Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Mutxamel
Mutxamel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a la plana valenciana del sud, en terrenys plistocènics de glacis i al·luvionaments del riu de Montnegre i cretacis a l’interior, més elevat, que s’allargassa fins a la lloma del Savinar (470 m alt.) i el Bec de l’Àguila.
Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’aigua de duit o…
rebuig
Tecnologia
Residus, retalls, etc, sobrants de la matèria emprada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són aprofitables directament en la mateixa operació.
Els rebuigs són eventualment aprofitables, sovint després d’ésser sotmesos a alguna transformació o a algun tractament
La ramaderia pirinenca
Pastors al Pla de Beret, J Soler, 1907 CEC L’economia de les zones de muntanya no era exclusivament ramadera, però sí que ho era de manera eminent Uns recursos naturals espontanis eren a l’origen d’aquesta vocació de les valls pirinenques Des d’antic, la característica essencial del sistema ramader de muntanya consistia en la utilització, durant l’estiu, d’unes abundants pastures d’alçada per a bovins i ovins i el manteniment hivernal d’aquests ramats a les valls o a les zones de transhumància El desequilibri acusat entre els recursos abundants i barats durant uns pocs mesos a l’any i l’…
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…
Trencalòs
El trencalòs Gypaetus barbatus és un voltor conegut pel seu hàbit peculiar d’alimentació, que consisteix a menjar-se el moll dels ossos, els quals trenca deixant-los caure des de grans alçàries No és, doncs, pròpiament, un ocell rapinyaire, sinó una mena de voltor que aprofita els sobrants dels altres La seva silueta, però, és més d’esparver gros que no pas de voltor, gràcies a la forma de les ales i de la cua, que mostra en vol a dalt Xavier Parellada i Oriol Alamany Nia als Pirineus centrals i, actualment, els ocells que s’observen esporàdicament cap a l’W i al S procedeixen…
Els germans Buxeda. Llaners i vaporistes, a Sabadell
Els germans Domènec i Miquel Buxeda i Crehuet establiren una petita fàbrica de teixits de llana al carrer Jardí de Sabadell, al final de la dècada dels anys quaranta del segle passat Eren fills de Camprodon i residents a Barcelona, on tenien un comerç de teixits de llana El Vapor Buxeda Vell Panorama Fotográfico , 1891 Els germans Domènec i Miquel Buxeda seran industrials llaners amb vapor de propietat que llogaran parcialment a altres empresaris El 1853 edificaren el que serà anomenat Vapor Buxeda Vell al carrer Sant Pau Aquest anava destinat a la pròpia indústria, en primer terme, mentre…
el Sequial
Agronomia
Construcció i obres públiques
Antic vall de desguàs de Sueca (Ribera Baixa) que, a les acaballes del s. XV, fou utilitzat per a recollir les aigües sobrants de la séquia Major obtingudes per la Universitat de Sueca per privilegi d’Alfons el Magnànim del 1457.
ronyó d’acumulació
Anatomia animal
Nom donat als òrgans d’excreció propis d’alguns animals, en els quals els residus o les substàncies sobrants, en lloc de filtrar-se dels líquids interns i sortir a l’exterior, s’acumulen en alguns llocs caducs o bé buits del cos de l’animal.
Així succeeix en alguns insectes, en els quals els residus s’acumulen a les escates, com en els lepidòpters, o en l’anomenat cos gras, i en els peixos a les escates
Oriola
Oriola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana al·luvial del Segura i als relleus àrids immediats penibètics i subbètics extrems.
El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…
Les cases de Banyoles
Art gòtic
Cases de Banyoles Planta baixa de la Pia Almoina, can Fornells i can Paulí, amb arcs transversals Totes tres cases ara formen el Museu Arqueològic i Comarcal Escala 1/400 JMoner El tipus habitual de cases que es van bastir a les viles medievals de Catalunya, a redós generalment d’un focus de poder, era el d’unes construccions recolzades les unes amb les altres, amb façana a un camí o carrer tot formant-hi una espècie de pinta o espina L’espai físic ocupat per les unitats familiars era un rectangle llarg i estret, una part del qual l’ocupava la casa, i la resta es destinava a hort o lloc per a…