Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
pastís

Pastís de xocolata amb corona de nata
© Fototeca.cat
Pastisseria
Qualsevol producte fet a base de massa de farina, mantega i sucre, aromatitzada i cuita al forn.
Les formes, les dimensions i els ingredients addicionals dels pastissos són molt diversos, i hom els guarneix o els farceix amb crema, fruita, etc Les pólvores per a productes de pastisseria són barreges de diversos ingredients, especialment de farines, fècules, ous, llet i derivats, fruita seca, sucs de fruita concentrats, vainilla, cacau i derivats, canyella, extractes de cafè, espècies, aromes, sucre, sal, greixos, llevats naturals o gasificadors i additius colorants, texturitzadors i àcids orgànics Llur valor nutritiu és energètic, especialment si són rics en greixos Són poc…
Tahití

Tahití
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa d’Oceania, a l’arxipèlag de la Societat, a la Polinèsia Francesa.
La ciutat més important és Papeete Consta de dues parts formades per masses volcàniques antigues unides per un estret istme Culmina al NW a l’Orohena 2241 m L’envolta una barrera corallina Sotmesa a la influència moderadora dels vents del SE, té un clima temperat i una vegetació exuberant La població s’agrupa a les costes Conreus de cocoters a la costa, bananes i vainilla als vessants Els conreus tradicionals i la pesca són la base de l’alimentació La copra i el turisme són les riqueses principals Habitada per tribus polinèsies de religió animista, que practicaven la pesca, la…
orquidàcies
Orquidàcies, Ophrys scolopax
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’orquidals constituïda per plantes herbàcies perennes —a vegades lianoides—, terrícoles, saprofítiques o epifítiques, sovint bulboses i sempre micoríciques.
Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses anomenades…
Ada Parellada i Garrell
Gastronomia
Cuinera.
Filla dels propietaris de la Fonda Europa de Granollers i del restaurant Senyor Parellada de Barcelona, el 1993 obrí el restaurant Semproniana, a Barcelona, des del qual ha elaborat una cuina pròpia i adaptada als temps actuals S’ha dedicat a la divulgació de la gastronomia des d’un vessant eminentment pràctic, alhora que ha posat en relleu el llegat de la cuina tradicional Ha publicat, entre d’altres, La bona cuina catalana 2006, Dinars de tàper 2008, Com fet a casa 2010, la novella Sal de vainilla 2012 i Les receptes de Semproniana 2012, Per què alguns pebrots piquen i d’altres…
la Reunió
Illa
Territori no independent
Illa de les Mascarenyes, a l’oceà Índic, que constitueix un departament d’ultramar de la república francesa.
La capital és Saint-Denis 141000 h est 2009 És una illa d’origen volcànic i té el cim més alt al Piton des Neiges 3069 m El 70% de la població és descendent d’africans immigrats i el 30% restant d’europeus El 22% del territori és dedicat a l’agricultura, sobretot canya de sucre i vainilla Exporta sucre, oli i rom Descoberta el 1513 pel portuguès Pedro de Mascarenhas, l’illa era deshabitada Durant molts anys serví de port al comerç entre Lisboa i l’Índic, i el 1662 la Companyia Francesa de les Índies Orientals ocupà l’illa i la colonitzà des de Madagascar amb el nom d’illa Borbó…
Yucatán
Casa del Juego de Pelota, a l’antiga ciutat maia d’Uxmal, a la península del Yucatán
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, al N de la península de Yucatán.
La capital és Mérida Els seus límits són al N el golf de Mèxic, a l’E l’estat de Quintana Roo, al s l’estat de Campeche i a l’W aquest i el golf de Mèxic El terreny forma part de la gran plana calcària de la península que es va aixecant cap al S, i forma, als seus límits meridionals, una serra anomenada Sierra Baja inferior als 250 m El sòl és poc fèrtil, dedicat gairebé exclusivament a la monocultura de l’ henequén , planta de la qual deriva una indústria artesana de fabricació de cordes, estores i teixits Hom conrea també canya de sucre, blat de moro, tabac i vainilla Hi ha…
xocolata

Primer pla d’un bodegó de xocolates
© Fototeca.cat - G. Serra
Alimentació
Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat —s’hi pot afegir mantega de cacau—; el conjunt pren un aspecte sòlid, homogeni i compacte.
Hi és permesa la incorporació d’aromatitzants canyella, vainilla, etc i lecitina Els ingredients són mesclats i amassats en calent, refinats fent-los passar per cilindres que redueixen les dimensions de les partícules, emmotllats en forma de rajola, pastilla, figures, etc i refredats d’una manera controlada, per tal d’evitar una distribució irregular dels components eflorescències blanques de greix a la superfície Entre la gran varietat de menes de xocolata, cal destacar la xocolata amargant que és feta fonamentalment amb pasta procedent de la mòlta de cacau torrat i espellofat,…
Xocolata per als déus
Fra Bernardino de Sahagún 1499-1590, missioner franciscà a Nova Espanya i gran compilador del costumisme nàhuatl, explicava el 1571 que els mexiques, amb ocasió de la festa d’Atemozotli el setzè mes del seu calendari, posaven com a ofrena davant de les imatges de les muntanyes de neu perpètua Iztaccihuatl, Popocatepetl, Citlaltepetl petites xicres amb grans de cacau Encara avui subsisteix en algunes regions de Mèxic el costum d’incloure la xocolata entre les ofrenes que es fan a les plantes considerades deïtats per tal d’enfortir-les o, cas que siguin medicinals, per tal que el seu efecte…
moca
Pastisseria
Crema feta amb mantega, cafè, vainilla i sucre, amb la qual hom guarneix o farceix pastissos, caramels, etc.
cumarina

Cumarina
©
Química
Substància aromàtica extreta de les llavors ( faves tonques
) del cumarú, d’olor semblant a la de la vainilla.
També es dóna en l’almegó En estat pur es presenta en forma de cristalls incolors, lleugerament solubles en aigua, que es fonen a 69°CTé el punt d’ebullició entre 297-299ºC Hom l’obté per condensació del salicilaldehid amb l’anhídrid acètic És emprada com a perfum i agent odorant, principalment