Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
substitució pupil·lar
Dret català
Substitució legal, per part del pare o de la mare, en la facultat de testar, del fill menor de catorze anys, que doncs no pot fer-ho i en previsió que mori abans d’arribar a la pubertat.
Respecte als béns de l’impúber substituït que aquest hagués adquirit procedents de parents de línia diferent a la del substituent, aquest només podrà designar substituts germans de l’impúber de la mateixa línia, i en llur defecte altres parents de la mateixa línia que siguin compresos dins el quart grau de parentiu Aquesta és una de les poques manifestacions del principi de troncalitat en el dret successori català
primogenitura
Història del dret
Conjunt de drets del primogènit.
A l’Antic Testament, el primogènit del pare tenia dret a una porció doble dels béns paterns i a ésser el cap de la família, mentre que el primogènit de la mare havia d’ésser consagrat a Jahvè purificació A l’edat mitjana, hom la troba en el dret successori feudal per la llei sàlica, el feu era indivisible i inalienable, transferible només al primogènit mascle fideïcomís Aquest dret ha estat conservat pel dret català en la institució de l'hereu
hereu | hereva
Dret català
Institució jurídica catalana, per la qual l’instituït (que quan és una dona s’anomena pubilla) rep els béns dels seus pares.
L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort collocant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de…
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels…
agramontès | agromontesa
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què es trobava dividit el regne de Navarra des de mitjan s XIV fins al començament del s XVI i que reflectien, en certa manera, la divergència de mentalitat entre la gent de muntanya de l’alta Navarra i la gent de la plana.
Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra 1441 els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó llur actuació quedà implicada en la guerra civil…
predetracció
Dret civil català
Dret del cònjuge supervivent, en cas de mort del consort, a rebre uns determinats béns propietat del premort en concepte de benefici vidual.
Per a poder tenir dret a la predetracció vidual el cònjuge supervivent no ha d’estar separat, ni de fet ni judicialment, i només pot reclamar-la una vegada dissolt el matrimoni per la mort del cònjuge Encara que es parli d’un dret de viduïtat, aquest no forma part del dret successori, sinó del dret de família En aquest sentit, els béns atribuïts al consort supervivent per dret de predetracció no es computen en el seu haver hereditari El cònjuge supervivent pot reclamar el dret esmentat sigui quin sigui el règim econòmic conjugal que ha regulat les relacions patrimonials dels…
cadi
Islamisme
Jutge en els països musulmans.
Malgrat que, segons el dret islàmic, hauria de dictaminar sobre tots els processos judicials, actualment només són de competència del cadi les causes directament relacionades amb la religió dret familiar i successori, segons el dret alcorànic altres funcions seves són vetllar per les fundacions pies, assenyalar el començament i el final del ramadà, etc L’exercici d’aquest càrrec, instituït pel califa Omar i nomenat des d’aleshores pel governant, requereix determinades condicions pertànyer al sexe masculí bé que l’escola hanefita admet també les dones, ésser musulmà i lliure,…
Francisco Tadeo Calomarde
Francisco Tadeo Calomarde en una litografia de Llanta
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític absolutista aragonès.
D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’…
unió
Història
Dret internacional
Conjunt dels estats units sota un únic sobirà.
Cal cercar-ne l’origen en la unió personal , purament dinàstica, lligada al sistema successori de les monarquies, en què cada nació mantenia la seva autonomia És el cas de la unió de Catalunya i Aragó al s XII corona catalanoaragonesa, a la qual foren incorporats encara els regnes de València i de Mallorca s XIII, o el cas de la unió d’Aragó, Castella, Àustria i el Sacre Imperi sota Carles I Carles V al s XVI Una de les darreres que existí fou la de Gran Bretanya i Hannover 1715-1890 Posteriorment tingué un cert relleu la unió real , situació internacional creada per l’adopció,…
costums i privilegis de la Vall d’Aran
Dret català
Conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles.
No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades dret…