Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària
Entitat científica especialitzada en genealogia i altres disciplines afins.
Fou creada a Barcelona el 30 de juliol de 1983 amb els objectius d’estudiar, investigar i promoure, amb criteri científic i rigor històric i metodològic, la genealogia, l’heràldica i altres disciplines afins Inicialment amb el nom de Societat de Genealogia, Heràldica i Sigillografia , anà afegint noves disciplines, com ara la vexillologia 1991 i la nobiliària 2003 El seu fundador i primer president fins el 2007 fou Armand de Fluvià i Escorsa, succeït breument per Ramon Rovira i Tobella Des del mateix 2007, n’és president Juanjo Cortés i García Al llarg de la seva trajectòria, ha canviat de…
Banc Mercantil de Tarragona SA (1929-1968)
Fou el tercer intent de crear un banc tarragoní, després del Banc de Tarragona-Local de Tarragona i del Comercial de Tarragona, que suspengué pagaments el 1926 El Banc Mercantil, constituït el 8 d’octubre de 1929, tenia per socis els bancs de Valls 45% del capital, l’Urquijo Català 45% i elements tarragonins el 10%, minoritari però decisiu Ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona i s’inscriví a la Comissaria Règia de la Banca Espanyola El 1936, el banc era presidit pel marquès d’Urquijo, el vicepresident era Josep Barrau —Banc de Valls— i com a vocals figuraven…
Banc comercial de Tarragona SA (1920-1926)
Aquesta entitat fou creada a Tarragona al final del 1919 Els seus promotors foren els banquers reusencs Fàbregas i Recasens —que constituïren tot seguit el Banc de Catalunya—, conjuntament amb una sèrie de personalitats tarragonines No partiren de zero, sinó que compraren la sucursal del Banc de Valls a Tarragona per un milió de pessetes El banc responia a un neguit de l’estament comercial tarragoní, que constatava la presència del Banc de Tortosa a Tortosa, del Banc de Reus de Préstecs i Descomptes a Reus i del Banc de Valls a Valls, mentre que la capital de la província no disposava de banc…
Marià Martí i Estadella
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inicià els seus primers estudis a Tarragona i els superiors a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret canònic i fou passant, substitut de càtedra i opositor a les càtedres de regència El 1749 s’ordenà de sacerdot i el 1753 fou nomenat provisor i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona El 1757 fou designat advocat del concili de Tarragona, en el qual rebé l’encàrrec conciliar d’ordenar, amb el seu germà, els cànons dels concilis tarragonins anteriors El 1761 fou nomenat bisbe de Puerto Rico, que comprenia, a més a més, l’orient veneçolà, i consagrat, el 1762, a La…
Convent de la Mercè (Tarragona)
Art romànic
Segons el cronista N Feliu de la Penya, la fundació del convent de mercenaris a Tarragona data de l’any 1223 tanmateix, no consta cap dada fiable de la seva existència fins a la darreria del segle XIII, concretament fins l’any 1299 Sembla que en aquesta data els mercenaris es traslladaren del lloc que havien ocupat fins llavors —una casa situada prop de la porta de Sant Francesc— a un nou estatge, el qual coincidia amb el solar ocupat fins fa alguns anys per la Casa Provincial de Beneficència, avui dia seu de la Diputació de Tarragona La causa del trasllat fou la insuficiència d’espai de la…
Castell de Salou
Art romànic
El lloc de Salou i el seu terme foren concedits l’any 1152 pel príncep de Tarragona, Robert d’Aguiló, amb l’assentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de l’arquebisbe Bernat Tort, a Pere de Rasura, per tal de repoblar-lo i edificar-hi un castell prop del mar Hom sap que aquesta donació no reeixí, ja que l’any 1194 el rei Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV, en recompensa pels serveis prestats pel seu alferes major Ximèn d’Artusella, li atorgà el territori de Salou, amb el port i l’estany de la Pineda Aquesta segona concessió de Salou també restà sense cap efecte, ja que fou…
Castell de la Secuita
Art romànic
En el seu origen medieval, la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de terra que tenia “ in territorio Terrachone, in terminio castri de Monte Olivo, in loco que…
el Milà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat al sector meridional de la comarca, a la dreta del Francolí, que forma el límit oriental Termeneja amb els municipis de Valls E i N, Alcover que l’envolta pel N, W i S i la Masó SE Es comunica per carreteres locals amb la C-37 de Valls a Alcover, amb la d’Alcover a Vilallonga i per la Masó i Vallmoll amb la N-240 de Valls a Tarragona L’únic nucli de població del terme és el poble del Milà La població i l’economia Les notícies demogràfiques que ens han pervingut són escasses Tenia 8 focs el 1392, 5 el 1413, 6 el 1553, un dels quals al Mas d’en Morera, i 5 el…
Castell del Paborde o del Prepòsit (Tarragona)
Art romànic
Situació Castell medieval, residència inicial de la comunitat canonical augustiniana, aixecat sobre una torre romana de l’antiga muralla de la ciutat ECSA - JJ Menchón El castell del Paborde i les seves dependències eren situades al redós i a l’interior de la torre romana dita actualment del Paborde o de l’Arquebisbe, al peu de la muralla romana de la ciutat, just darrere el costat nord-est del conjunt catedralici Aquest punt correspon avui dia al palau episcopal, obra de l’inici del segle XIX, el qual és emplaçat a la plaça del Palau Cal afegir que tota aquesta àrea, a l’edat mitjana, era…
Castell del Patriarca, o de l’Arquebisbe (Tarragona)
Art romànic
El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà i costejà l’addició d’una…