Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
drapaire
Fabricant de teixits que, posseint pocs telers, teixeix per a altri en la forma anomenada treballar a mans
.
cotó de Filipines
Indústria tèxtil
Cotó de fibres de color de canyella, de blanqueig molt delicat, per la qual cosa generalment hom el teixeix cru.
Sadi Carnot: el naixement de la termodinàmica
Amb un petit opuscle sobre les màquines de vapor, el 1824 el jove Sadi Carnot fundava una teoria física nova, la termodinàmica, arrelada en el saber pràctic dels enginyers que construïen i governaven màquines i motors, però de mal conciliar amb el paradigma newtonià dominant en la física del seu temps El principi de Carnot, primer dels enunciats del que avui es coneix com a segon principi de la termodinàmica, diu que la força motriu d’un motor tèrmic “és fixada per les temperatures dels cossos entre els quals es fa en darrera instància el transport calòric” El planeta, com a motor tèrmic o ‘…
Els Mayolas i Claudi Sanpere
Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la Reial Companyia…
llaç
Indústria tèxtil
Cadascuna de les cordes representatives d’una passada que hom teixeix en l’aparell de llegir els dibuixos jacquard per traduir-los en dibuixos de cartons.
aleta
Indústria tèxtil
Cada una de les dues molles planes que hi ha dins la llançadora, quan hom teixeix amb bitlles de fusta, per tal de mantenir-les subjectes i privar que surtin durant el funcionament.
llistes
Indústria tèxtil
Passades de trama, de color o de gruix diferents del general, que hom teixeix al començament i a l’acabament de cada peça per tal que no en pugui ésser tallat cap tros sense conèixer-ho.
Rafael Ramoneda i els Rosés, a Cornellà
Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…
atavellat
Indústria tèxtil
Teixit de punt de doble cara o acanalat, que presenta uns relleus longitudinals, que es formen en espais en els quals hom teixeix a una sola cara, mentre les agulles oposades resten inactives sostenint-ne les malles.
Pot ésser teixit en màquines rectilínies i circulars, en les quals pugui ésser anullada l’acció de les lleves o excèntrics d’una de les cares
El morrut roig de la palmera
El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus fa entre 2 i 5 cm S’identifica pel color vermellós i per les taques negres arrodonides al tòrax i les estries longitudinals negres als èlitres Els ulls són negres, aplanats i de forma arrodonida, i les potes són fortes, de color negre i amb pèls del mateix color que el cos Les antenes, que surten del bec, són geniculades i acaben amb una expansió en forma de trompeta El mascle té una massa de pèls erectes en forma de raspall a la part superior del bec Luis Mata El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus , un escarabat de…