Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Alberto Contador Velasco

Alberto Contador
© Ciclismo a Fondo/XVII Volta a Mallorca
Ciclisme
Ciclista castellà.
Professional des del 2003, ha format part dels equips ONCE-EROSKI 2003, Liberty Seguros - Würth 2004-2006, Discovery Channel 2007 i Team Astaná 2008 Destaca com a escalador, i dins del seu palmarès sobresurten la Setmana Catalana 2005, la cursa París-Niça 2007 i 2010, la Vuelta a Castilla y León 2007, 2008 i 2010, el Tour 2007, 2009, la Volta al País Basc 2008 i 2009, el Giro d’Itàlia 2008 i la Volta a Espanya 2008, 2012 i 2014 El 2007 i el 2008 rebé el Veló d’Or de la premsa especialitzada en ciclisme El 6 de febrer de 2012 el Tribunal d’Arbitratge Esportiu dictà sentència contra ell per…
Eduard Esteban Fernández de la Fuente
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Format al Velo Club Excursionista, el 1976 ingressà a la Unió Ciclista la Salut, on guanyà uns quants títols de pista juvenil El 1977 competí com a aficionat a l’Associació Ciclista El Prat El 1987 començà a exercir de jutge de ciclisme estatal Ocupà el càrrec de secretari general de l’Associació de Ciclistes Professionals ACP del 1991 al 1998, de la secretaria de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals AICPro del 1994 al 1996, i la direcció de l’organització del Critèrium de l’ACP del 1996 al 1998 També fou membre del Consell de Ciclisme Professional 1992-98 Des…
Enric Cristòfor Ricart i Nin
Xilografia realitzada per Enric Cristòfor Ricart i Nin (1934)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius absolutament originals…
Futbol Club Internacional
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fundat l’any 1900 com a Club Internacional de Football, fou un dels pioners del futbol català i un dels que crearen la Federació Catalana de Futbol, aleshores anomenada Associació Catalana de Clubs de Foot-ball Al començament, alguns dels seus jugadors eren originaris de les Filipines L’any 1903 passà a dir-se Football Club Internacional El seu primer terreny de joc es trobava a la cruïlla dels carrers de Provença, Rosselló i Urgell, davant l’Escola Industrial Després es traslladà al barri de Sants, al carrer de Galileu L’equip començà participant en la Copa Macaya nom inicial del Campionat…
Francesc Marin i Herrada
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida A dotze anys començà d’aprenent de fuster als estudis Orphea Film, i anà ascendint fins a arribar a ajudant de càmera d’operadors com Josep Gaspar i Ra-mon de Baños Tot i el seu tarannà republicà, quan obriren les dependències del No-Do a Catalunya hi entrà com a càmera, fins el 1955, any en què marxà a Mèxic Allí rodà documentals amb Luis Alcoriza i Carlos Velo, dos directors pròxims a Luis Buñuel, també exiliats a Cuernavaca Cinc anys més tard tornà a Catalunya, on treballà de segon operador a la factoria Iquino, amb obres com ara Botón de ancla en color 1960, Miquel Lluch…
Manuel Fontanals i Mateu
Arts decoratives
Teatre
Escenògraf i decorador, fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc.
Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc…
Fèlix de Azúa i Comella
Filosofia
Escriptor i filòsof.
Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1982, des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París Escriptor de molts registres poesia, assaig, periodisme, novella, Josep M Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria 1968, El velo en el…
Unió Esportiva de Sants
Esport general
Club poliesportiu del barri de Sants de Barcelona.
Fou fundat el 26 d’abril de 1922 arran de la fusió dels clubs del barri, dos de futbol, el Futbol Club Internacional i el Centre d’Esports de Sants, i dos de ciclisme, el Club Ciclisme de Sants i el Velo Esport de Sants El 22 de maig d’aquell any disputà el seu primer partit de futbol al camp del carrer de Galileu El primer president fou Josep Roig Chovar i un any després de la seva creació tenia 5000 socis Participà en el Campionat de Catalunya de futbol de primera categoria agafant el relleu de l’històric FC Internacional, on havia jugat Samitier Al maig del 1925 es convertí en el primer…
,
Josep Ferrater i Móra
Cinematografia
Filòsof i cineasta amateur.
Vida Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1936 Dos anys abans, ja publicà el seu primer text dedicat a la fotografia, de la qual en fou un bon aficionat, i el seu primer de cinema, l’interessant assaig cartesià Esquemas sobre el cine 1935, que refeu un parell de cops Precisa divagación sobre el cine 1947 i Digressió sobre el cinema 1961 En aquesta obra relaciona l’art amb la ciència i la tècnica, reafirma el cinema com a art i fixa el moviment com a essència del film Després de participar com a voluntari de la República, el 1939 s’exilià a París i d’allí a l’…
Els bitllets de l’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona també va emetre paper moneda durant la Guerra Civil Els decrets municipals del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937 establien l’emissió de bitllets en paper de fil d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims Posteriorment, concretament el dia 2 de desembre de 1937, també es decretà l’emissió de blocs de cartolina que, mitjançant línies de perforació, contenien dos bitllets de 10 cèntims i dos de 15 cèntims Malgrat que cap dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona no presenta la signatura de l’autor, s’havia suggerit que probablement Josep Obiols 1894-…