Resultats de la cerca

Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense illuminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pellícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat Idioterne ‘Els idiotes’, 1998, de Lars von Trier, fou la pellícula inaugural del moviment

Dotat d’un sentit de l’humor molt fi, fou un dels realitzadors més brillants de la generació dels anys cinquanta Dirigí, entre d’altres The Man in the White Suit 1951, Mandy 1952, The Maggie 1953, The Lady Killers 1955, Sweet Smell of Success 1957, A High Wind in Jamaica 1965 i Don't Make Waves 1967 A partir de la dècada dels setanta es dedicà a dirigir programes de televisió

Des del 1911 es dedicà a la cinematografia i fou un dels realitzadors més importants de l’etapa prerevolucionària Director polifacètic, però, es destacà en la comèdia i els films d’aventures De les seves nombroses pellícules cal destacar Vojna i mir ‘Guerra i pau’, 1915, Pikovaja dama ‘La dama de piques’, 1916, Otec Sergej ‘El pare Sergi’, 1918, Aelita 1924, Prazdnik Svjatogo Jorgena ‘La festa de Sant Jordi’, 1930 i Bespridannica ‘Sense dot’, 1936

Iniciat el 1896 John CGreen, després d’uns anys de producció relativament abundant Evangeline, del capità Holland, decaigué vers el 1920 La National Film Board, creada pel parlament el 1939 i dirigida per John Grierson, promogué dins el camp del curtmetratge l’obra de realitzadors tan notables com els documentalistes Wolf Koenig i Colin Low, i, sobretot, de Norman McLaren, una de les primeres figures mundials del cinema d’animació A l’inici dels anys seixanta sorgí una generació de realitzadors independents, orientada vers el cinema veritat, entre els quals destaquen Claude Jutra, Michael…

Un inici de producció el 1901, fet per la Salvation Army, trobà una certa continuïtat fins a la Primera Guerra Mundial Cap al 1930 apareix la figura de Charles Chauvel, que amb Moth of Mombi 1926 inicià una llarga carrera, en la qual compten encerts com 400 000 genets , film èpic d’una autèntica grandesa D’altres cineastes interessants han estat Harry Watt The Overlanders , 1946 Eureka stockade , 1948 i Cecil Holmes Captain Hornblower , 1952, Three in one , 1955 El 1970 foren creats el Film and Television School i l’Australian Film Development Corporation, dos organismes estatals que…

Entre els predecessors més directes del cinema belga cal comptar el Phehakistiskope de JA Plateau Quan començà a desenvolupar-se la producció de films, pel fet d’ésser un país bilingüe, la majoria d’actors i realitzadors foren atrets pel corrent francoparlant, més fort, i passaren a treballar a França Malgrat tot, una escola documental es desenvolupà amb O Decroly i amb Schoukens del 1907 al 1913 Als voltants del 1914 es produí una consagració del llargmetratge amb A Machin i J Feyder Desaparegut el primer i francesitzat el segon, la competència entre flamencs i valons s’accentuà…

Després d’un inici brillant a Alemanya Carmen, 1918 Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920, fou cridat a Hollywood, on s’installà el 1923 Hi començà una carrera que el situà com un dels millors realitzadors de la comèdia lleugera i d’humor, que de vegades incloïa una sàtira política Durant aquest període dirigí Lady Windermere's Fan 1925, The Love Parade 1929, The Smiling Lieutenant 1931, Angel 1937, Ninotchka 1939, la sàtira antihitleriana To be or not to be 1942 i Heaven can Wait 1943

Bé que des de l’inici del cinema la terra occitana —per la seva lluminositat i la diversitat del paisatge, així com també per raons econòmiques— apareix sovint en diversos films el primer dels quals fou el dels germans Lumière L’entrée d’un train en gare de La Ciotat , 1896, hom no pot parlar de l’existència d’un veritable cinema occità fins el 1960, data a partir de la qual diversos realitzadors, seguint el mateix impuls de renaixement que anima la poesia i la cançó occitanes, es proposen la tasca de crear una producció cinematogràfica autòctona que reflecteixi tota la…

Si bé en els inicis impulsaren la tasca d’autors, realitzadors i actors novells, posteriorment, per interessos comercials, han anat incorporant noms ja coneguts pel gran públic Els seus orígens es remunten a diverses experiències dutes a terme als EUA a partir de mitjan anys cinquanta de representacions teatrals en espais més reduïts Judson Poets Theater, Cafè Cino, Living Theater, Theater Genesis, etc, els quals foren anomenats, segons les èpoques, teatres d’art, d’assaig, parallels, marginals, etc El primer cafè teatre d’Europa, Le Royal, fou creat a París el 1966

El 1913 E Zimmerman inicià la producció autòctona amb La dama de las cayenas Superant la temàtica folklòrica, la producció millorà els anys quaranta amb la creació de la productora Avila Films i la realització de films com Juan de la calle 1941, de R Rivero o La balandra Isabel llegó esta tarde 1949 de Carlos Hugo Christensen, guardonat a Canes per la seva fotografia Els anys setanta l’estat inicià una tímida participació en la producció local, que es materialitzà entre 1976 i 1978 amb l’estrena d’uns vint llargmetratges realitzats per cineastes com Mauricio Wallerstein Cuando quiero llorar…