Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
sueu | sueva
Història
Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.
Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’imperi Romà El…
Jaume Maria Mans i Puigarnau
Història del dret
Advocat.
Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1928 es doctorà en dret amb la tesi Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española Fou professor de dret canònic a la Universitat de Barcelona Publicà obres jurídiques, com El consentimiento matrimonial 1956, Hacia una ciencia general y unitaria del derecho 1960 reeditada dos cops, Lógica para juristas 1969 i obres de text El 1933 publicà una transcripció del text original del Recognoverunt proceres Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i…
Ciutadella de Roses

Vista de la Ciutadella de Roses
© Museu de la Ciutadella de Roses
Fortificació militar d’estil renaixentista, construïda el 1543 a Roses (Alt Empordà).
Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera ocupació del segle XVI…
Breviari d’Alaric
Història del dret
Recopilació de lleis, coneguda també com a Lex Romana Wisigothorum, promulgada per Alaric II els darrers temps del reialme gòtic a les Gàl·lies, en una assemblea reunida a Adouris (actual Aira, a Gascunya) l’any 506, les còpies del qual són subscrites pel canceller Anià.
És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general…
bisbat d’Albarrasí
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat que corresponia al territori de l’antiga senyoria d’Albarrasí i a una part del futur bisbat de Sogorb.
Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una…
Recared I
Història
Rei visigot (586-601).
Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat solemnement en el concili III de…
Josep Orlandis i Rovira
Historiografia
Historiador.
Doctorat en dret per la universitat de Madrid i ordenat sacerdot de l' Opus Dei 1949, fou catedràtic d’història del dret de la Universitat de Navarra i de la de Saragossa, i director de l’Instituto de la Historia de la Iglesia, de la Universitat de Navarra Especialitzat en temes visigòtics, és autor de Huellas visigòticas en el derecho de la Alta Edad Media 1944, Las consecuencias del delito en el Derecho de la Alta Edad Media 1950, El poder real y la sucesión al trono en la monarquía visigoda 1962, La Iglesia en la España visigótica y medieval 1976 i Hispania y Zaragoza en la…
camarlenc
Història
En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics —llevat el de taula— del sobirà.
A la cort dels reis catalans era el cap dels serveis de la cambra reial Hom pot trobar-ne un precedent en el comes cubiculariorum de la cort visigoda Les seves funcions foren fixades a les ordinacions del 1344 de Pere III hi havia dos camarlencs un dels quals era el primer camarlenc , i a ells corresponia la guarda i custòdia del rei, l’aparellament de la cambra reial o de la tenda de campanya, el proveïment i la cura del vestuari i de l’armeria del rei, i la guarda del segell secret esdevenien cavallers pel fet d’exercir el càrrec i podien dormir armats a la mateixa cambra reial…
Tarassona

Nucli antic de Tarassona
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Queiles.
Centre agrícola bleda-rave, patates, cereals i vinyes, té també indústries tèxtils, d’adoberia, de llumins Important poblat romà i seu episcopal visigoda, fou sotmesa pels musulmans l’any 713 Conquerida per Alfons I el Bataller 1118, fou ocupada a la seva mort per Alfons VII de Castella i Lleó i tornada a Ramon Berenguer IV 1137 Jaume II hi preparà la sentència arbitral de concòrdia de Torrellas Felip II hi convocà les corts de Tarassona 1592, per a modificar els furs d’Aragó a favor de l’autoritat reial a partir d’aleshores, el rei pogué nomenar lliurement el justícia major d’…
Pere de Palol i Salellas

Pere de Palol i Salellas
© Universitat de Barcelona
Arqueologia
Arqueòleg.
Vida i obra Fill de Miquel de Palol i Felip i pare de Miquel de Palol i Muntanyola Entrà al món de l’arqueologia guiat per Francesc Riuró Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i, sobretot, de Martín Almagro, amb el qual collaborà en les excavacions d’Empúries Es doctorà brillantment a la Universitat de Madrid i fou director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que, el 1956, guanyà la càtedra d’arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid, on romangué fins el 1970 El seu treball, intens, es feu sentir en tots els camps, creant escola,…
,