Resultats de la cerca
Es mostren 1830 resultats
Nicolini
Música
Castrat contralt italià.
A l’inici de la seva carrera cantà òperes d’A Scarlatti a Nàpols Entre el 1708 i el 1717 cultivà important èxits a Londres i contribuí decisivament a la difusió de l’òpera italiana a la capital anglesa El 1711 interpretà el paper principal en l’estrena de Rinaldo , de GF Händel Cantà en moltes representacions de l’òpera Amadigi , del mateix compositor Nicolini era considerat el cantant masculí més important de la seva època A més, era un actor consumat i un home de caràcter exemplar Després de les seves visites a Londres, reaparegué a Roma el 1721 tot interpretant Eumene , de N Porpora També…
Giovanni Bonaventura Viviani
Música
Compositor i violinista italià.
En 1656-60 fou violinista a la cort d’Innsbruck, i posteriorment en fou director musical En aquesta ciutat estudià probablement amb Antonio Cesti El 1676 tornà a Itàlia, on dirigí l’estrena de diverses òperes seves a Venècia i Roma Del 1678 al 1682 estigué al capdavant d’una companyia d’òpera a Nàpols i el 1686 fou nomenat mestre de capella del príncep Bisignano A partir del 1687 fou mestre de capella de la catedral de Pistoia Compongué òperes - Astiage 1677 i Scipione affricano 1678, entre d’altres-, oratoris -com L’Esequie del Redentore 1682 i Le nozze di Tobia 1692- i cantates Les seves…
Pietro Francesco Cavalli
Música
Compositor italià.
El seu cognom era Caletti, però adoptà el del seu protector Federigo Cavalli El 1617 entrà com a cantor al cor de la capella ducal de Venècia que dirigia Monteverdi Esdevingué organista 1640 i mestre de capella 1668 de Sant Marc de Venècia La seva producció religiosa seguí la tradició veneciana dels Gabrieli i de Monteverdi Les seves obres més significatives són, però, les òperes més de 40, entre les quals excelleixen Didone 1641, L’Ormindo 1644, Giasone 1649, La Calisto 1651 i L’Ercole amante 1662, en les quals utilitza el recitatiu dramàtic El 2004 tingué lloc a Brusselles l’estrena de la…
Helen Watts
Música
Contralt gal·lesa.
Estudià cant a la Royal Academy of Music de Londres i debutà amb la Händel Opera Society el 1958 Especialitzada en el repertori barroc, en particular de GF Händel, es presentà amb èxit en diversos teatres i festivals anglesos El 1961 actuà a Halle i Berlín A més d’òpera barroca, també cantà òperes de B Britten amb l’English Opera Group en diverses gires Entre el 1965 i el 1971 cantà al Covent Garden de Londres un repertori variat, i aquest darrer any presentà Mitridate, re di Ponto al Festival de Salzburg Fou membre de l’Òpera Nacional Gallesa 1969-83 i de l’Òpera Escocesa 1973 Enregistrà …
Gwendolyn Killebrew
Música
Mezzosoprano nord-americana.
Estudià a la Juilliard School i al Metropolitan Opera Studio El 1967 debutà com a Waltraute La valquíria al mateix Metropolitan El 1973 romangué a les òperes de Washington i San Francisco, i hi interpretà òperes d’I Stravinsky The Rake’s Progress , G Donizetti La favorita i M Musorgskij Borís Godunov El 1975 debutà en el paper titular de Carmen a Santa Fe, i un any després fou contractada a l’Òpera de Düsseldorf, on el 1988 participà en les representacions de Der jüngste Tag 'El dia del judici final', de G Klebe També cantà a Amsterdam 1980 i Zuric 1981, a més de debutar a Bayreuth, on…
Maria Reining
Música
Soprano austríaca.
Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1931 debutà a la Staatsoper Posteriorment actuà a Darmstadt 1933-35 i el 1936 passà a Munic L’any següent tornà a la Staatsoper vienesa, on romangué fins el 1958 Entre el 1937 i el 1941 actuà amb èxit al Festival de Salzburg, on interpretà papers d’òperes de R Wagner, CM von Weber, WA Mozart i R Strauss Destacà especialment en el paper de Mariscala El cavaller de la rosa , que representà entre el 1949 i el 1953 La seva carrera internacional la dugué al Covent Garden de Londres 1938 i a les òperes de Chicago 1938 i París 1949, a més de la New York…
Wolfgang Windgassen
Música
Tenor alemany d’origen suís.
Estudià música a Stuttgart i debutà el 1941 a Pforzheim Destacat membre de l’Òpera de Stuttgart, hi actuà entre el 1945 i el 1972 Després d’haver cantat amb èxit òperes italianes i alemanyes, el 1950 feu el seu debut wagnerià tot interpretant Sigmund Especialista de les obres de Wagner, el 1951 fou Parsifal en el Festival de Bayreuth, on actuà ininterrompudament fins el 1970 i amb la companyia del qual es presentà a Barcelona durant el Festival Wagner que el Gran Teatre del Liceu organitzà l’any 1955 També cantà amb èxit al Covent Garden de Londres -entre el 1955 i el 1966- i al Metropolitan…
Maurice Renaud
Música
Baríton francès.
Estudià als conservatoris de París i Brusselles i el 1883 debutà al Théâtre de la Monnaie de la capital belga Actuà en aquest escenari en nombroses ocasions, tot destacant especialment en òpera francesa i italiana i també en alguns títols wagnerians A més, hi estrenà diverses òperes d’E Reyer El 1891 tornà a París i cantà a l’Òpera Còmica abans de fer-ho -a partir del 1892- a l’Òpera Garnier, on romangué fins el 1914 També actuà amb èxit a Montecarlo, entre el 1891 i el 1907 El 1897 cantà al Covent Garden de Londres i el 1906 ho feu a Nova York, primer a la Manhattan Opera 1906-10 i després…
António Leal Moreira
Música
Compositor portuguès.
Estudià al Seminari Patriarcal de Lisboa, on també treballà com a organista El 1787 fou nomenat mestre de la capella reial, per a la qual compongué un gran nombre d’obres sacres, com la Missa do Espirito Santo Del 1793 al 1800 ocupà la plaça de director del Teatro de São Carlos Escriví catorze òperes en italià i dues en portuguès - A sàloia namoranda ou O remedio é casar 1793 i A vingança da cigana 1794-, essent un dels primers compositors que empraren aquesta llengua per a la música escènica Una de les òperes italianes, Il disertore francese , fou estrenada al Teatro alla Scala de Milà el…
Carlo Grossi
Música
Compositor, organista i cantant italià.
Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia melòdica, tot i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina