Resultats de la cerca
Es mostren 1162 resultats
funció de Boole
Matemàtiques
Donada una àlgebra de Boole A, funció de n variables que és aplicació de An en A.
El conjunt de funcions de Boole de n variables hereta, per mitjà de les operacions de A , l’estructura d’àlgebra de Boole El conjunt P E de les parts d’un conjunt no buit E és una àlgebra de Boole, i una funció de Boole de n parts és tota aplicació de P E n en P E definida mitjançant un nombre finit de reunions, d’interseccions o bé de complementacions assignació de complementaris en E
quantitativisme
Economia
En l’anàlisi econòmica, defensa del tractament quantitatiu de les variables per l’elaboració de relacions o postulats teòrics exactes.
Defensat per AMarshall enfront del mètode qualitatiu, es troba en la base de la teoria neoclàssica i de l’elaboració de models econòmics La dificultat, però, de determinar numèricament les magnituds que responen a processos socials, així com les variables de caràcter subjectiu, aconsella la complementació d’ambdós mètodes
transmitància
Tecnologia
En un sistema o servosistema, relació matemàtica entre les variables de sortida i d’entrada; serveix per a expressar el comportament del sistema.
Hom la defineix com el quocient entre les transformades de Laplace de les dues variables, la de sortida i la d’entrada
hessià | hessiana
Matemàtiques
Dit de la matriu o del seu determinant formats per les derivades de segon ordre d’una funció de diverses variables.
Per exemple, la hessiana de f x , y = x 2 - 2 xy 2 és L’estudi dels valors de la matriu hessiana és important en la determinació de punts singulars i extrems de funcions de diverses variables Rep el seu nom del matemàtic LO Hesse
variable de Boole
Matemàtiques
Funcions característiques de les parts Ai d’un conjunt E que són les variables o els arguments d’una funció de Boole.
Com que aquestes funcions no poden prendre més que un dels dos valors 0 o 1, són també conegudes com a variables binàries
anàlisi factorial
Matemàtiques
Tècnica estadística que tracta de descriure i explicar les relacions entre unes variables aleatòries directament observables i unes altres de latents també aleatòries, anomenades factors, i que poden ésser la causa de les primeres.
Gairebé tots els models suposen relacions lineals entre ambdues classes variables Hom acostuma a fer l’anàlisi partint d’un nombre molt gran d’observacions per tal d’obtenir estimacions d’una gran precisió, per a cadascuna de les quals hom tindrà un conjunt de resultats que formen la matriu de les dades Mitjançant aquesta matriu hom calcula els coeficients d’intercorrelació entre les variables i després, mitjançant els mètodes del model factorial emprat, les saturacions de les variables en els factors comuns i les comunitats de cada variable,…
taula de veritat
Filosofia
En lògica proposicional, procediment per a determinar la veritat o falsedat d’un enunciat sentencial d’acord amb els valors de veritat de les seves variables, les quals representen enunciats més bàsics.
La presentació més usual consisteix a posar a l’esquerra totes les combinacions dels valors del enunciats 2 n , essent n el nombre de variables i a la dreta el valor de veritat que rep la sentència per aquell valor de les variables Aquest valor és obtingut per derivació a partir de les taules de veritat de les funcions lògiques més bàsiques que determinen les connectives
polinomi
Matemàtiques
Suma formal de productes de nombres, anomenats coeficients (reals, complexos o, més generalment, elements de qualsevol anell) per elements anomenats variables (generalment denotats per x, y, z, etc), als quals hom atribueix només les propietats algèbriques més simples.
Usant aquestes propietats hom defineix la suma i el producte de polinomis, de manera que els polinomis de n variables formen una àlgebra Substituint les variables per nombres hom obté una funció anomenada funció polinòmica
classe de localització
Fonètica i fonologia
En la terminologia de Trubeckoj, les variables articulatòries o acústiques dependents de la localització, el color, el timbre o la qualitat acústica.
Aquestes, serveixen per a definir, juntament amb unes altres variables, els sistemes fonemàtics de cada llengua en ordenar convenientment aquelles variables que hi són presents amb valor pertinentLes classes de localització depenen bàsicament de la posició anteroposterior de la llengua i de la prominència rellevant dels llavis Combinant els diversos valors diferencials d’aquestes dues escales surten vuit classes de localització pel que fa a les vocals, bé que cap llengua no n'empra, en general, més de quatre anterior agut, posterior greu, labialitzat bemoll,…
integral el·líptica
Matemàtiques
Integral de tipus ∫ Rdz
on φ(z) és un polinomi en z de grau 3 o 4 i amb coeficients complexos, i on R
(i, w) és una funció racional de variables independents z,w.
Aquest nom prové del fet que, en intentar rectificar un arc d’ellipse és a dir, en intentar calcular la longitud d’un arc d’ellipse, sorgeix una integral d’aquesta mena Tota integral ellíptica pot ésser transformada per canvis adequats de variables com una suma d’integrals elíptiques elementals Les integrals ellíptiques elementals són de tres tipus integral ellíptica de primer tipus integral ellíptica de segon tipus integral ellíptica de tercer tipus Quan una integral ellíptica s’ha descompost en suma d’integrals ellíptiques elementas es troba en forma estàndard de Legendre-Jacobi