Resultats de la cerca

Inclou dos grans subsectors el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica Els productes principals que integren el primer són àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres, aigua oxigenada i halurs no metàllics El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs Cal afegir-hi, a més, uns altres…

Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins , capital de la província A l’època galla aquesta regió estigué poblada pels arverns, els edus i els bitúriges…

L’adob a l’alumini permet d’obtenir pells blanques, de tacte fi i suau, però té el gros desavantatge d’ésser fortament hidrolitzable, molt poc resistent a l’acció de l’aigua més que un adob veritable, ha d’ésser considerat un pseudoadob Una sal d’alumini natural, l' alum de Roca , és la substància mineral que de més antic fou utilitzada per a l’adob de les pells L’adob amb alum fou emprat pels aluders i pellissers i els seus ingredients eren, a més de l’alum, farina, rovell d’ou, sal i aigua Les pells obtingudes eren blanques, amb el tacte suau característic de l’adob a l’alumini, adequat…

Situada als contraforts del Steigerwald, la ciutat s’ha desenvolupat al voltant de la catedral És un important nucli industrial indústria tèxtil, elèctrica, de maquinària, de mobles, d’adobs i un entroncament de ferrocarril i de carreteres Els barris industrials i els residencials s’estenen a l’oest del nucli de la ciutat antiga Té universitat Posseeix abundants edificis medievals, entre els quals sobresurt la catedral segless XI-XIII, erigida el 1007 per Enric II al lloc on al segle VIII havia existit una seu reial franca, que inclou importants escultures Cavaller de Bamberg…

Els aspersors, que reben l’aigua a través de tubs fixos fàcilment acoblables i desacoblables, són mòbils i poden ésser collocats als punts on calgui en cada moment determinat El regatge per aspersió, que nasqué a Itàlia cap als anys trenta com a mètode per a incorporar adobs al sòl, comporta un seguit d’avantatges suposa un notable estalvi d’aigua, pel fet que hom pot dosificar exactament les quantitats de líquid que necessita cada parcella regada, i pel fet que hom evita pèrdues d’aigua per transport facilita la mecanització del conreu en suprimir els obstacles que per a les…

Eduard Maristany, marquès de l’Argentera, segon president de la SA Cros, els anys 1916-36 Amadeu Cros i Nubiola Representant de la tercera generació de la família dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics, traslladà la fàbrica de Sants a Badalona i entrà decididament en el sector dels fertilitzants o adobs químics al final de segle Amadeu Cros i Nubiola representa la tercera generació de la família, dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics Fill de Joan Timoleont i nét de François, és un català que manté plenament el record dels seus orígens El 1888 Amadeu…

L’adob als aldehids té el seu origen en temps molt antic, per tal com l’adob de les pells fumant-les era corrent en moltes civilitzacions primitives L’efecte d’adobatge del fum és atribuït a les substàncies aldehídiques i fenòliques que conté L’estabilització produïda pels aldehids prové de la combinació d’aquests amb els grups bàsics del collagen especialment el de la lisina i el de l’arginina i, per tant, l’acció d’adobament és sobretot intensa quan hom arriba a valors de pH superiors al punt isoelèctric En conseqüència, l’adob als aldehids és realitzat correntment amb l’ajuda de…

En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues tècniques…