Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…
banc
Edifici del banc de Hong Kong, colònia britànica situada al sud de la Xina
© B. Llebaria
Economia
Institució econòmica ( banca
) que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Com més gran serà la diferència entre ambdós components, més elevats seran els beneficis resultants, producte de la diferència entre el tipus d’interès que hom cobra i el que hom paga La rendibilitat, però, és en contradicció amb la liquiditat i, per tant, amb la solvència del banc Els bancs poden ésser classificats segons diversos criteris, però generalment hom accepta com a bàsic, quant als països capitalistes, el criteri que atén a la propietat del capital, a l’àmbit d’actuació i a les funcions específiques Per la propietat del capital , els bancs poden ésser privats , quan tot el capital…
Sector financer i mercat de capitals al primer terç del segle XIX
Les finances catalanes abans del Banc de Barcelona alguns aspectes generals Manuel Girona i Agrafel, fundador del Banc de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona En aquesta part analitzaren sintèticament diversos aspectes de les finances catalanes en relació amb el mercat de capitals, des del final del segle XVIII fins a la creació del Banc de Barcelona, el 1844 Aquesta data, com és sabut, representà l’inici d’un canvi radical, en relació a l’etapa anterior, caracteritzada per l’absència d’entitats financeres especialitzades Els països occidentals, a mesura…
canvi marítim
Transports
Dret marítim
Contracte aleatori pel qual el capità o patró d’un vaixell manllevava una quantitat per a despeses de reparació, negociació de mercaderies, etc, amb la condició que, si el viatge arribava a bona fi, a més de tornar el principal, pagaria un premi determinat al prestador.
Aquest, per la seva banda, assumia el risc dels béns sobre els quals hom havia contractat el canvi —buc, càrrec, nolis guanyats, o tot plegat—, de manera que, en cas de destrucció d’aquestes garanties, perdia el capital donat i el premi convingut Aquest contracte, regulat ja en el Llibre del Consolat de Mar i documentat des del 1230, complia alhora funcions d’assegurança i de crèdit per a la navegació Podia ésser ell mateix objecte d’assegurança i fou reglamentat conjuntament amb aquesta a les ordinacions de Barcelona del 1435, el 1458 i el 1484 Fou habitual als Països Catalans als s XIII,…
Fons Monetari Internacional
Economia
Organisme econòmic creat el 1944 pels acords de Bretton Woods, amb seu administrativa a Washington.
Objectius La seva finalitat és afavorir el desenvolupament econòmic en el context de la globalització i la intensificació dels intercanvis comercials Amb aquest objectiu general, assessora els governs i les seves institucions econòmiques a partir d’estudis, anàlisis i estadístiques Proporciona també assistència tècnica i formació per al millor aprofitament dels recursos i concedeix crèdits als estats per a combatre situacions de pobresa o dificultats econòmiques excepcionals, ajut condicionat sempre a l’aplicació de les mesures que proposa D’acord amb l’experiència dels anys trenta, una…
Convent de Sant Domènec (Puigcerdà)
Art romànic
El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde Les aspiracions de Guillem Bernat toparen amb les del paborde del monestir de Cuixà a Cerdanya, Guillem Colomer, el qual notificà al religiós dominic que l’abadia de Cuixà tenia drets en el lloc que aquell havia triat per a fer-hi el convent, amb la intenció de prohibir o almenys de frenar aquesta…
Les finances judeoconverses i l’empresa americana
“ Un descendiente de judíos fue quien prestó la llave áurea con que se abrieron las puertas del Nuevo Mundo Luis de Santángel, bisnieto de don Noé Chinillo, suplió las deficiencias del real tesoro, consumido por las guerras, para que Colón pudiese navegar, por mares hasta entonces nunca surcados, hacia las ricas y perfumadas islas del Nuevo Continente ” Així s’expressava, l’any 1918, l’erudit i historiador Manuel Serrano y Sanz en el seu estudi sobre els amics i protectors aragonesos de Colom Val la pena subratllar que la majoria dels amics que podien haver actuat com a protectors de Colom ja…
Castellar de la Ribera

El poble de Castellar de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell; comprèn la conca mitjana de la ribera Salada, tributària del Segre, i, al S, un sector de l’altiplà de Pinell, drenat pels afluents de la riera de Madrona.
Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…
Medicina 2014
Medicina
Crisi del virus de l’Ebola El 23 de març, l’Organització Mundial de la Salut OMS va publicar al seu web la notificació oficial d’un brot de malaltia pel virus de l’Ebola a Guinea, i el 8 d’agost va declarar que l’epidèmia constituïa una emergència de salut pública d’importància internacional Metges Sense Fronteres, l’ONG mèdica i humanitària que més ha destacat en la lluita contra la malaltia a l’Àfrica Occidental, la va definir com la pitjor epidèmia causada pel virus de l’Ebola de la història, i va alertar en una sessió especial a la seu de les Nacions Unides que no es podria…
La ciutat de la Seu d’Urgell i altres poblacions de la comarca de l’Alt Urgell
Art romànic
La Seu d’Urgell Vista aèria de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric en primer terme ECSA - TAVISA En una zona bastant extensa, a les planes alluvials del Segre voltades per altes muntanyes, és a dir, a l’Alt Urgell, hi ha poblacions antigues i importants, com ara la Seu d’Urgell, Castellciutat, Castellbò i Organyà Si hom vol tractar dels orígens de la Seu d’Urgell, cal remuntar-se a l’època romana, època en què el primitiu nucli de població urbana es trobava al lloc de Ciutat, l’actual Castellciutat En el mateix lloc, el més estratègic a cavall del turó que domina la plana…