Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
àcars
àcar Paràsits d’eriçó
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’aràcnids.
És integrat per animals generalment molt petits, de cos sovint aplanat, sense segmentació visible en els representants superiors, amb quatre o dos parells de potes en els adults i tres en les larves, i amb cefalotòrax o prosoma generalment fusionat a l’abdomen o opistosoma els quelícers i els pedipalps estan transformats en un estilet perforador en els hematòfags Hi ha formes lliures aquàtiques o terrestres i moltes de paràsites acariosi Àcars paràsits més importants Nom Acció Acarapis woodi penetra dins los tràquees de les abelles Argas persicus viu sobre determinats ocells hematòfag…
actinomicosi
![](/sites/default/files/media/FOTO3/sarna_de_la_patata.jpg)
Patata infectada per actinomicosi
Rasbak (CC BY-SA 3.0)
Fitopatologia
Malaltia de la patata produïda per l’actinomicet Streptomyces scabies, coneguda també per sarna de la patata.
La Glòria del doctor Larén
Literatura catalana
Novel·la de Pere Calders publicada el 1936.
Desenvolupament enciclopèdic Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novellístic, quan encara no era conegut com a contista Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novella psicològica El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca» De cop i volta arriben dos…
aràcnids
![](/sites/default/files/media/FOTO/240056.jpg)
Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
Les dipsacàcies
Dipsacacies 1 Scabiosa atropurpurea a branca amb fulles, inflorescències i infructescències x 0,5 b detall d’un fruit amb el calze reduït a cinc sedes x 4 2 Knautia arvensis a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’un fruit x 5 3 Dipsacus sylvestris aspecte de la infrutescència seca x 0,5 Eugeni Sierra Unes 300 espècies agrupades en 10 gèneres formen aquesta petita família distribuïda principalment per les terres d’Europa, Àsia i Àfrica central i meridional a les terres catalanes n’hi ha cinc gèneres i una vintena d’espècies Les dipsacàcies són generalment plantes herbàcies, anuals o perennes…
Els fongs ameboides endoparàsits: plasmodioforomicots
Es tracta d’un petit grup d’organismes paràsits endocellulars, holocàrpics és a dir, que intervenen íntegrament en la reproducció Durant el període de creixement vegetatiu, presenten el seu aspecte més característic formant plasmodis sense paret, a l’interior de les cèllules dels vegetals que parasiten no obstant això, les cèllules reproductores s’envolten d’una paret quitinosa Tots els organismes d’aquest grup s’inclouen en un sol ordre, el de les plasmodioforals Plasmodiophorales , i en una sola família, la de les plasmodioforàcies Plasmodiophoraceae , amb els gèneres Plasmodiophora i…
Els àcars
Característiques del grup Els àcars depredadors són nombrosos entre els gamàsides El de la fotografia Trombidium holosericeum és depredador, principalment d’ous d’insecte, en els estadis de nimfa i adult Ramon Torres Els àcars constitueixen un grup d’aràcnids d’una ampla distribució i una gran diversitat Han colonitzat els medis aquàtic i terrestre, en els quals han de competir amb els insectes Entre els àcars hi ha espècies depredadores i espècies fitòfagues, i moltes d’altres han desenvolupat relacions complexes de parasitisme amb vertebrats i invertebrats Algunes són beneficioses per a l…
La poesia eròtica del Barroc
Una de les paradoxes del Barroc català és el caràcter diguem-ne antieròtic de la major part de la poesia eròtica que amb tanta força va sorgir al segle XVII El fet contrasta amb l’ús despreocupadament festiu que es va fer de l’erotisme durant el Renaixement, i també amb l’ús maliciosament pervers que se’n va fer després El tema eròtic, tractat amb gran llibertat a l’edat mitjana, va anar experimentant, des de mitjan segle XVI, un procés de clandestinització que va arribar segurament a l’apogeu a la darreria del segle XIX A l’època del Barroc, però, aquesta consciència ja era prou forta per a…
Lesions elementals de la pell
Patologia humana
Les lesions elementals són les modificacions de la pell degudes als trastorns dels teixits cutanis Tot i que hi ha una gran varietat de malalties cutànies, les alteracions que generen bàsicament en els teixits cutanis són gairebé una vintena Cada lesió elemental pot tenir diverses varietats i matisos, típics de cada malaltia Fins i tot una mateixa malaltia, al llarg de l’evolució, es pot manifestar amb diverses lesions Màcula La màcula és una alteració circumscrita del color de la pell Aquesta lesió es pot fer visible clarament però no s’aprecia amb el tacte, perquè no provoca elevació de la…
Abella de la Conca
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099862.jpg)
Vista del nucli d’Abella de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà.
Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…