Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Enric Navarro i Borràs
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa 1935, l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època Publicà les novelles curtes La casa del roín pastor 1914, El preu de la ditxa 1915, De l’abisme al cim 1920, Les desventures d’Abel 1930 i Ni llar, ni amor, ni glòria 1920 Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat 1920 i El vol en arc 1935, en què reuní bona part de la seva producció…
,
Manuel Álvarez i Losada
Escultura
Escultor conegut per Manel Álvarez
.
Després d’estudiar modelatge i talla d’escultura a les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià, s’inicià el 1968 en el camp de la imatgeria religiosa L’any 1971 exposà per primera vegada a Vic i a Olot Amb motiu d’un viatge d’estudis a Itàlia 1975 descobrí el marbre de Carrara, material que ha influït molt en la seva producció posterior L’any següent es presentà el seu primer monument públic al Prat de Llobregat, dedicat al coronel Sanfeliu Des de l’any 2004 té el taller a Saus Alt Empordà És autor i dissenyador de nombroses peces per encàrrec d’empreses, administracions i corporacions,…
Tabaquisme, problema sanitari
L’hàbit de fumar tabac és considerat per les autoritats i organitzacions sanitàries un dels problemes sanitaris més greus en els països desenvolupats Per als habitants d’aquests països, el tabaquisme és la principal causa de malaltia i de mort prematura que pot ésser evitada Tant és així, que el lema escollit per l’Organització Mundial de la Salut OMS per al Dia Mundial de la Salut de l’any 1980 dedicat a la lluita contra el tabaquisme fou "Tabac o Salut vostè tria" Segons l’OMS, l’hàbit de fumar ocasiona el 90% de tots els casos de càncer broncopulmonar, el 75% de les bronquitis cròniques i…
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
Carles Canut i Bartra

Carles Canut
© Fundació Romea per les Arts Escèniques
Cinematografia
Teatre
Actor i director teatral.
Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis nacionals de…
Antoni Verdaguer i Serra
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a cineasta amateur vinculat al Cineclub Amics de les Arts de Terrassa El 1971-73 realitzà diversos curts d’art conceptual de Francesc Abad i Lluís Jové, i després marxà a París per cursar estudis de direcció al Conservatori Lliure del Cinema Francès 1974-76 De retorn a Catalunya exercí d’ajudant de direcció en produccions com La verdad sobre el caso Savolta 1978, Antonio Drove Fugida al sud La desbandada Plein sud , 1980, Luc Béraud El pico 1983, Eloy de la Iglesia Carmen Carmen , 1984, Francesco Rosi La rossa del bar 1986, Ventura Pons Barcelona Connection 1987, Miguel…
Televisión Española
Emissora de televisió dependent de Radiotelevisión Española
.
El 1956 hom inicià de manera regular les emissions, i el 1959 les connexions amb les principals ciutats de l’Estat espanyol El 1964 s’inauguraren els estudis de Prado del Rey Madrid, seu central de les produccions i centre principal d’emissions de TVE El 1966 fou posat en marxa un segon canal amb tecnologia de freqüència UHF TVE2, posteriorment dita La 2 i el 1973, juntament amb Radio Nacional de España constituí Radiotelevisión Española L’any 1983, amb les primeres emissions de Televisió de Catalunya TVE deixà de ser l’única emissora pública en territori estatal, i el 1988, l’aprovació de la…
Tendències de la programació televisiva
Des del començament dels anys vuitanta, la programació dels diferents canals televisius públics i privats ha anat perdent qualitat I amb tota seguretat continuarà la davallada cap a l’empobriment total dels continguts i també seguirà la proliferació dels programes anomenats “tele porqueria” Fins i tot, és molt probable que la programació del futur arribi a dividir la societat en dos grups l’un amb possibilitats d’accedir a una programació de pagament de caràcter mínimament divulgatiu, crític i cultural, i l’altre sense possibilitats d’accedir-hi, que es refugiarà, en…
Els Gorina, a Sabadell
Joan Gorina i Morató a l'esquerra, l'iniciador de la indústria llanera familiar Josep Gorina i Pujol a la dreta, fill del fundador, amplià la fàbrica i construí la seva residència al costat Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Joan Gorina i Morató 1814-1886 inicià una indústria llanera a Sabadell, que tindrà diverses branques representades per diferents membres de la família i diverses generacions que busquen la seva autonomia, però sempre dintre dels mateixos gèneres els draps de llana i les novetats Nascut a Sabadell, Joan Gorina inicià les seves activitats…
vós
Gramàtica
Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc (en l’ús actual és sovint substituït per vostè).
Quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural l’atribut, però, va en singular