Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
distopia
Literatura
Filosofia
Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.
També és anomenada cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella…
Les himeneliàcies
Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el marge tallí…
qüestió
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica, cadascuna de les exposicions, orals o escrites, que integraven un curs o les diverses parts d’un tractat sistemàtic (com és ara la Summa theologica de Tomàs d’Aquino).
Simple ampliació, inicialment, de la lliçó lectio , o lectura glossada d’un text —sovint completat per frases explicatives, o litterae , o àdhuc per comentaris més amplis, o sententiae —, i establerta posteriorment com a gènere independent quaestio , la qüestió restava determinada, en la seva modalitat oral, com a resultat de la disputació prèvia disputatio pel que fa a l’escolàstica posterior i, sobretot, a la neoscolàstica, aquesta determinació de la qüestió, establerta sovint d’antuvi, ha estat també denominada estat de la qüestió status quaestionis La relació entre quaestio i…
Gordon Parks

Gordon Parks
© Southern Illinois University
Fotografia
Fotògraf, escriptor i director de cinema nord-americà.
Procedent d’una família negra pobra, unes fotos que feu el 1938 amb una càmera de segona mà cridaren l’atenció de professionals de la seva ciutat Poc després es traslladà a Chicago, on treballà de fotògraf de models i feu diversos reportatges del barri negre del South Side, que causaren sensació El 1942 realitzà la seva fotografia més famosa, American Gothic, de simbologia antiracista El 1948 fou contractat per la revista “Life”, on treballà vint anys sobre temes de la lluita pels drets civils i també fotografiant personatges famosos, i es convertí en un símbol de l’emancipació dels negres…
Yes
Música
Grup anglès de rock progressiu.
Format a Birmingham el 1968, i amb influències tan heterogènies com la d’Igor Stravinsky, el rock dur, la psiquedèlia i el surrealisme, es convertí en el grup més important de rock progressiu a escala internacional i contribuí a definir aquest subgènere amb el seu virtuosisme, la seva mística, la seves lletres barreja d’èpica i simbologia còsmica i unes veus molt treballades, inclòs un falset inconfusible Els seus concerts constituïen un gran espectacle de llum i so, amb una música que de vegades era pretensiosa Els components del grup variaren segons l’època, però la formació…
Les coprinàcies: bolets de tinta i afins
Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…
Els raïformes: rajades i afins
Els elasmobranquis hipotremats o batoïdeus tenen les fenedures branquials a la cara ventral del cos En la fotografia veiem la rajada clavellada Raja clavata Aquesta espècie fa vida bentònica i pot enterrar-se al fons i fer servir els espiracles per a respirar Josep M Gili L’ordre dels raïformes juntament amb els dels pristiformes, els torpediniformes i els miliobatiformes formen el superordre dels batoïdeus La característica comuna de tots aquests grups de condrictis és la fusió de les aletes pectorals amb els marges del cap i la situació de les fenedures branquials a la superfície ventral…
Gabriele Wohmann
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
De nom de soltera Gabriele Guyot, després de cursar estudis inacabats de germanística, romanística, filosofia i música exercí la docència durant un quant temps La seva obra és una crítica minuciosa de les servituds imposades per la vida quotidiana i pels grups de relació més immediats, especialment la parella i la família La seva narrativa ha estat interpretada com una concepció de la privacitat en termes de refugi i alhora com una paràbola de conflictes a escala més general Autora prolífica, publicà uns 600 contes part dels quals en el subgènere dels microcontes, una vintena de…
història de la intel·lectualitat
Historiografia catalana
A Catalunya hi ha una important tradició d’anàlisi de la producció i de la significació del que es pot denominar com a intel·lectualitat.
L’existència d’un corrent nacional com la Renaixença ho consolidà definitivament des del s XIX, i la presència del catalanisme –amb la importància que conferí a la reivindicació cultural i lingüística– donà continuïtat i presència social a l’estudi d’aquest sector social Més tard, retrats com els de Josep Pla, les semblances d’un Rovira i Virgili o les recents monografies escrites per M Batllori o les sèries d’A Manent, entre molts d’altres, han acabat de consolidar aquest subgènere i un prestigi cultural En el camp de la literatura i, en menor grau, en la filosofia i el dret,…
Les cortinariàcies
Es tracta d’una família molt extensa, que agrupa la major part de les agaricals amb esporada de color ferruginós, bru argila, ocre viu o bru ocre, que tenen en comú amb el gènere tipus, Cortinarius , el fet de presentar un vel parcial el que protegeix les làmines semblant a una teranyina, que s’anomena cortina i que, en alguns casos, tan sols és apreciable en els primers moments del desenvolupament Altres característiques comunes són les espores amb paret complexa, sovint ornamentades, binucleades i generalment sense porus germinatiu, les làmines típicament adnades i amb trama regular, i les…