Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
passió
Música
Obra musical sobre la narració evangèlica de la passió i la mort de Jesucrist (per a la passió de caràcter litúrgic vegeu pàssia).
Des de l’Edat Mitjana la lectura dels textos el Divendres Sant o en altres diades de la Setmana Santa es feia en cant pla En les primeres elaboracions polifòniques, només les turbae i els personatges secundaris soliloquentes eren tractats contrapuntísticament, mentre que el narrador, o evangelista, i Jesús continuaven tenint les seves paraules en cant pla Aquest tipus de passió responsorial sorgí a mitjan segle XV Del principi del segle XVI data Antoine de Longaval o Jacob Obrecht el primer exemple de passió motet el text hi és tractat d’acord amb les característiques pròpies d…
refrany
Literatura
En l’antiga poesia catalana, i avui especialment com a mot tècnic, resposta, represa o rescobla d’una cançó.
Hom n'assenyala precedents en el cant antifonal i responsorial de l’Església La seva configuració va des de la simple exclamació, el mot solitari i la successió dels sons sense sentit fins a la frase i al període gramatical i conceptual ple, constituint un o més versos Fou l’element característic de les cançons de dansa i intervingué en altres gèneres de forma fixa Plaçat al final de l’estrofa o al començ del poema, es repetia, tot o en part, normalment amb el mateix text i la mateixa melodia, al final o al mig de cada cobla, i seguia diversos procediments segons les èpoques i…
gradual
Cristianisme
Cant responsorial, normalment en forma de salm, després de la primera lectura de la missa.
madraixa
Música
En la tradició literària, musical i litúrgica siríaca, himne, normalment de tipus responsorial, cantat en l’ofici diví.
Consta de diverses estrofes o estances bate , amb un refrany onita per a intercalar com a resposta després de cada estrofa El madraixa porta sempre, a l’inici, la indicació del to en què ha de ser cantat o bé l’inici d’un altre madraixa que serveix de model melòdic El gran autor, bé que no l’únic, d’aquest gènere poeticomusical fou sant Efrem m 373 La tradició litúrgica grega té un equivalent en el kontàkion
cant visigòtic
Música
Cant litúrgic de l’Església cristiana de la Península Ibèrica i de la Gàl·lia Narbonesa.
És una de les famílies del cant litúrgic occidental durant l’Edat Mitjana, juntament amb el cant gregorià, l’ambrosià o el gallicà Constitueix el cant propi de la litúrgia hispànica, també anomenada visigòtica o mossàrab, tot i que aquestes dues denominacions presenten força problemes Els orígens de la litúrgia hispànica cal cercar-los molt abans de la dominació musulmana de la Península Així, l' Oracional de Verona , manuscrit litúrgic de l’any 700 i arribat a Itàlia des de la diòcesi de Tarragona, demostra que en aquella data la litúrgia hispànica ja estava plenament consolidada Els…
música de Bangladesh
Música
Música desenvolupada a Bangladesh.
La primera referència de música bengalina apareix al Charyagiti , una collecció de poesia budista dels segles X-XII en què, per primera vegada, hi ha una preceptiva per a la utilització dels rāga L’impacte de la religió islàmica a partir del segle XII i la introducció del culte a Vixnu a la primeria del segle XVI originaren noves cançons i gèneres musicals Al final del segle XVIII la música indostànica era executada a la cort bengalina Més tard, sota la influència del Romanticisme anglès, els poetes bengalís, que eren a la vegada compositors i cantants, escriviren belles cançons a l’estil…
Isidor de Sevilla
Cristianisme
Música
Doctor de l’Església i bisbe de Sevilla (600-636) hispanoromà.
Germà de Leandre , que li feu de tutor i de mestre, del qual heretà la mitra sevillana Demostrà el seu prestigi personal en els concilis que presidí a Sevilla i a Toledo 633 —que tenia com a objectiu la unitat doctrinal i litúrgica a la península Ibèrica i a la Gàllia Narbonesa— Fou un dels escriptors de més pes, i més llegit, durant tota l’edat mitjana Compilador hàbil i sistematitzador de la ciència antiga, és un dels principals mestres de l’Europa medieval llatina Cal interpretar les nombroses obres d’Isidor Differentiae, Synonyma, Institutionum disciplinae, De natura rerum, De ordine…
,
música de la Costa de Guinea
Música
Música desenvolupada a la Costa de Guinea, regió litoral a la part oest del continent africà estesa des de Guinea fins a la zona del Congo.
Dos grans rius, el Níger i el Volta, han creat al llarg de la costa del golf de Guinea un territori molt fèrtil format per llacunes, que ha fet possible la gran producció agrícola de la zona Els àrabs hi arribaren al segle VIII, i des de mitjan segle XV els portuguesos ocuparen i explotaren les terres de la costa de Guinea A partir del segle XVI i fins al XVIII el tràfic d’esclaus fou la font d’ingressos més important La demanda d’esclaus no era només per part d’Europa sinó també per part de l’imperi turc i dels regnes islàmics de la zona Aquest fet produí estralls en la població que vivia a…
música de Bretanya
Música
Música desenvolupada a Bretanya, país d’Europa occidental que s’endinsa a l’Atlàntic i que ocupa la península armoricana.
La zona -coneguda com a Armòrica- fou romanitzada durant el segle I, i posteriorment, als segles V i VI, patí la invasió dels celtes anglesos bretons La llengua bretona assolí la seva màxima esplendor al segle X, època a partir de la qual inicià un lent declivi Música culta Vegeu França Música tradicional A la costa meridional bretona, la llengua i les tradicions s’han conservat més que en altres zones, i continuen vives en elements precristians, en els ritus religiosos de veneració dels sants, en la indumentària, en la mitologia celta i en la música i els instruments folklòrics La Bretanya…
ofici diví
Cristianisme
Celebració de la pregària cristiana, establerta per a diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com d’un…