Resultats de la cerca
Es mostren 845 resultats
raspallament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que consisteix a sotmetre un teixit a l’acció d’un raspall, generalment cilíndric, amb la finalitat de netejar-ne la superfície i allisar, orientar o aixecar el pèl, generalment combinada amb altres operacions d’acabament.
Adobar pells
El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…
concurrència d’oficis
Cristianisme
Coincidència que resulta d’escaure’s la celebració d’una festa abans de l’acabament d’una altra.
cama
Indústria tèxtil
Cadascuna de les peces de roba que entren conjuntament en una de les màquines d’acabament dels teixits.
Villargordo del Cabriel
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’extrem occidental de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a l’inici d’aquest riu com a ratlla fronterera del País Valencià i Castella i que era tradicionalment travessada pels ponts de Pajazo i de Contreras Aprofitant l’encaixament del riu que la carretera salva pel port de Contreras ha estat construït el pantà de Contreras, que ocupa part del terme pont de Contreras Quasi dues terceres parts de la terra no són conreades 2 000 ha són de pinedes, i més de 1 000 són cobertes pel pantà El conreu s’estén sobre 2 300 ha, 2 100 de les quals de secà, amb característiques castellanes 1 100…
caseïna
Bioquímica
Fosfoproteid d’un pes molecular entre 75 000 i 375 000, amfòter i de punt isoelèctric entre el pH 4,6 i el 4,7, que es troba a la llet, com un col·loide protector de l’albúmina, formant correntment caseïnats.
No es coagula a baixes temperatures, però sí per l’acció dels àcids o del ferment específic lab , que hom troba a l’estómac dels animals en període d’alletament Gràcies al seu contingut, variat i equilibrat, d’aminoàcids essencials per a les necessitats humanes té una gran importància en el desenvolupament del nodrissó sovint, a més, hom la pren com a proteïna de referència per determinar l’eficàcia nutritiva d’altres proteïnes Constitueix les proteïnes del formatge Endurida amb formaldehid dóna un material plàstic anomenat galalita Per extrusió d’una solució alcalina de caseïna i enduriment…
Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat de Sant Mateu L’església…
Gustavo Cochet Hernández
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador argentí d’ascendència francesa.
Estudià a l’Argentina amb César A Caggiano i a París amb Maurice Loutreuill Per causa de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona 1915-22, on es casà Hi féu també la primera exposició individual, a les galeries Dalmau 1921 Novament a París, no deixà d’enviar obres a algunes de les exposicions oficials d’art de Barcelona com tampoc a d’altres de França, Bèlgica o Madrid El 1928 féu una altra exposició individual a la Sala Parés de Barcelona i també a Madrid i a Bilbao L’any següent tornà a traslladar-se a Barcelona i hi romangué pràcticament fins a l’acabament de la…
rectificació
Indústria tèxtil
Operació d’acabament dels teixits que té per missió posar rectes els fils de trama arquejats en anteriors operacions.
Aquesta operació, fins fa poc manual, ara és efectuada fent passar el teixit al voltant de cilindres d’eix arquejat que se situen a l’entrada de certes màquines, com el ram
màquina llimadora

Maquina llimadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada en el treball dels metalls per a obtenir superfícies planes amb un grau d’acabament bast.
L’eina de treball consisteix en una ungla dotada d’un moviment alternatiu horitzontal, en sentit longitudinal L’arrencada del material es produeix durant la cursa activa de l’eina, mentre que la peça treballada té el moviment d’avanç transversal En les llimadores mecàniques la transmissió del moviment al carro portaeina és efectuat per mitjà d’un sistema d’engranatges i un mecanisme biela-manovella, mentre que en les llimadores hidràuliques la transmissió és feta per mitjà d’un cilindre hidràulic Per a la llimada de peces de grans dimensions, hom utilitza la llimadora de pont , on l’avanç…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina