Resultats de la cerca

El 1943 començà a estudiar Lletres i Educació Uns anys més tard es traslladà a París per ampliar a estudis i freqüentà els ambients existencialistes, especialment Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que conegué a través d’Octavio Paz Posteriorment visqué a Florència i a Washington, on treballà com a traductora i periodista El 1959 publicà el seu primer recull, Ese Puerto existe , al qual seguiren, ja establerta definitivament al seu país 1962, Luz de día poemario 1963, Valses y otras falsas confesiones 1971, Ejercicios materiales 1993, El libro de barro 1993, Concierto animal 1999 i les…

Llicenciat el 1946 en Filosofia i Lletres per la Universidad Central de Madrid posteriorment Universidad Complutense, es doctorà el 1949 en aquesta universitat, on desenvolupà tota la seva trajectòria acadèmica La seva obra poètica Subida al amor, 1945 Hacia otra luz, 1950 Oda en la ceniza , 1967 Selección de mis versos , 1980 Metáfora del desafuero , 1989, Premio Nacional de poesia 1990  El ojo de la aguja,  1993, i  El martillo en el yunque,   1997 es caracteritza pel rigor intellectual i formal i pel subjectivisme, està editada tota en conjunt a Primavera de la muerte Poesías…

Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Lector de literatura castellana a la Universitat de Cambridge i professor de castellà a la d’Oxford, és autor dels reculls Las brasas 1960, premi Adonais 1959, Materia inexacta 1965, Palabras a la oscuridad 1966, Premio Nacional de la crítica 1967, Aún no 1971, Insistencia en Luzbel 1977, Poemas a DK 1986, El otoño de las rosas 1986, Premio Nacional de literatura 1987, El rumor del tiempo 1989, Espejo ciego 1993, La última costa 1995, premi Fastenrath 1998, Ensayo de una despedida …

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Bilbao actualment Universitat del País Basc, posteriorment estudià filosofia a Barcelona Dedicat exclusivament a la literatura de creació des de la dècada de 1980, anteriorment es guanyà la vida amb feines diverses, entre d’altres, mestre d’eusquera, guionista de ràdio, llibreter i economista, que compaginava amb l’escriptura En els seus inicis collaborà en diverses revistes Panpina Ustela , Mermelada Ustela , Zorion Ustela , Pott , etc La seva primera obra, Ziutateaz ‘De la ciutat’, 1976, de marcat caràcter avantguardista, és un…

Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los besos en el pan…

Fou deixeble de Ricardo Dorado a Madrid i de Samuel Rubio a El Escorial El 1960, gràcies a una beca d’intercanvi cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, anà a ampliar coneixements a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on fou alumne de G Petrassi, Boris Porena i Bruno Maderna Tornà a Madrid el 1963, i el 1969 la seva obra Solo a Solo , per a flauta i guitarra, guanyà el premi convocat per Joventuts Musicals Aquest fou el punt de partida d’una carrera compositiva marcada per l’èxit i el reconeixement Entre d’altres, guanyà el premi de la Radiotelevisió Italiana per Al-gamara  1972, el del…

Estudià en el conservatori de València i amplià els seus coneixements a París, on conegué a Milhaud, Poulenc, Honegger i Ravel Entre les seves obres es destaquen Meditación de Sigüenza 1934, Cuarteto en re mayor para guitarra 1952 i Fantasía en tríptico sobre un drama de Lope 1961, guardonades amb el Premio Nacional de Música, i la La Antequeruela 1976, Premio Nacional de Composición ‘Manuel de Falla’ Autor d’obres de cambra, per a piano, de cançons, escriví una Historia abreviada de la música i un Compendio de armonía, contrapunto y fuga 1959

Tingué com a mestre Joan Magriñà  a l’Institut del Teatre, i acabada la formació el 1951 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu , on fou primera ballarina absoluta fins el 1963 Actuà a les principals ciutats del món i especialment a Itàlia Fou primera ballarina del ballet de Luisillo i, com a artista invitada, actuà en el d’Antonio Ruiz Soler Participà en la fundació del Ballet Nacional de España 1978, que dirigí els anys 1993-97 amb Nana Lorca i Victoria Eugenia, Betty Catedràtica de dansa clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid 1982, de la qual…

Doctor en filologia clàssica per la Universidad Complutense de Madrid i honoris causa per les de Lleó i Atenes Dugué a terme la seva tasca docent com a catedràtic de grec d’institut i com a professor de teoria de la traducció a l’Instituto Universitario de Lenguas Modernas y Traductores de la Complutense de Madrid Des de l’any 1984 fou membre numerari de la Real Academia Española de la Lengua cadina n i corresponent de les de Xile i els EUA És autor de nombroses traduccions de textos clàssics i de diverses publicacions sobre lingüística i gramàtica Part de la seva trajectòria professional…

Visqué la infantesa i l’adolescència a Lleó i es donà a conèixer com a poeta en els volums Sitio de tarifa 1972 i Cumpleaños lejos de casa 1973 Com a novellista, s’inicià amb Novela de Andrés Choz 1976, per continuar amb títols com El caldero de oro 1981,  La orilla oscura 1985, premi de la Crítica,  El centro del aire  1991,  Las visiones de Lucrecia 1996, premi Miguel Delibes,  Los invisibles 2000,  El heredero 2003,  La sima 2009,  El río del Edén 2012, Premio Nacional de narrativa 2013,  Musa Décima 2016 i La novela posible 2022 Posteriorment, algunes de les seves novelles…