Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Els hàbitats i la distribució dels mamífers al territori continental
La gran disparitat de característiques biològiques i ecològiques dels mamífers terrestres no permet de fer-ne un tractament conjunt des del punt de vista de la relació hàbitat-espècie Per això, hom aborda el tema en un tractament per grups D’altra banda, la inexistència del mateix tipus de relació entre les distintes espècies i el medi, no permet fer el mateix tipus de tractament dels carnívors, els rosegadors i els quiròpters Cal pensar, per exemple, que molts carnívors tenen una valència ecològica molt àmplia i presenten grans desplaçaments que els permeten travessar ambients molt diversos…
El talp cec
El talp cec Talpa occidentalis és una espècie endèmica de la península Ibèrica Un cop contrastades les cites indirectes, i després d’haver descartat les que el confonien pel nom vulgar amb altres espècies, als Països Catalans s’han mantingut les cites de talp cec a la serralada Ibèrica Gúdar i Javalambre i a la Vall d’Aiora, on també hi pot haver confusió nominal amb el talpó comú Microtus duodecimcostatus i on localment se l’anomena topo De fet, però, cal dir que només hi ha una observació confirmada de l’espècie, concretament una del 1993 corresponent a un exemplar trobat…
Els rosegadors: lirons, rates, talpons i afins
Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…
parc natural del Cadí-Moixeró
![](/sites/default/files/media/FOTO3/parc_natural_Cadi_Moixero.jpg)
parc natural del Cadí-Moixeró Arsèguel
Kim Pedersen (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Zona dels Prepirineus, considerada com a a espai natural protegit des del 1983.
D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…
La fauna paràsita de mamífers terrestres
La fauna paràsita de mamífers silvestres ha estat objecte d’estudis des de fa uns trenta-cinc anys Tres de les línies principals de recerca en parasitologia són els protozous paràsits, amb una atenció especial a l’estudi de les leishmaniosis els helmints paràsits de rosegadors, i els trematodes digenis i els seus cicles vitals Els protozous paràsits de mamífers Amastigots de Leishmania , protozou responsable de les leishmaniosis Cristina Riera i Roser Fisa Un ampli grup de mamífers, tant domèstics com salvatges, poden ser parasitats per diferents espècies de protozous, dels quals cal destacar…
Ermini
És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i subalpins,…
Els sifonàpters: puces
Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…
Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac
Una imatge del vessant de llevant de Sant Llorenç del Munt, el més abrupte del massís La combinació de diferents nivells de cingles i rocams conglomeràtics amb boscos mediterranis alzinars i pinedes secundàries és el tret que resumeix les característiques del paisatge d’aquesta muntanya Ernest Costa Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac 14, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, a cavall de les comarques del Vallès Occidental i del Bages, s’integra dins el sector central de la Serralada Pre-litoral…
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda septentrional…
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…