Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
vescomtat de Barcelona

Vescomtes de Barcelona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Barcelona.
A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…
Sant Egidi o Sant Nicolau d’Orenga (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església tingué funcions parroquials, però ja a mitjan segle XVII les havia perdut Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica, si és que no deixà de tenir culte amb anterioritat El terme d’Orenga apareix documentat a partir de l’any 1040 en la donació de béns que Company, castlà del castell de Meià, juntament amb la seva muller Guilla, feu al monestir de Santa Maria de Meià, entre els quals hi havia els del Coll d’Orenga L’església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, la qual es feu abans de l’any 1040, encara…
Sant Miquel del castell de Queralt (Bellprat)
Art romànic
Situació Mur de ponent de la capella de Sant Miquel del castell de Queralt, amb un campaneret d’espadanya, darrers vestigis d’aquest temple ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles de l’església són situades dins l’àmbit del castell FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCF715972 Història Aquesta església fou sempre la capella de la fortalesa de Queralt Depengué de la canònica de Solsona per donació dels senyors del castell El castell de Queralt s’esmenta per primera vegada l’any 976, quan el comte Borrell i la seva muller Ledgarda vengueren a Guitard, vescomte de Barcelona, el…
Castell d’Anguera
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, es devia trobar al sud-est del terme municipal, al despoblat d’Anguera La primera notícia del lloc d’Anguera es troba en un document datat l’any 1076, en el qual consta que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren a Bonfill Oliba el seu alou situat al comtat de Barcelona, a l’extrem de la Marca, en un lloc solitari, al lloc anomenat Puig d’Anguera Aquest alou els havia pervingut del seu pare, ja difunt La majoria de les afrontacions citades en aquest document són purs topònims geogràfics i només hi apareixen dos termes repoblats…
Castell de Farrera
Art romànic
El primer esment del lloc de Farrera és de l’any 908, en una permuta realitzada entre l’abat de Gerri i el comte de Pallars Al segle XI Farrera, Burg i Baén foren tinguts en feu del comte de Pallars Jussà successivament pel vescomte Isarn, el seu fill Guitard de Vallferrera i el seu net Tedball L’any 1120 el fill d’aquest darrer, anomenat també Tedball, heretà la Vall Ferrera en qualitat de feudatari de l’església d’Urgell, a la qual el seu pare l’havia llegat en alou Al primer terç del segle XII el domini eminent de Farrera ja havia passat als comtes de Pallars Sobirà, però en…
Castell de Torreblanca o de la Costa de Sant Joan (Ponts)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre quadrangular de l’extrem est de la muralla que tancava pel sector nord el recinte del castell ECSA - J Bolòs Fortificació situada sobre la riba dreta del Segre, damunt de la confluència d’aquest riu amb el torrent de Torreblanca, entre Ponts i Artesa L’església de Sant Joan resta un centenar de metres més avall Prop seu passava l’antic camí que anava de Gualter a la Conca de Dellà, al Pallars Jussà Mapa 34-13329 Situació 31TCG475448 Cal seguir uns tres quilòmetres la carretera que va de Gualter cap a Folquer En arribar a una petita collada, que domina les…
Sant Bartomeu d’Albinyana
Art romànic
Situació Vista parcial de l’absis, amb la finestra de doble esqueixada, únics elements que palesen l’origen romànic d’aquesta església ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Bartomeu és al centre del poble d’Albinyana, situat a uns 6,5 km del Vendrell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF733674 Història Sant Bartomeu d’Albinyana fou una església lligada a Sant Cugat del Vallès des del segle XI L’any 1040 Guitard, abat de Sant Cugat del Vallès, establí a Bernat Odegarii el castell d’Albinyana amb els seus termes i les seves pertinences amb la condició que construís el castell, i…
Santa Coloma d’Arsèguel
Art romànic
Santa Coloma d’Arsèguel Jordi Domènech CC La vila d’Arsèguel apareix esmentada en la publicació sacramental del testament de Guitard del 996, en què deixà a Santa Maria de Ripoll una casa situada en aquesta vila Amb anterioritat, l’any 964, es documenta la serra d’Arsèguel Un altre esment és la deixa del bisbe Salla, l’any 1010, d’un alou a Arsèguel aquest lloc és esmentat també en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En aquests documents la vila i el terme d’Arsèguel formaven part del comtat de Cerdanya posteriorment, al segle XIV, passaren a integrar-se al comtat d’Urgell…
Sant Julià d’Ainet de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
L’església de Sant Julià d’Ainet de Besan és situada a la Vall Ferrera i les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall, i queden explicades en el capítol de Sant Vicenç d’Alins, centre de la vall La primera menció, concreta, del lloc i parròquia d’Asnet data del 1075 quan Elliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, donava a Santa Maria de la Seu la dècima de la parròquia d’Asnet Els límits donats en el document, l’església de Sant Martí a llevant —referència a la capella de Santa Martí d’Alins— el riu de Virós a ponent —referència que…
Castell del Port (Barcelona)
Art romànic
Les primeres notícies del castell del Port són de l’any 1020, que Guifré de Mediona fa donació d’unes terres a la seu barcelonina Aquestes terres eren situades a prop de l’anomenat castell de Geribert Versemblantment s’ha identificat aquest Geribert amb el fill del vescomte Guitard, i naturalment el seu castell com el del Port El 1030 ja apareix com a castell del Port en el testament d’Ermessendis, esposa de Geribert Aquesta fortalesa passà després al seu fill Folc Geribert, clergue Aquest fou succeït com a propietari pel seu nebot Bernat Mir, levita, el qual vers la segona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina