Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
Santa Maria de Besalú
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera exterior, l’absis central de la qual fou falcat per contraforts en època posterior J Todó-TAVISA Les restes de l’antiga església de Santa Maria es troben dintre el nucli antic de la població de Besalú formant part del conjunt històrico-monumental en l’àmbit que ocupà el castell i la canònica, a la part de tramuntana de la vila, dalt un puig actualment de propietat particular Mapa 257M781 Situació 31TDG755722 Història Fundació de la canònica a l’església de Sant Genís i Sant Miquel Miró Bonfill, comte de…
Sant Pere Cercada (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt format per l’església i les cases refetes sobre l’antic priorat de canonges augustlnians TAVISA L’església de l’antic cenobi augustinià, en bona part arruïnat, es troba a l’extrem nord-est del terme municipal de Santa Coloma de Farners Mapa 333M781 Situació 31TDG676318 Es troba a 11 km de Santa Coloma de Farners en direcció de ponent, vuit d’ells per la bona carretera de muntanya que enllaça Santa Coloma de Farners amb Sant Feliu de Buixalleu, per sota el castell i l’ermita de Farners Un parell de quilòmetres més amunt del trencall del castell i l’ermita surt…
El poblament de l’Empordà
Art romànic
Els petits propietaris i els grans magnats La documentació medieval més antiga sobre el territori demostra l’existència de zones on la propietat de la terra era molt fragmentada, encara com a pervivència d’època anterior Precisament les notícies d’aquests minifundis han arribat, generalment, a través dels judicis que comportaren la seva anihilació, l’absorció dins els grans dominis dels comtes, grans magnats o de l’Església, la seu i els monestirs És, clarament, el pas, en la distribució de la terra, cap al ple feudalisme, durant els segles IX i X Com a prova d’això, hom pot adduir un parell…
Castell d’Olèrdola
Art romànic
Situació La fortalesa segons un gravat de l’obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’A de Laborde El castell es troba situat en el punt més alt del recinte olerdolà, que és alhora el sector més meridional del conjunt SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF920733 Història La història del castell d’Olèrdola està íntimament lli— gada a la de tot el conjunt monumental de l’acròpoli Segurament fou el comte Sunyer qui, vers el 929, edificà un castell sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa romana, en el sector més meridional i més elevat del recinte Aquest castell, juntament amb la ciutat d’…
Sant Aniol d’Aguja (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis, la part superior del mur del qual ha estat capçada per un fris d’arcuacions cegues J M Melció La vall de Sant Aniol baixa en direcció nord-sud des dels cims més alts de la línia divisòria amb el Vallespir, entre les serres encinglerades de Talaixà i del puig del Ferran, a ponent, i de Martanyà i de Gitarriu, a llevant, formant uns espectaculars salts i engorjats Al fons d’aquesta vall, tancada i plena d’encant, a l’origen del Llierca, en un lloc pràcticament abandonat, hi ha l’església de Sant Aniol d’Aguja, Sant Aniol d’…
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Té una forma allargassada de NE a SW i confronta al N amb els termes de Llorac i Talavera aquest darrer, de la comarca de la Segarra, al NE amb Argençola, a l’E amb Sant Martí de Tousi, al SE amb Bellprat tots tres municipis, de l’Anoia, a l’W amb Savallà del Comtat i amb Conesa i al S amb les Piles La vila de Santa Coloma de Queralt és emplaçada en plena vall del Gaià, riu que travessa el nucli Aquesta vall és tancada a tramuntana pel cim de la Moscallona 791 m i per les serres de Montargull i de Montfred entre els 791 i els 834 m a ponent, pel coll de Rauric 780 m i l…
Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló
© Fototeca.cat
Literatura
Excursionisme
Música
Poeta i escriptor romàntic.
Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…
, , ,
L’organització religiosa de la Vall d’Aran
Art romànic
Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…
L’aixecament del Principat i la pèrdua del Rosselló
El període 1639-59 representa la crisi més forta que patí el cos polític català des de les reformes posteriors a la guerra civil del segle XV L’aixecament popular contra els tercios de la monarquia hispànica, el 1640, la revolució protagonitzada per les institucions catalanes que culminà, al gener del 1641, amb el traspàs de sobirania al monarca francès, i la definitiva segregació del territori català l’any 1659, foren fites prou importants per a poder parlar d’un abans i un després d’aquest període Mai, des del segle XV, el xoc entre el cos polític i social català i la pràctica absolutista d…
L’escultura decorativa a la catedral de Girona
Art gòtic
L’arquitectura gòtica catalana, racional i austera, exhibeix uns trets diferencials respecte del gòtic del centre i el nord d’Europa que es concreten en la simplicitat d’estructures i la senzillesa de formes, cosa que no va facilitar gens ni mica la presència d’escultura monumental o decorativa a les catedrals catalanes i en altres construccions religioses i cíviques En general, els murs i els elements estructurals, com ara pilars, columnes, arcs, impostes o voltes, mostren preferentment una nuesa ornamental al llarg de tot el període gòtic, fins i tot en l’etapa de més proliferació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina