Resultats de la cerca
Es mostren 975 resultats
Joan Baptista Cabrera i Ibarz
Cristianisme
Dirigent protestant, primer bisbe (1896-1916) de l’Església Episcopal Espanyola.
Sacerdot escolapi, el 1863 abandonà l’orde i es refugià a Gibraltar, on es convertí al protestantisme i es casà amb la mestra Josefa Latorre Arran de la revolució del 1868 s’establí a Sevilla, on tingué un paper molt important en la fundació de la primera Església Evangèlica Espanyola de l’època moderna, l’Església Cristiana Espanyola, de ritu presbiterià Dirigí El Cristianismo 1869-71, primer periòdic protestant aparegut a l’Estat espanyol Establert a Madrid 1875, propugnà l’adopció de l’organització episcopal, la qual cosa provocà una escissió ell i els seus adherents fundaren…
l’Anticrist
Segons la Bíblia, personatge enemic de Crist i perseguidor del cristianisme, el qual ha d’aparèixer poc abans de la fi del món.
Joan fou l’únic escriptor canònic que li donà el nom d’Anticrist En l’Antic Testament, alguns autors, sobretot Ezequiel i Daniel, descriviren personatges històrics o imaginaris, enemics de Déu i del poble jueu En el Nou Testament, Pau i Joan parlaren d’un seductor o impostor que fa apostatar els creients i impedeix als qui encara no ho són d’abraçar la fe Descriviren també els mitjans oficials de propaganda i opressió desplegats per a obtenir aquest fi L’Anticrist és presentat sota el doble aspecte d’impostor religiós i poderós polític L’Anticrist per excellència s’ha de presentar a la fi del…
sonatina
Música
Diminutiu de sonata.
Si bé als segles XVII i XVIII s’havia utilitzat algunes vegades per a denominar la peça introductòria d’una suite , el seu ús més habitual és per a obres amb les característiques d’una sonata molt especialment per a piano, però de dimensions més reduïdes, tècnica menys exigent i, sovint, composta amb finalitats pedagògiques Naturalment la frontera entre una sonatina i una sonata no és sempre clara el fet de donar un nom o l’altre a una peça depèn del criteri del compositor o de l’editor Les tres sonates per a piano de L van Beethoven publicades l’any 1783 han aparegut en edicions…
Baleares
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Palma, Mallorca, a la fi de la Guerra Civil de 1936-39.
Sorgit de la fusió d’ El Día amb l’òrgan d’expressió falangista, esdevingué el diari de més difusió a Mallorca Al maig del 1996 passà a editar-se íntegrament en català i adoptà el nom de Diari de Balears
El Áncora
Diari catòlic, en castellà, aparegut a Palma, Mallorca, de 1880 a 1890 i de 1896 a 1900.
Dirigit per Miquel Maura, sostingué polèmiques amb “La Autonomía” 1884 i, sobre la Institución Mallorquina de Enseñanza, amb “El Isleño” i “El Palmesano” 1885 Des del 1887 en fou director Antoni M Alcover i prengué un to integrista A la segona època fou dirigit per Artur Sarmiento, Bartomeu Singala i Francesc Antich Desaparegué davant l’oposició de la jerarquia eclesiàstica Publicà un almanac i un suplement literari 1880-86
Lo Regionalista
Publicacions periòdiques
Quinzenari catalanista aparegut a Barcelona el 15 d’octubre de 1895, editat per l’Associació Popular Catalanista.
Mantingué una volguda actitud antipolítica i publicà seccions de literatura, història, etc El seu redactor en cap fou J Morera i Borés Sortí fins al 18 de febrer de 1898 i fou substituït per La Nació Catalana 15 de març de 1898 - 15 d’abril de 1902
El Pare Mulet
Setmanari
Setmanari aparegut a València (6 gener — 3 març 1877), fundat i dirigit per Carmel Navarro i Llombart.
Publicà 9 números de 8 pàgines amb numeració seguida i fou suspès per haver publicat en full a part una caricatura contra Alfons XII Fou substituït pel setmanari El Bou Solt , que en seguia la numeració i tenia el mateix caràcter humorístic i satíric Els imprimia Josep Maria Blesa
traducció
Lingüística i sociolingüística
Reproducció del contingut d’un text formulat en una llengua en formes pròpies d’una altra llengua.
Sia en la modalitat de traducció literal que intenta la transposició exacta de les idees expressades per cada mot de l’original, sense tenir en compte aspectes estilístics de totes dues llengües, sia en la modalitat de traducció literària que pren en consideració aquestes peculiaritats estilístiques, sia en la modalitat, més moderna, de la traducció automàtica mitjançant ordinadors, en curs d’assaig i amb resultats no prou satisfactoris encara Totes aquestes modalitats han anat plantejant una sèrie de problemes de teoria lingüística de la traducció que posen d’actualitat problemes lingüístics…
galoner
Història
Elaborava peces de seda i de fil, curtes i estretes llistoneria, treballant amb teler, a diferència del passamaner, que ho feia a mà València fou un dels principals centres de galoners dels Països Catalans, fins al punt que aquest ofici assolí la dignitat superior de collegi de l’art menor de la seda el 1738, i les seves ordenances foren adoptades pel gremi de Barcelona el 1763 A Barcelona, el gremi de galoners, aparegut el 1505, mantingué contínues tensions i continus plets amb el de passamaners, malgrat un intent d’unió que tingué lloc els anys 1584-99 La vida corporativa del…
Marca Hispànica
Història
Denominació imprecisa aplicada per alguns cronistes francs entre el 821 i el 850 als territoris del N del país que després fou anomenat Catalunya.
Aquesta denominació fou reintroduïda en la historiografia catalana vers molt a la fi del segle XVI o el començament del XVII, però esdevingué més general a partir de la publicació de Marca Hispanica sive Limes Hispanicus de Pèire de Marca i Baluze el 1688 i de la Histoire générale du Languedoc de Devic i Vaissètte en 1730-45 Més tard hom cregué plenament en la realitat administrativa i política d’una entitat designada amb aquest nom, constituïda pels comtats catalans, o almenys per la majoria d’ells, sota l’autoritat militar d’un dels comtes, que rebia per això el títol de marquès Per a Josep…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina