Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
Francesc Xicota i Cabré
Cinematografia
Exhibidor.
Vida S’introduí en el camp de l’exhibició de la mà del seu futur sogre José María Martínez Escolar, i arribà a gestionar més de vint locals a Barcelona, com el Capitol, el Maryland, l’Spring, el Galvany o l’Iberia Després d’una estada a París durant la guerra civil, on el 1938 fou empresari del cinema Avron, tornà a Barcelona amb la seva família per reprendre l’activitat interrompuda durant la contesa Amb el nom de la seva dona, Herminia Martínez Manchón, de l’empresa Maryland, SL o amb el seu propi, dirigí l’Excelsior, del qual acabà essent propietari, i els Condal, Roxy, Iris, Rondas, Mahón…
CIRE Films
Cinematografia
Distribuïdora.
Fundada a Barcelona el 1942 per Isidre Esteba i Sanahuja, es domicilià primer al carrer de Balmes, i després al d’Aragó Denominada al principi CYRE Comercio y Representaciones Españolas, fou una empresa de reduïdes dimensions fins a l’arribada, el 1957, dels germans Albert i Joan Herbera, els quals contactaren amb Esteba per comprar-li la marca Regina Films, dedicada bàsicament a la producció de documentals L’operació no reeixí, però propicià la incorporació dels Herbera a CIRE Esteba fou el president del consell d’administració, A Herbera en fou el gerent i Joan adquirí la…
frenologia

Dibuix de les àrees del cervell amb les respectives funcions psíquiques
Antropologia
Teoria sobre la correspondència de les funcions cerebrals i llur localització.
Formulada per FJ Gall, postulava que les funcions psíquiques són localitzades en unes àrees determinades del cervell, que a major desenvolupament d’aquestes àrees correspon una intensitat anàloga de les funcions que hi radiquen, i que aquest desenvolupament es reflecteix en la morfologia externa de la caixa cranial, cosa que permetria, mitjançant un examen del cap, de descobrir les tendències innates dels individus Bé que hom ha demostrat que el primer dels supòsits de la frenologia és en gran part cert, el caràcter fallaciós dels altres abocà al fracàs els intents d’aplicació pràctica i n'…
Darius Rumeu i Freixa
Economia
Història
Polític i financer.
Segon baró de Viver Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat, urbanitzada la…
Enric Tous i Carbó
Arquitectura
Arquitecte
Titulat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1953, l’any següent s’associà amb Josep M Fargas , amb el qual dugué a terme tota la seva obra fins el 1992 El 1958 guanyaren el premi FAD d’interiorisme per la botiga Georg Jensens de Barcelona i dissenyaren l’interior del Collegi d’Arquitectes de Catalunya 1962 Són coneguts sobretot pels grans edificis d’organitzacions, especialment seus bancàries, en els quals introduïren innovacions tècniques, constructives i de materials, influïts per l’obra de Mies van der Rohe, Richard Neutra i d’altres Dels seus projectes sobresurten…
Uluru

Uluru
Robyn Jay (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís d’Austràlia, al Territori del Nord.
La situació enmig d’una plana desèrtica el fa especialment visible des de grans distàncies, tot i l’altitud modesta 348 m De forma oval, ateny 3,6 km de longitud i 2,4 km d’amplària És el monòlit més gran del món i és conegut pel color vermell de la roca de gres del qual és format, que a la posta del sol s’intensifica de manera espectacular L’erosió hi ha produït cavitats i esquerdes que en època de pluges donen lloc a salts d’aigua i tolls, i balmes en les parets de les quals es conserven pintures i gravats rupestres Descobert el 1872, a la zona on es localitza el 1958 s’hi…
Lluís Romeu i Corominas
Música
Compositor i organista.
Vida Inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, i el 1898 fou ordenat de sacerdot Perfeccionà els estudis amb J Ribera a Barcelona, ciutat on fou organista de la parròquia de la Bonanova fins el 1901, que guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Vic El 1920 renuncià aquesta plaça per la d’organista Collaborà en l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb el capítol La versió autèntica dels goigs del Roser de tot l’any La música que escriví es caracteritza per la fusió del cant gregorià amb la cançó popular, amb un toc…
Evarist Ullastres i Sala

Evarist Ullastres i Sala
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Alumne del collegi de Sant Antoni de Barcelona, en acabar la secundària ingressà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 14 de juliol de 1912 Professà allí mateix el 17 d’agost de 1913 Inicià la carrera eclesiàstica amb la filosofia a Iratxe Navarra i l’acabà amb la teologia a Alella, casa que acabava de fundar-se 1916 Fou ordenat de sacerdot el 24 de desembre de 1919 Començà a exercir el ministeri de l’ensenyament a Terrassa 1918-1919, passà a Barcelona, a Balmes 1919-1920 i a Sarrià però amb motiu de la guerra d’Àfrica fou mobilitzat com a capellà castrense durant dos…
Joaquim Roca i Cornet
Joaquim Roca i Cornet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Comunicació
Literatura catalana
Advocat, escriptor i publicista catòlic.
Vida i obra Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels , Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelona , del qual fou un quant temps redactor únic 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària També collaborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña i a El Guardia Nacional Dirigí el diari La…
, ,
escola de Barcelona
Nom proposat per a designar el conjunt de pensadors que han desenvolupat llur activitat a la Universitat de Barcelona a partir del segon terç del s XIX, paral·lelament a la renaixença literària i política.
Hom no pot assignar-li les característiques pròpies d’una escola filosòfica Des dels seus primers representants, Ramon Martí d’Eixalà 1808-57 i Francesc Xavier Llorens i Barba 1820-72, seguidors de l’escola escocesa, fins als qui actualment hom pot considerar-hi inclosos Ferrater i Móra, Nicol, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta Tanmateix, hi ha un conjunt d’afinitats bàsiques i una comunitat d’estil i d’actitud Les característiques més essencials d’aquest estil de pensament són l’allunyament de tot dogmatisme, l’intent d’integració de la filosofia com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina