lisina, citolisina, hemolisina…

La precipitació de les crioglobulines produeix alteracions lligades a les baixes temperatures Les crioglobulines tenen un pes molecular alt de 180 000 a 900 000 daltons En l’home, solen anar associades a un estat patològic, per bé que no són específiques de cap malaltia concreta

En el transcurs de la majoria de les malalties infeccioses se solliciten anàlisis de sang amb l’objectiu d’avaluar algunes alteracions sanguínies més o menys característiques en casos d’infecció Les anàlisis de sang se solen indicar durant les primeres fases de la malaltia per a orientar la diagnosi, i es repeteixen més endavant, durant la convalescència, per tal d’avaluar l’evolució del trastorn La mostra de sang s’obté introduint una xeringa en una vena superficial, generalment de l’avantbraç El volum de sang que s’extreu és variable —depèn del tipus i la quantitat d’exploracions que calgui…

En general, la lluminositat aparent que presenta l’estel en la fase de prenova és molt minsa i l’estel no és visible a ull nu, per la qual cosa hom pensava antigament que les noves eren veritables estels nous, i d’ací prové llur denominació L’augment de la lluminositat absoluta d’una nova té lloc en poques hores o, com a màxim, en pocs dies, i el valor d’aquesta lluminositat arriba fins a un màxim que és de 5 000 a 100 000 vegades més gran que el valor original Això significa que la lluminositat aparent de l’estel augmenta de 13 a 15 ordres de magnitud i que l’estel allibera durant aquest…

És anomenada eventració la protrusió o la sortida d’un teixit o d’un sector d’algun òrgan de la cavitat abdominal, a través d’un orifici originat per una intervenció quirúrgica o, més estranyament, per un traumatisme Els òrgans desplaçats més sovint són l’epipló, una capa de teixit conjuntiu que sosté les vísceres abdominals a l’intestí prim i l’intestí gros En la majoria dels casos, els teixits herniats no es projecten cap enfora de l’organisme, ja que queden subjectats per la pell o d’altres estructures de la paret abdominal Tanmateix, però, quan l’orifici entra en contacte amb l’exterior…