Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Vilatge de Caplloc (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Aquest despoblat es troba 3 km al nord-est de les Pallargues i a poc més d’1 km al sud de Florejacs, en un turó conegut com Caplloc, que té encara erma la part superior, si bé els seus vessants han estat modificats per a servir de base als nous camps de cereals Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522279 Cal accedir a les Pallargues per la carretera L-304 Tot seguit, s’haurà de prendre una pista en direcció nord-est fins a arribar a vorejar el turó de Caplloc També s’hi pot arribar per una pista que surt pel sud de Florejacs JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest vilatge i jaciment…
Pla d’En Seniqueda (Roses)
Art romànic
Situació Conjunt de ruïnes que es troben uns 300 m a migdia de les restes de l’edifici del puig Alt o Rocaplana descrit anteriorment El pla d’En Seniqueda és un planell situat a la carena que divideix les valls de Montjoi, a ponent, i de Jóncols, a llevant És travessat pel camí que davalla vers el cap de Norfeu i la costa de Montjoi des del coll de les Forques, resseguint el contrafort del massís del puig Alt Mapa 259M781 Situació 31TEG191790 El camí esmentat és una pista de terra, no sempre en un estat que permeti el pas de tota mena de vehicles Hom la pot agafar des del camí de Roses a…
Sant Miquel de les Canals (Vilada)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant amb l’absis A Bastardes Aquesta església, avui abandonada, es troba a les últimes estribacions de la serralada de Picancel, entre Vilada i la Vall de la Portella, al cim d’un collet Vora l’església i vers ponent hi ha la casa de Canals Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 10,9 — y 62,9 31 TDG 109629 Hom hi pot anar per diferents llocs, però el camí més curt és el següent Per la carretera de Manresa a Berga, passat Gironella, justament al…
Castell de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa medieval, la més septentrional de les terres catalanes, al costat de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell destaquen en el poblet deshabitat de Perellós, escrit Perillós almenys des del segle XVIII i antigament Perellons És al cim d’un serrat de les Corberes serra de Perellós, als contraforts del Montoliu de Perellós i la serra de la Gran Cremada, extrem de tramuntana del terme d’Òpol És el castell medieval situat més al nord de les terres catalanes Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Des del…
Rússia 2015
Estat
Reunió de Vladímir Putin amb comandaments de l’èxèrcit rus per a valorar les accions militars a Síria Moscou, 17 de novembre © Oficina del President de Rússia Durant el 2015, Rússia va mantenir les mateixes dinàmiques que havia iniciat l'any anterior En aquest sentit, es va mantenir el conflicte amb Ucraïna --el front del Donbass va restar inalterat respecte a l'any anterior--, i no es van produir canvis en l'àmbit diplomàtic Igualment, les sancions dels Estats Units i la Unió Europea van continuar en una situació que molts observadors consideren de manteniment de la pressió en…
El poblat de l'Oral
Poblat ibèric de l'Oral, Sant Fulgenci, ~525-450 aC LA Situat a Sant Fulgenci, al Baix Segura, el poblat ibèric de l'Oral té poc més d'una hectàrea d'extensió, i és a 40 m d'altitud sobre el nivell del mar, en un dels últims contraforts de la serra del Molar, al sud de la província d'Alacant Domina una àmplia zona que a l'antiguitat estava ocupada pel mar, formant una entrada que es va convertir en albufera, la dessecació de la qual, al llarg del segle XVIII, fou l'origen d'alguns dels pobles actuals Encara avui les grans avingudes del riu Segura inunden periòdicament gran part d…
Un poeta de la Šarqiyya: Ibn al-Zaqqāq
Escena cortesana, arqueta de Leyre, 1004-05, MNP / Oronoz Abu-l-Ḥasan ‘Alī ibn ‘Aṭiyyat ‘Abd Allāh ibn Muṭarrif ibn Salma, conegut per Ibn al-Zaqqāq, va néixer molt probablement a València al final del segle XI i morí a Alzira pels volts de l’any 1134 Els estudiosos que s’han ocupat de la seva obra i la seva biografia —des d’H Pérès i E García Gómez, fins a J Piera, passant per C Barceló i altres— es fan ressò de les discrepàncies que s’observen entre els diversos cronistes àrabs que tractaren d’esbrinar la situació econòmica del seu pare probablement un artesà de València i el seu origen…
Kyoto, ciutat santa
Kyoto, ciutat millenària i eclèctica, és la setena ciutat del Japó en població amb gairebé un milió i mig d’habitants Situada al centre de l’illa de Honshū, a la vall del mateix nom, va ser habitada a partir del segle VII, i fou la seu de la cort imperial i capital del Japó des del 794 fins al 1868 Fundada amb el nom de Heian-kyo “capital de la pau i la tranquillitat”, la que al final del segle XII passaria a dir-se Kyoto “capital” va ser planificada seguint el model de la ciutat xinesa de Xi’an en l’època de la dinastia tang 618-907, i fou edificada en un marc geogràfic que acomplia els…
Carme
Carme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Carme, d’11,69 km 2 , és situat al S d’Igualada, ja al límit amb l’Alt Penedès a la vall mitjana de la riera de Carme o de Miralles Limita amb els termes de la Torre de Claramunt S i E, la Pobla de Claramunt NE, Vilanova del Camí N, Orpí W i el penedesenc de Mediona S Comprèn el poble de Carme, cap de municipi, el veïnat o barri de les Esplugues de Carme, una petita part de la urbanització de les Pinedes de l’Ermengol compartida amb el municipi de la Torre de Claramunt i el santuari de Collbàs Morfològicament la vall és una cubeta d’erosió que la…
El sistema de partits de Catalunya: de l’hegemonia pujolista als governs de coalició
Sessió parlamentària al Parlament de Catalunya, Barcelona, 2007 Parlament de Catalunya La política catalana ha viscut, al canvi de segle, un terratrèmol l’abast del qual, tot i que és difícil de predir, pot comportar una nova cultura de govern, fonamentada més en el pacte entre partits i els governs de coalició que no pas en el presidencialisme centrat en un fort lideratge personal El «pujolisme» va tenir l’hegemonia de la política catalana des de l’accés de Jordi Pujol i Soley a la presidència de la Generalitat el 1980 i, especialment, entre el 1984 i el 1995, amb tres legislatures…