Resultats de la cerca

Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí…

La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…

Desenvolupament enciclopèdic S’obrí al públic el 1970 amb un fons d’obres de les Illes Balears, Catalunya i València Aquest fons primitiu contenia uns 30000 volums de dues colleccions privades, la del bibliòfil català Lluís Plandiura i la del bibliòfil mallorquí Pere Sampol i Ripoll El 1976, quan es creà la Fundació Bartomeu March, de caràcter beneficodocent, B March feu donació de la seva biblioteca particular relacionada amb la Corona d’Aragó a la biblioteca, que passava a dependre de la fundació L’objectiu d’aquesta biblioteca ha estat disposar de tots els llibres escrits per autors de les…

Situació Església refeta aprofitant molts elements del primitiu temple romànic, especialment el mur nord, al qual es va traslladar la primitiva portada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Martí és al centre de la població de Llesp, situada a 944 m d’altitud i arrecerada a la riba dreta de la Noguera de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH158032 Per a anar-hi partint del Pont de Suert, s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció nord, i un cop fets uns 2 km, cal desviar-se per un brancal a mà dreta que mena a la vall de Boí per aquesta carretera s’arriba a Llesp després d’haver fet un…

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…

Aquest castell es troba va inicialment dins el comtat d’Osona, però passà a formar part del patrimoni dels comtes de Besalú El castell formava part de les defenses de la vall de Gombrèn El terme del castell sembla que s’estenia per tota la vall El lloc de la vall de Gombrèn es documenta amb la forma de “ Gomesindo morto ” a partir de l’any 918, quan Tendered vengué al monestir de Sant Joan de les Abadesses una casa situada al comtat d’Osona, en els confins de la vila anomenada “ Gomesindo morto ” En canvi el castell de Blancafort no es documenta fins l’any 1 246, quan el rei Jaume I vengué…

Situació Façana de ponent de l’església, on s’obre una porta romànica datable al segle XIII ECSA - JA Adell Aquesta església, antiga parròquia del poble de Castanesa, és emplaçada entre els dos nuclis, la Vila de Dalt i la Vila d’Avall, que formen el poble de Castanesa, situat a 1 502 m d’altitud, a la solana d’un coster per damunt de la riba esquerra de la Valira de Castanesa Mapa 32-10 213 Situació 31TCH076080 S’hi arriba per una carretera local que surt de la C-144 a l’altura de Noals km 57 Aquesta carretera segueix el curs de la Valira, fins poc abans del nucli de Ribera, on cal agafar el…

Situació Ruïnes de la torre quadrangular que hi ha a l'extrem est del turó, amb la porta d’accés feta amb un arc de mig punt adovellat, mig colgada per la vegetació ECSA-JI Rodríguez Les ruïnes d’aquest castell són al cim del tossal que domina la vila de l’Albi, situada a 526 m d’altitud, al sector meridional del terme, prop de la riera dels Gorgs o de l’Albi Mapa 33-16 417 Situació 31TCF277878 Per a arribar-hi des de Lleida s’ha d’agafar la carretera N-240 en direcció a Tarragona, i un cop s’arriba a Vinaixa, cal desviar-se per la carretera LP-7032 que mena en pocs quilòmetres al poble de l’…

Situació Vista aèria dels escassos vestigis d’aquest antiquíssim castell ECSA - J Todó Situat al cim d’un turó de 469 m, en un dels contraforts orientals de la serra del Montmell, damunt la plana baixa del Penedès, sobre l’església de Sant Sadurní Sota el castell, cap a l’E, en la penya damunt la qual s’alça la fortificació, hi ha una gran balma Mapa 35-16419 Situació 31TCF811775 Des de darrere l’església de Sant Sadurní, al nucli vell de Castellví, s’agafa una pista i, poc després, tot seguint un corriol costerut ens enfilarem fins a arribar a un gran margalló després cal tirar pel dret fins…

Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…